Però els peruans estan mentalitzats que han de votar. Perquè ho han fet tota la vida. Ja s’ha dit, entre els 18 i els 70 anys estan obligats a fer-ho. Enguany, poder-ho fer a prop de la seva nova casa -fins ara havien d’acudir a Barcelona- els ha empès a acudir en massa a les dependències del nou consolat o el cònsol i una assistent seva els atenen com si estiguessin a casa. Hi ha molta expectació. A més, l’edifici on té la seva el consolat és d’allò més nou i luxós i tot convida a acudir a votar i mirar de no perdre’s, que aquesta n’és una altra. Tàpies, s’ha apuntat ja, no para.
Dona la benvinguda, acompanya els electors cap als membres de mesa i de control, explica les novetats en referència al consolat honorari i, sobretot, pren apunts. Perquè tres de cada quatre peruans que entren al consolat el volen acabar veient. “Senyor cònsol, una consulta…” I així un rere l’altre. La majoria volen saber si determinada documentació, si certs tràmits, els podran fer a Andorra. I Tàpies, en la majoria de casos, els diu que ara no encara, però que estan a punt de rebre l’autorització per fer determinades gestions. I que si li faciliten el contacte, així que tinguin el vistiplau, “li enviaré un WhatsApp i el mantindré informat”.
A les dependències del consolat, que també són la seu d’algunes de les empres del promotor hoteler andorrano-urgellenc, hi ha diversos espais. Però el que té adequat Tàpies com a despatx consolar no para d’obrir i tancar la porta amb peruans que li volen fer consultes. O sia, la jornada es doble. Votació primer, consulta després. I tot plegat coneixent un nou espai de trobada per a la comunitat i, fent comunitat, perquè no són pocs els que acudeixen al consolat en grup. O que la fan petar una vegada coincideixen allí.
DES DE LES 7 DEL MATÍ
Les votacions estan en marxa des de les 7 del matí (i fins a les 5 de la tarda). En una sola papereta, gran com un llençol, els electors han de triar -fent una creueta o una aspa al costat dels noms en qüestió- qui volen per president i vicepresidents del país (i per aquest aspecte, hi ha 35 possibilitats diferents); també han d’elegir senadors a nivell nacional; senadors regionals (o a l’estranger en aquest cas); diputats a l’estranger; i congressistes al parlament andí. En fi, un batibull. Explica una jove electora que acudeix al consolat amb dos menuts que el problema és que hi ha tants candidats, “que la gent només es queda amb els més coneguts. I després passa el que passa”.
Aquesta és la primera volta de les eleccions. Si algun dels candidats a president arriba al 50% dels sufragis, ja estarà. Però no es preveu ni de lluny. El vot està tan fragmentat que costarà Déu i ajut fer quòrum. “Esperem que hi hagi un canvi i que això porti seguretat al Perú i la gent no n’hagi de marxar”, explica una altra de les ciutadanes peruanes que ha acudit al consolat. I és que el degoteig és tan insistent que les instal·lacions del consolat s’omplen. Quan un elector arriba es fa la comprovació de la seva documentació i s’assegura la mesa electoral que el votant està degudament censat i registrat. Després cal una estona d’espera fins que, un a un, són convidats a accedir a la zona reservada. Allí confeccionaran la papereta amb les creus que creguin -algú diu que hi ha més de 300 combinacions possibles- i dipositaran el vot a l’urna.
La llei electoral peruana, igual com obliga a votar tots els ciutadans entre 18 i 70 anys, també impedeix agafar imatges de quan s’emet el vot. Per tant, millor que tot aquest procés de decisió el puguin fer tranquils els electors. Però se’ls veu contents, satisfets. Encuriosits amb això de tenir un cònsol honorari i un consolat nou de trinca. I costa trobar l’entrada i després, veure’n la sortida. “Esperem que hi hagi un canvi”, insisteix una electora. Hi ha tants noms de candidats, que és complicat recordar-los tots.
Posats a fer un petit escandall de plausibles candidats amb més suport, destaca, per exemple, l’hereva d’una controvertida dinastia política al Perú com Keiko Fujimori, que lidera el projecte de Força Popular. Els votants que acudeixen al consolat també ressalten el populista conservador i multimilionari Rafael López-Aliaga (Renovació Popular). Però hi ha més noms, com el del comediant Carlos Álvarez, (País per a Tots). Un altre veterà de la política que també treu el cap és Ricardo Belmont defensant el Partit Cívic Obres. I encara un dels pocs candidats de l’esquerra tradicional que manté el tipus com Roberto Sánchez, un seguidor i ministre de l’expresident Pedro Castillo que lidera la proposta de Junts pel Perú.
En fi, que hi ha una llista de noms, candidats i variacions electorals que fa por. I el que volen els ciutadans, queda clar al consolat, són canvis i seguretat. En el sentit literal. La gent, admeten, té por d’anar pel carrer tot sovint. Entre això i la situació econòmica, molts es veuen obligats a marxar del país i buscar-se la vida. Per això “estem agraïts a Andorra”, diu una electora que no amaga que si la situació al Perú canviés, qui sap si potser acabaria fent el viatge de tornada. I acaba amb un savi missatge. “Per votar, s’ha de pensar.” Res més a escriure, doncs.