L’antic executiu de BPA va instar fa molts mesos una demanda urgent i preferent davant el batlle que llavors es trobava de guàrdia. És el mecanisme previst a la Constitució per salvaguardar drets fonamentals. Ni la Batllia ni la sala penal del Tribunal Superior no van atendre la petició del bancari. Més encara, malgrat que la demanda anava contra totes aquelles parts que haguessin tingut coneixement de les seves escoltes, de les seves gravacions, el batlle va considerar que no calia que ho comuniqués a tothom. I només va atendre el parer de la fiscalia.
I entre el criteri del ministeri públic i el seu propi, va desestimar la pretensió de l’executiu bancari i va tirar pel dret. Fa o no fa va ser el mateix que va fer el Superior. Fins que va arribar al TC i l’Alt tribunal va considerar que quan es tracta d’elements tan sensibles i drets tan fonamentals com el secret de les comunicacions, els procediments en qüestió, les escoltes en aquest cas, només poden ser tingudes en compte per aquelles causes en el marc de les quals s’han sol·licitat. I si a sobre el control de legalitat l’ha dut a terme una autoritat d’una jurisdicció diferent a aquella altra jurisdicció que pretén reproduir les gravacions, més encara.
L'afer deriva de la petició de l'antic comandament bancari 'escoltat' en el marc d'una causa a Espanya perquè es destrueixin les seves converses a Andorra tal com ha conclòs el TC
Més planerament: que les escoltes fetes a Espanya i per una causa concreta no es podien fer servir a Andorra per justificar una altra causa. En conseqüència, el Constitucional venia a ordenar la supressió d’aquelles gravacions -i les seves transcripcions- en la causa general del ‘cas BPA’ i de totes aquelles derivades on puguin aparèixer elements procedents d’aquelles converses gravades en una causa espanyola. L’afectat, això és l’exbancari de BPA, va demanar l’execució de la sentència. És a dir, que realment s’eliminessin les seves converses d’una causa en la qual, a més, ell no està implicat per a res.
Després d’una altra petita pugna entre organismes judicials, es va concloure que havia de ser el batlle de primera instància, aquell que estant de guàrdia havia conegut del cas en primer lloc, que havia de fer la feina d’esporgar el sumari. La sorpresa i estupefacció de les parts ha arribat ara quan, de sobte, s’han trobat que el batlle que no els havia demanat res de res al seu dia, el jutge que només va escoltar el fiscal, ara els requereix perquè, sí o sí, tornin els fulls del sumari on apareixen la transcripció de les converses enregistrades i els 15 CD’s annexats a la causa.
I no només que tornin els documents i els discs originals, sinó també qualsevol còpia que n’hagin fet i, fins i tot, que informin la Batllia de si han lliurat aquesta informació, aquestes dades, els discs, tot plegat, a terceres persones per requerir a aquestes persones terceres que facin el mateix. Que facin el favor de tornar el material. No tornar allò que el jutge demana pot ser castigat. El delicte de desobediència a l’autoritat està tipificat al Codi penal. El dubte que ara tenen les parts és si han de tornar una cosa sobre la qual la Batllia mai no els va voler demanar l’opinió. “¿Potser abans que el batlle ens demani que en pensem, no?”, es demanen algunes de les parts afectades. Sia com vulgui, un altre embolic que està servit.
Recordeu els CD's dels grans èxits de BPA? Sí, aquells que vam tornar a Tribunal de Corts. Aquells que el Tribunal de Corts ens va retornar. Doncs ara ens els demana la Batllia. #dondestalabolita #aquioalla Necessito un @XerpaAndorra pic.twitter.com/mVtPCSWEzP
— J.A. Silvestre (@j_a_silvestre) September 23, 2019
Comentaris