Si el grup EFTA hagués assolit la unanimitat, aquest dimecres el text s’hauria votat al Coreper i l’11 de maig el Consell de la UE hauria pogut donar-hi el vistiplau, de manera que la firma de l’acord hauria pogut produir-se en un termini d’entre sis i vuit setmanes, amb una entrada en vigor provisional prevista per a finals de 2026.
De fet, el mateix cap de Govern, Xavier Espot, després de la visita del copríncep Emmanuel Macron, explicava que tot feia pensar que aquesta primavera havia d’arribar la decisió definitiva del Consell de la UE, tant pel que fa al fons com a la naturalesa jurídica -ara ja no es posa en dubte que serà considerat mixt-, i situava com a molt tard al setembre la firma. Amb tot, també va admetre que no es disposava d’una precisió exacta ni de quan hi hauria la decisió del Consell ni de quan s’acabaria el procés de ratificació de signatura.
I és que després de diversos entrebancs amb altres països que no acabaven de veure clara la cosa, semblava que tot anava en la bona direcció fins a l’esclat d’un escàndol bancari a Bulgària. Un grup inversor d’aquest país va intentar adquirir un banc de San Marino i l’operació no va acabar bé, de manera que segons les fonts consultades, aquest seria un dels condicionants més rellevants a superar.
Com s’ha dit, la conseqüència immediata de tot plegat ha estat que la reunió d’aquest dimarts del grup EFTA s’hagi tornat a tancar sense unanimitat i per tant, la decisió sobre l’acord ha desaparegut de l’agenda del Coreper de demà. Ara les autoritats del Principat tornen a estar pendents de la inclusió de la qüestió a l’agenda del grup de treball per poder tornar a establir un calendari del que seria la fase decisiva per a l’acord.