Societat

Torna l'andorrana

Un projecte de micromecenatge a l'Alta Garrotxa recupera aquesta raça d'ovella

A Andorra va tenir una important presència i va arribar a altres zones de Catalunya

B. N.

L’únic pastor d’ovelles de l’Alta Garrotxa, Jordi Juanola, de Mas La Capallera de Rocabruna, ha decidir recuperar la raça roja de Rosselló en aquesta banda dels Pirineus, una de les tres autòctones d’aquesta zona. En altres indrets se la coneix com l'andorrana i va tenir una presència molt important als ramats del país.

El procés va començar amb la compra a l'Associació de pastors de la roja del Rosselló de 80 xaies i cinc mascles de raça roja. Cada xaia reproductora té un preu de 120 euros i es va dur a terme una campanya de micromecenatge.

L'objectiu, a banda de recuperar la raça, és per Jordi Juanola del Mas La Capallera, substituir les 600 ovelles que té actualment per les roges o andorranes. Segons expliquen el Jordi i la Núria per correu electrònic, "l'origen de l'ovella roja sembla que ve del Rosselló, on al segle XVIII van encreuar la raça lacaune (originària d'Occitània i amb la que actualment es fa el formatge Roquefort) amb la barberine, una ovella roja originària del nord d'Àfrica. L'encreuement aprotava característiques productives molt interessants de la lacaune i una elevada rusticitat de la raça barberine".

A les zones de Lleida i de la Catalunya central, es va expandir a partir dels ramats del país

A Andorra va tenir una gran presència, fins el punt que a zones de Lleida i de la Catalunya central, la roja es va expandir a partir dels ramats del país. "Per això a Girona es coneix com a roja del Rosselló i cap a les comarques més occidentals o centrals es coneix com a andorrana. A la zona de Girona, per proximitat, segurament la raça va entrar directament pel Vallespir", recorden el Jordi i la Núria.

Aquesta raça, tot i no estar reconeguda per l'administració al vessant sud del Pirineu, havia estat ben present per aquestes contrades i forma part del seu patrimoni històric i cultural. Les roges són unes grans caminadores, rústiques i de bona producció lletera. A més, els xais presenten un creixement més lent i infiltren més greix a la canal, motiu pel qual la carn esdevé més gustosa.