El cap de Govern, Xavier Espot, el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, i el representant en el pacte de Progressistes-SDP i excap de Govern Jaume Bartumeu han presentat aquesta tarda el reglament que serà la base reguladora de la consulta, es faci com es faci. En essència, la consulta serà molt similar a unes eleccions amb la diferència que s’hi podran presentar agrupacions d’electors i que s’haurà de respondre amb un ‘sí’ un ‘no’ o un vot en blanc la pregunta que es formuli. Quan es farà aquesta pregunta? Ningú no ho sap.
Espot sobre un plausible referèndum posterior als comicis: “Totes les opcions són possibles i entenc que els diferents grups polítics que concorrin a les eleccions podran optar per revalidar aquest compromís”
El que sembla clar, si s’escolta Jordana, Bartumeu i el líder parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, és que les properes eleccions generals no seran plebiscitàries. Qui haurà de convocar els comicis, Xavier Espot, ha estat qui menys s’ha mullat en aquest sentit. “Totes les opcions són possibles i entenc que els diferents grups polítics que concorrin a les eleccions podran optar per revalidar aquest compromís”, ha indicat el màxim responsable executiu, que ha recordat que ell ja no participarà de res en l’elaboració dels propers programes electorals.
Això sí, Espot ha demanat a les formacions que concorrin a les properes eleccions generals és que diguin si “convocarien un referèndum o no i que diguin què en pensen”. Més encara, el mandatari governamental ha indicat que en relació a unes possibles eleccions plebiscitàries o no, “ho veig tot possible i tot és legítim. El que sí que no em sembla correcte és que no es digui el que es farà, i que es pensa i què s’opina sobre aquesta qüestió”.
DETALLS TÈCNICS
Abans de referir-se a consideracions de calat més polític a petició dels periodistes, Espot, Jordana i Bartumeu han fet referència al reglament que, desplegant lleis com l’electoral i basant-se també en la de finançament de partits, regula el futur referèndum. Els tres polítics han posat sobre la taula algunes de les claus del text i del debat jurídic que s’ha dut a terme durant mesos abans d’acabar elaborant el text que aquest dimecres va aprovar el consell de ministres. Espot ha deixat clar que “no hem inventat la sopa d’all” i ha manifestat el seu convenciment que el text redactat podria servir de base per a d’altres eventuals consultes ciutadanes.
Jordana -ben al contrari del que ha manifestat a l’exterior de les dependències governamentals el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, que juntament amb la parlamentària Núria Segués han acudit com a oients a la presentació del reglament- ha assegurat que hi havia base “suficient” per redactar un reglament “sense necessitat de modificar” la llei sempre que no s’innovés o se sobrepassés la regulació legal. Tampoc no es podia convertir la naturalesa consultiva en jurídicament vinculant, com ha recordat fins i tot Bartumeu, al·ludint ja a “una qüestió constitucional molt important”, però sí que “hi ha un compromís polític” de fer cas al resultat del referèndum, com han remarcat Espot i Jordana.
CALENDARI
Més enllà dels detalls tècnics, la qüestió cabdal és quan es podrà celebrar el referèndum -Cerni Escalé ha remarcat que s’hauria d’haver fet ja, i si la ciutadania andorrana hagués descartat l’associació amb Europa, no hauria calgut forçar més les costures ni, com ha remarcat en aquest cas Bartumeu, favorable a l’associació amb la UE, quedi clar, perdre dos anys i mig-, i ha quedat clar que no hi ha calendari plausible. De fet, no se sap encara quan la Comissió Europea firmarà el text i, després, ho farà Andorra. I tampoc quan el ratificarà el Parlament Europeu.
Bartumeu: “No és Andorra ni el pacte d’Estat que hem endarrerit les coses dos anys i mig, i dos anys i mig són molts mesos. Hem perdut dos mesos i mig en temes en què Andorra no hi mereix res”
Certament, com han coincidit Espot i Bartumeu, hi ha hagut fase per a tot, i algunes d’accelerades com la que hi va haver a final del 2023 que va permetre tancar la negociació. Però determinar quan es podrà fer la consulta és manifestament impossible. Entre altres coses perquè si per data quedés molt a prop de les eleccions generals, “el que no farem és barrejar qüestions europees amb els problemes de l’habitatge” i tants d’altres perquè l’entesa amb Europa és “un element” prou transcendent. A més, abans de celebrar el referèndum, i al marge de la campanya electoral pròpiament dita, “hi ha d’haver temps suficient per fer una campanya informativa i divulgativa” que ni molt menys està preparada encara.
Els defensors de l’acostament a Europa, i en aquest cas en paraules de Jaume Bartumeu, han deixat clar que “no és Andorra ni el pacte d’Estat que hem endarrerit les coses dos anys i mig, i dos anys i mig són molts mesos. Hem perdut dos mesos i mig en temes en què Andorra no hi mereix res”, com el contenciós entre San Marino i Bulgària. “No estava dins de la planificació normal”, s’ha lamentat també Jordi Jordana. Per tant, costa molt poder determinar quan es podrà fer la consulta. Ara bé, de les paraules d’uns i altres ha quedat clar que el referèndum s’ha de fer.
SÍ O SÍ
De la pregunta sobre la possibilitat, de no poder-se fer el referèndum en breu, les properes eleccions generals acabin sent plebiscitàries, ha quedat força clar que no hauria de ser així. Espot, que diumenge en el marc del ball de Santa Anna va deslligar la consulta a qualssevol eleccions, aquest dijous ha estat una mica més tènue tot deixant qualsevol decisió en mans dels propers governants si és el cas. El cap de Govern ha remarcat que el que escau és que les formacions que concorrin a les eleccions diguin si volen referèndum o no i quina és la seva posició en relació amb l’acord d’associació.
Jaume Bartumeu, igual com ha explicat que contra del que mantenia el Govern ell sempre va defensar que l’acord seria qualificat jurídicament de naturalesa mixta, també ha reconegut que era contrari a la celebració d’un referèndum. “A mi em sembla que no caldria un referèndum. Però nosaltres en hem compromès amb un pacte d’Estat que defensa la necessitat de la consulta” i per tant, el que “seria un error polític ara” seria canviar el rumb. “El referèndum aquest s’ha de fer si pot ser abans de les eleccions i, si no, després”.
D’una manera molt similar, i suposadament a títol personal encara que després també ha deixat clar que parlava en nom de DA, s’ha manifestat el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, quan ha explicat que la seva formació va mantenir que “donada la transcendència d’aquest acord era millor donar la veu al poble i fer el referèndum”. Per tant, canviar ara les regles del joc, ha vingut a dir Jordana, seria fora de tota lògica i molt probablement no ho entendria pas l’elector.
I fora de l’acte de presentació del reglament pròpiament dit, Cerni Escalé, que ha deixat clar que “fa molt temps que s’hauria d’haver consultat la ciutadania estan com estava clar el contingut” d’allò negociat amb la Unió Europea, ha assegurat que Concòrdia és partidari que “s’ha de fer el referèndum”. I si és després de les properes eleccions, creu que una vegada hagin passat “sis mesos de mandat” s’ha de convocar la consulta amb la ciutadania.
REPRESÀLIES
Amb tot, però, seria “molt inadequat” que si ja hi ha alguns parlaments nacionals europeus que han aprovat l’acord, després Andorra faci una consulta i que surti un vot negatiu. Aquest fet, a parer del líder parlamentari de Concòrdia no donaria pas cap bona imatge. D’aquí que el referèndum ja fa temps que s’hauria d’haver fet. Escalé ha explicat que si al final Andorra no dona suport a l’acord sí que “hi haurà un refredament de les negociacions” que hi pugui haver amb les institucions europees. Però no es pot parlar de represàlies.
Espot també ha defugit l’esmentat terme en considerar-lo molt fort. “Jo no m’atreviria a parlar de represàlies”, ha indicat el cap de Govern. Ara bé, “la nostra íntima convicció és que dir ‘no’ a l’acord d’associació no vol dir que es pugui mantenir l’‘statu quo’”. El mandatari governamental ha vingut a dir que l’estatut ordinari “ja no seria tal perquè seria molt difícil de mantenir l’statu quo”. I és que una negativa a Europa, segons Espot, “ens aboca a una situació força compromesa i difícil de mantenir”.
En tot cas, el cap de l’executiu ha afirmat que si mai es pot celebrar un referèndum mentre ell encara continuï al càrrec, quan s’hagi de fer campanya per a l’acostament amb Europa, sense revelar coses que no pugui de les moltes converses que ha mantingut amb els dirigents europeus, sí que exposarà els motius pels quals, clarament, un ‘no’ a la UE comportaria moltes dificultats a Andorra i a continuar amb l’evolució positiva que ha tingut fins ara.