L’afer es remunta al 2018, quan la dona té un primer incident amb la filla del matrimoni que l’havia contractat al 1997 perquè es nega a posar al rentaplats els utensilis que hi hagués a l’aigüera. L’empleada de la llar considerava que essent responsable de la neteja no li pertoca omplir la màquina de rentar els plats. Feia encara no un any que la dona havia començat a treballar tres hores setmanals a casa de de la filla del matrimoni que inicialment vivia a la Baixada del Molí i més tard en un xalet d’una urbanització d’Escaldes.
En fi, que per acabar-ho d’adobar, després que deixessin sense efecte les hores al xalet de la filla i la feina, a raó de nou hores setmanals repartides en tres dies, es concentressin de nou a l’immoble dels pares, la dona de fer feines no hauria fet tota la feina convinguda els tres mesos d’estiu, aprofitant que els propietaris del xalet es passaven molts dies a la Costa Daurada, en un complex per jugar a golf. Vaja, que després de vint anys llargs de relació laboral van acabar la relació.
“No hi ha dubte que havent efectuat menys de la meitat de les hores de treball que li pertocaven, sense cap mena de justificació, aprofitant-se de l’absència al Principat dels seus patrons i de la inexistència de mesures concretes de control sobre el desenvolupament de la seva activitat i, per tant, d’amagat, constitueix una greu vulneració de la seva confiança”, remarca la sentència
L’empleada domèstica va reclamar pel que entenia un acomiadament improcedent i, inicialment, la Batllia li va donar la raó i li va concedir el dret d’haver de percebre poc més de 15.000 euros per la liquidació no satisfeta, en considerar el matrimoni patró que hi havia raons més que suficients per fer fora l’empleada per raons causals. Per avalar el seu posicionament, van portar una relació de les hores que s’hauria passat l’empleada de la llar al seu xalet els mesos de juliol, agost i setembre del 2018. Sempre menys del que tocava o fins i tot ni tan sols es presentava.
Tot plegat ho van demostrar, d’una banda, justificant que ells eren a la Costa Daurada i, d’altra banda, amb la desconnexió i la connexió de l’alarma cada cop que es presentava al domicili. Entenia el matrimoni que no havent acordat res en contra i satisfent-li les hores convingudes, la dona hauria hagut de fer la feina igualment. Com a mínim, fer acte de presència durant el temps pactat i efectivament abonat. Però no va ser el cas. I de manera definitiva el Tribunal Superior li dóna la raó. Considera una falta greu el comportament de la dona de fer feines.
“No hi ha dubte que havent efectuat menys de la meitat de les hores de treball que li pertocaven, sense cap mena de justificació, aprofitant-se de l’absència al Principat dels seus patrons i de la inexistència de mesures concretes de control sobre el desenvolupament de la seva activitat i, per tant, d’amagat, constitueix una greu vulneració de la seva confiança”, remarquen els magistrats en una sentència dictada recentment. I remarquen el fet que “del contingut dels seus escrits d’al·legacions es deriva que la mateixa no va pensar en què la connexió i desconnexió de l’alarma pogués evidenciar l’engany que estava duent a terme”.
Així mateix, “encara que el fet d’haver cobrat el salari com si hagués desenvolupat adequadament la seva feina, evidenciï una clara voluntat d’obtenir un benefici personal, també constitueix, una voluntat de perjudicar a l’empresa que no ha obtingut allò pel que havia pagat”. En aquest supòsit, continua desgranant la resolució judicial “el benefici indegut de l’una es troba directament vincula amb el perjudici -també indegut- dels altres, als que enganyava actuant d’amagat i aprofitant-se de la confiança dipositada en ella pels vint anys de durada de la seva relació laboral. Confiança que en haver estat truncada amb aquesta manifesta deslleialtat no podia continuar sustentant la relació laboral de referència”. Per tant, la conducta de la senyora empleada de fer les tasques de neteja de la llar es pot considerar de “falta molt greu” i justifica el seu acomiadament causal.
Comentaris