La frase és de la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, en relació amb Andorra i la suposada neutralitat en conflictes internacionals. La titular d’Exteriors, en una entrevista sobre la neutralitat o la indiferència en relació amb els xocs bèl·lics que es donen arreu del món i, especialment, entre Israel i Palestina, i Rússia i Ucraïna, explica detalladament quina és la neutralitat que constitucionalment Andorra ha de respectar. I deixa clar que és la que té a veure amb posicionaments divergents que puguin mantenir els dos països veïns, això és Espanya i França. Una altra cosa és la resta de possibles escenaris de violència global o de gran rellevància com els esmentats.
Tor no dona pistes sobre si finalment Andorra reconeixerà Palestina més enllà de reiterar que el Principat és partidari de la solució dels dos estats sempre que Hamàs quedi fora de l’equació i no participi en cap moment en la presa de decisions palestines i en la governança del que hauria de ser un nou Estat independent. La ministra sí que dona a entendre que Andorra, en el debat que hi ha a la UE sobre la imposició de sancions econòmiques a Israel, sobretot en relació amb productes industrialitzats, com a país “amb unió duanera amb la UE”, haurà de fer costat a les resolucions que adopti Brussel·les, sense en cap cas, això sí, adoptar decisions unilaterals. “Prendre sancions com Andorra, francament, no crec que tingui cap utilitat simplement pel feble volum de transaccions econòmiques que hi pot haver entre el nostre país.”
Imma Tor, en canvi, evita parlar de genocidi en relació amb el que està passant a Gaza. Davant una pregunta concreta per al reportatge d’Altaveu sobre la neutralitat andorrana en els conflictes internacionals, la ministra indica que “jo crec que encara no ens podem pronunciar sobre si hi ha realment genocidi. Va sortir fa dos dies un informe, que de moment és un informe d'experts de l’ONU, on es deia que dels cinc requisits o dels cinc condicionants, perquè es pugui parlar de genocidi, sembla que en aquest cas n'hi ha quatre que ja es podrien complir. Però això de moment és un informe d’experts, nosaltres encara no hem estudiat prou la qüestió, per tant, jo la paraula genocidi en aquest moment no l’utilitzaria, penso que no es pot utilitzar, però sí que parlem i hem parlat, i vaig parlar a la conferència a la ONU el 28 de juliol de veritable catàstrofe humanitària i d'una situació que actualment a nivell humanitari per la població civil és totalment inacceptable i insostenible”.