“Records d’Encamp” neix de l’interès d’Armengol per saber-ne més, per sempre anar una passa més enllà. “De petit m’encantava que el meu pare em contés històries de la guerra, batalletes que en diem. Després vaig començar a parlar-ne amb la Janette Falques, que em contava coses d’aquí, i en vaig començar a investigar”, ha explicat l’autor. Darrere d’aquest interès, s’amaga una frustració: no haver pogut enregistrar totes aquelles històries que li contava el seu pare de petit. “Amb aquesta recopilació, queden guardades les memòries de molta gent i els nens hi tindran accés sempre”.
“Precisament per aquesta por que ens va crear la riuada del 37, hem volgut que no es perdi aquest recull, per això l’hem posat a la web. Però també en tenim algunes còpies físiques per a la gent més gran”
Fent patent aquesta intenció de què l’escrit perduri per molt de temps, el comú, qui ha finançat tota l’edició, ha decidit fer el llibre online. “Precisament per aquesta por que ens va crear la riuada del 37, hem volgut que no es perdi aquest recull, per això l’hem posat a la web. Però també en tenim algunes còpies físiques per a la gent més gran”, ha explicat la cònsol major, Laura Mas. Aquest llibre és, en certa manera, el substitut d’aquella pèrdua. Una forma de fer que la història de la parròquia quedi enregistrada.
Al llibre s’hi poden trobar moltes històries, anècdotes i vivències. “Moltes vegades, diverses persones em parlaven d’una mateixa cosa, però des de punts de vista diferents. Igual un era nascut al 1915 i l’altre al 1931 i em parlaven del mateix establiment, però amb la perspectiva de temps diferents”, exposava Armengol. D’aquesta manera, i com si es tractés d’un trencaclosques, el lector va conformant la història d’Encamp. Pot anar lligant i unint peces, fins a arribar a un punt final i comú.
Pot ser, la màgia d’aquest llibre resideix precisament en la no-certesa de la història que es conta. En què cada lector pot anar unint els seus propis punts i anar conformant el relat des de la seva pròpia perspectiva, però sempre aconseguint saber-ne i conèixer més en profunditat Encamp. Sobretot, conèixer detalls que, als llibres del col·legi no hi venen reflectits.
Entre aquestes peces, es troba un punt “conflictiu”. “Hem descobert que la gent encara hi té por a parlar dels maquis. Molts ens han dit no hi havia, altres que sí... Fins que parlarem amb un i veiérem que, efectivament, s’allotjaven aquí”, exposa Armengol. Aquesta visió intimista dona al llibre un punt diferenciador, que el fa especial. És la història d’Encamp, contada per la mateixa parròquia.
Comentaris (2)