Encara avui, rastrejant les xarxes socials -era molt actiu a Facebook i a Twitter, i també a Facebook- es poden veure algunes de les entrades del material que difonia. Accedir al seu contingut, però, és totalment impossible. Des del moment que la fiscalia va ordenar investigar aquells continguts a la policia atès la virulència i l’odi que desprenien, pràcticament sempre o sempre sense el pràcticament de manera gratuïta, es va capar l’accés als materials. Per tant, el maquinari informàtic, després de pensar-ho una estona si vostè clica sobre algun enllaç habitualment li dirà que el contingut on vol accedir ha estat retirat o bloquejat. Aquest és el cas.
Poc després que s'iniciés la investigació ordenada per la fiscalia, es va restringir l'accés als continguts emesos pel condemnat, un resident de 53 anys
Certament, encara es poden trobar alguns dels comentaris que l’home, resident espanyol de 53 anys, feia a moltes de les publicacions digitals del país. Firmava amb noms i cognoms, sense embuts. D’aquí que la investigació no hagi estat excessivament costosa de realitzar, malgrat que jurídicament calien lligar alguns caps per poder garantir una condemna, la que va imposar via judici ràpid dimecres a la tarda una de les batlles d’instrucció especialitzada. Aquest dimecres, al BOPA, i com a mesura excepcional englobada en la condemna, es podrà llegir la resolució que ha enviat l’home a la presó.
A partir de la seva teòrica experiència, mai ben portada, l’ara empresonat va posar en marxa l’associació d’homes maltractats amb la intenció d’oferir-los ajuda de tota mena. Especialment legal i psicològica, encara que també econòmica i social. Més enllà de difondre improperis, però, poca cosa més va fer l’associació, que pretenia ser una contrapart de l’Equip d’Atenció Integral a la Dona. L’ara condemnat assegurava, entre moltes altres coses, que molts homes són víctimes d’assetjament psicològic per part de les seves parelles o, sobretot, exparelles. I per això, seguit per l’experiència pròpia, ‘anava a sac’.
Justament, aquesta virulència va fer que el ministeri públic es decidís a intervenir. L’home lamentava que les dones -i com aquell que diu, les englobava totes- es fessin en molts casos les víctimes, sempre segons la teoria que l’ha portat a la presó (ja hi ha, compte, qui està iniciant el debat de fins on queda la llibertat d’expressió), quan se les hauria de considerar, sempre segons l’acusat, el botxí. Sia com vulgui, l’home ha passat de suposadament ser maltractat a esdevenir condemnat i, potser, de voler-se vendre com a víctima a convertir-se en botxí. Botxí, això sí, engabiat.
Comentaris