Economia

Nabius per llepar-se’n els dits

Aquesta tardor finalitza el pla de recerca del fruit després de quatre anys de treball entre l’associació de pagesos i el departament d’Agricultura

La prova de comercialització que s’ha fet els dos darrers anys ha funcionat a la perfecció: tants quilos com s’ofereixen de mirtils, tants quilos que volen

T. S.

S’ofereixen en comptagotes, però tants com es posen al mercat, tants com es venen. El pla de recerca del nabiu està donant els seus fruits. I mai millor dit. Aquesta tardor finalitza la quarta temporada de les proves que s’han anat fent. La quarta temporada de les quatre previstes. Aquest estiu és el segon any que es realitza l’examen comercial, és a dir, que es posen a la venda els nabius produïts a Andorra. I els resultats són tan o més bons que el primer curs. Els nabius del país volen.

Inicialment, es tracta d’un fruit silvestre. Però no són pas els mirtils que es poden collir a la muntanya els que es porten a la botiga. No és pas això. Emmarcat en l’intent de diversificar l’agricultura del país, l’associació de pagesos (APRA), amb el suport del departament d’Agricultura -que va destinar més de 150.000 euros al projecte de recerca- van posar en marxa el treball gairebé de laboratori. Tres explotacions diferents en tres punts també diferents del país -Vila, Montllobar i els Cortals de Llumeneres- es van apuntar a la iniciativa. S’ha treballat amb cinc varietats diferents.

A diferència dels fruits silvestres, els nabius que es cultiven en les explotacions agrícoles tenen una ‘visió’ comercial molt més acurada. Es tracta de fruits de majors dimensions que els silvestres i, sobretot, més carnosos i més dolços. “Estan boníssims”, remarquen des d’una de les poques botigues que comercialitzen en període de prova, per dir-ho d’aquesta manera, el producte. Com reconeixen des de l’APRA, tants quilos com es duen a les botigues, tants quilos que es venen. I ràpid. Molt ràpid.


Plantació de nabius a Montllobar. | APRA

La producció encara és molt minsa. De fet, les plantes, afirmen des de l’APRA, no assoleixen el màxim de producció fins a partir del setè any. I es pot dir que en l’actualitat tot just s’està en el segon. O el segon a cavall de jugar. “Ara comencen a jugar”, remarquen des de l’associació, en una metàfora equivalent al començar a produir, sempre vigilants que cap mosqueta, cap insecte traïdor, no faci massa la guitza, un fet que no deixa de ser certament i malauradament més habitual del que es voldria.

El nabiu de producció andorrana, gustós com n’hi ha pocs, asseguren les fonts, es presenta amb un embolcall de cartró ecològic. Bona imatge, millor missatge, afirmen les fonts, que miren de cuidar fins al darrer detall per mirar d’aconseguir nous elements per substituir productes que estan de retirada o rendeixen menys del que ho havien fet. El tabac, per exemple. El nabiu no arriba com a substitut o relleu de res. Però sí com a complement d’altres activitats.

Quan acabi la floració d’enguany es donarà per liquidat el programa. Des de l’APRA es trauran les conclusions escaients. Es referenciarà el comportament de cadascuna de les varietats i de les incidències sobre la ubicació amb les condicions que presenten cadascuna de les explotacions. Es passarà la recepta al ministeri. Es donaran, per tant, una mena de claus de l’èxit. I a partir de llavors, cada pagès que ho vulgui, cada productor que es preui, podrà plantar els seus propis nabius.

Per llepar-se’n els dits. De ben segur que la frase per empènyer-ne la compra venda no hi faltarà. “Com tots els productes que es fan, com tots els productes autòctons, estan tenint molt bona sortida. S’esgoten”. Nabius d’Andorra, valor segur.