El pa també és el protagonista del monogràfic de les festes. És una tradició molt estesa i en el cas de Canòlich es fa, com a mínim des de l'any 1883 i que es ratifica per un acord adoptat pel comú el 25 de juliol de 1903. En el llibre de comptes del 1900 hi ha un pagament de 85 pessetes al Tonet del Duran pel pa de Canòlich, una quantitat molt inferior a les 110 pessetes que es van abonar, el 4 de juny, per la 'pujada del Sr. Bisbe pel deslinde de Arbosell'.
David Mas escriu en el programa de la festa major laurediana del 1994, que el Duran tenia la fleca al costat de la casa pairal de la família Cairat i a l'entrada, per la plaça Major, de l'aparcament comunal del Camp de Perot i en els pagaments apareix com el Tonet del forn, Ton Duran o Tonet del Duran. L'any 1915, ja es pagaven 95 pessetes. Actualment s'elaboren 6.000 pans i en els documents antics no hi ha cap referència a la quantitat. El repartiment del pa que es fa, tret d'aquest any, al santuari aplega sempre una gran quantitat de gent.
Segons algunes fonts, l'origen de la tradició del pa beneït és medieval (quan el pa era la base de l’alimentació de la població) i es remunta a la benedicció que antigament es feia de la farina vella abans de segar el blat nou. La celebració es duia a terme a la vuitada de Corpus, ja que era la temporada que coincidia amb la sega.
Una antiga tradició d’Anglesola i Agramunt (Urgell) relaciona el pa beneït i les seves processons amb rituals de protecció davant les tempestes i els llamps
Dins el context ideològic catòlic, la sinonímia entre els dos conceptes és clara: el pa, es converteix en beneït en el moment en que el sacerdot el beneeix, convertint-lo en el Cos de Crist (Corpus Christi), el principal dels misteris i creençes de la religió catòlica. El sociòleg Jon Olano considera que la festivitat del Corpus arrenca de la butlla papal 'Transitori Hoc Mundus' (1263), conseqüència de diferents debats teològics que negaven la possibilitat que una cosa profana com un tros de pa es convertís en el cos de Crist. A partir d’aquest moment, tota la cristiandat s’omple de celebracions que exalten el sagrat cos de Crist en diferents celebracions, que arrelen, encara ara, especialment, en antics els territoris que formaven part de la Corona d’Aragó. Una antiga tradició d’Anglesola i Agramunt (Urgell) relaciona el pa beneït i les seves processons amb rituals de protecció davant les tempestes i els llamps.
El pa beneït també es el gran protagonista en moltes poblacions de la festa de Sant Blai. Per tractar-se del patró dels malalts de gola i dels otorinolaringòlegs, en la seva celebració és costum la benedicció de rosques, rotllos, pans, etc, la ingesta dels quals preserva de les malalties de la gola. Aquest costum ha donat lloc, al llarg del temps, a una gran varietat de receptes de dolços que segueixen beneint-se en molts pobles catalans i de la València, encara que la seva elaboració casolana s'hagi traslladat a forns i pastisseries locals. Tot i la història i la tradició, no queda clar, però si aquest pa beneït d'avui és fe per demà.
Comentaris