Dalí i la marededéu

La base de dades de la Interpol específica sobre obres d’art robada es converteix en APP per a l’accés general del públic i inclou dues peces desaparegudes al Principat: una aquarel·la del pintor empordanès i una talla de fusta de Sergi Mas

Encara que no ho sembli, una de les feines que més fa la Interpol és la recuperació d’obres d’art robades. Fugitius, delinqüents perillosos, assassins, segrestadors… tot el que es vulgui. Però també lladres d’art. Molts. Més dels que sembla. En un intent d’aprofundir més encara en aquesta feina, l’agència policial internacional, de la qual també en forma part Andorra, acaba de convertir en una APP la seva base de dades fins ara d’accés restringit. I hi ha doble representació andorrana: una aquarel·la de Dalí i la talla de la Verge de Meritxell que va parir Sergi Mas el 1976.

Després d’anys i panys que Interpol només permetia accedir a la seva base de dades d’obres d’art robada si s’hi tenia una clau que només podien obtenir els experts en art, els professionals de les galeries o els investigadors, ara aquesta possibilitat s’amplia. Considera la policia de les policies que popularitzar la base de dades a través de la creació de l’APP ID-Art ajudarà a descobrir béns culturals robats, reduirà el tràfic il·lícit i farà augmentar la probabilitat de recuperar els objectes sostrets. Caldrà veure si tot plegat ajuda a que soni la flauta en relació a les dues peces ‘andorranes’.

D’una, la pintura, l’aquarel·la de Salvador Dalí, no hi ha dubte de la seva sostracció. Va ser el juny del 2008. En canvi, de la talla de Sergi Mas i la marededéu que lluïa al santuari vell de Meritxell hi ha més dubtes que fos robada. Vaja, robada va ser robada. El que sembla que tot plegat seria objecte d’una bretolada delictiva -de fet, el suposat autor de la sostracció se’l va arribar a jutjar davant el Tribunal de Corts- que acabaria amb la crema de la peça de fusta sempre ha generat dubtes entre els investigadors, que per això han decidit incloure-la en la base de dades. En xifres rodones, el contenidor d’obres sostretes de què disposa l’Interpol conté 52.000 objectes de 134 diferents membres de l’organització.

LA TALLA

Com s’ha dit, de les dues peces ‘andorranes’ que figuren a la base de dades de la Interpol -quant a obres d’art robades- la que faria més anys que està desapareguda -i per a la immensa majoria de la ciutadania cremada- és la talla que Sergi Mas va fer per substituir la romànica que el 1972 hauria cremat juntament amb bona part del santuari vell de Meritxell. Era de fusta, feia uns 82 centímetres d’alt i pesava uns 15 quilograms segons les dades que té registrades la Interpol, que recorda que durant el robatori (suposat) els peus de la talla van quedar agafats a la base.

Els peus van quedar clavats a la base després de la sostracció.
Els peus van quedar clavats a la base després de la sostracció.

De fet, va ser una dona que s’encarregava del manteniment del petit santuari ja remodelat qui el 2005 -a les 6 del matí del 13 de maig per ser exactes- va veure exasperada com faltava la verge, que algú havia arrencat de mala manera. Va coincidir amb tot un seguit d’actes anti-religiosos que es van atribuir a la persona que posteriorment seria detingut i jutjada, considerat un pertorbat mental. Entre el foc que l’hauria cremat i algun-s desconegut-s que l’hauria pogut sostreure es manté el dilema. D’aquí que la talla es mantingui com a objecte potencialment sostret.

La peça d’art que sí que va desaparèixer i no pas per a tothom és l’aquarel·la que Salvador Dalí va pintar la dècada de 1970 intitulada ‘Modelo adormecida-Éxtasis’. L’obra era propietat de qui durant molts anys va ser un dels secretaris personals del pintor empordanès, un Enric Sabater mort l’agost del 2013 i resident durant alguns anys al Principat, on hi va deixar per a glòria de la Rotonda ‘el rellotge que es desfà’. És a dir, l’escultora anomenada ‘Noblesse du temps’ que mentre va estar exposada al Prat Gran d’Encamp va passar gairebé desapercebuda i quan va fer el salt al centre d’Andorra la Vella va sumar galons i galons.

L’AQUAREL·LA

En tot cas, el que hi ha a la base de dades de la Interpol és una aquarel·la d’uns 68 centímetres d’alt i 106 d’ample. Combina la tinta amb l’aquarel·la i tot plegat sobre cartró. És un format, unes tècniques i un material habitual per al geni de Púbol. Sabater el guardava en un soterrani d’un immoble de la zona de Prada Ramon. Sense mesures de seguretat i sense assegurança tot i que estava valorat -o podia estar-ho- en uns 400.000 euros. Va desaparèixer algun dia del juny del 2008. Amb l’aquarel·la també es van trobar a faltar altres peces. I no pas poc notòries.

'Modelo Adormecida-Éxtasis', obra de Salvador dalí que era propietat d'Enric Sabater.
'Modelo Adormecida-Éxtasis', obra de Salvador dalí que era propietat d'Enric Sabater.

Al seu dia, Sabater va informar de la desaparició de tres o quatre figuretes originals també de Dalí, però en aquest cas seriades, i una escultura de bronze d’uns 80 quilos d’un autor que no va transcendir però que no era l’estrafolari pintor. ‘Modelo adormecida-Éxtasis’, una peça original i única que havia estat fins i tot catalogada, era una de les ninetes dels ulls de Sabater. Havia comprat la peça a Dalí i la seva esposa Gala. I quan va desaparèixer feia encara no un any que estava emmagatzemada en aquell soterrani d’Andorra la Vella que es va trobar poc o molt regirat però en cap cas forçat.

De les altres peces tampoc se n’ha sabut mai res. Però l’única que apareix a la base de dades de la Interpol és l’aquarel·la. Al seu dia, es va sospitar de l’entorn de Sabater a Andorra. Com funcionen sempre aquestes coses. Igual de discreta va ser la sostracció de la peça d’art com de la investigació que en va seguir. A la base de dades d’Interpol hi ha un centenar de peces de Salvador Dalí. Una és la que estava allotjada a Andorra la Vella. Ara, amb l’APP, s’intenta donar una clau de volta més a tot plegat. A veure si sona la flauta i en el cas de la peça de Dalí, es desperta la model.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending