Parròquies

Enderrocs exprés a la plaça Major

Edificis singulars de Sant Julià de Lòria ja són història

Les excavadores deixen una zona zero al centre del poble

Obres a la plaça Major de Sant Julià de Lòria. B. N.
Obres a la plaça Major de Sant Julià de Lòria | B. N.

B. N.

La Llei 15/2014 de modificació de la Llei 09/2003 del Patrimoni cultural andorrà va modificar, a petició dels comuns, els perímetres dels entorns de protecció que s’han d’establir per a tots els béns d’interès cultural (BIC): les àrees de protecció van passar de tres a dos, i el nombre mínim de metres a l’entorn immediat del BIC en què no es pot construir va passar de cent a vint. El comú de Sant Julià de Lòria en una sessió del 24 d'octubre del 2013 es va convertir en la primera parròquia que va aprovar el text de modificació de la Llei del patrimoni cultural, per reduir el perímetre dels entorns de protecció dels béns culturals.

Feia dos anys que la corporació havia demanat al Govern que incoés l'expedient per definir l'entorn de protecció de l'església de Sant Julià i Sant Germà. El retard en la definició d'aquest entorn, que afectava per defecte –i fins que no es fes l'entorn de protecció– un perímetre de cent metres al voltant del monument, causava un perjudici a més de cent famílies al voltant de la construcció i altres carrers, on no es no podien fer obres o de forma molt limitada.

Els propietaris de cases properes a l'església es van trobar que no podien fer cap actuació en les façanes, algunes de les quals es van haver de protegir amb xarxes, especialment a la plaça Major. Fins i tot projectes com el d'ampliar el campus universitari fins aquell lloc, amb el govern d'Albert Pintat, o habilitar un edifici multifuncional per usos educatius van quedar en l'oblit, entre altres coses perquè l'aleshores cap de Govern (any 2009), Jaume Bartumeu va considera que  l'actuació era  "excessivament" ambiciosa. Els entorns també va avortar un ambiciós projecte urbanístic amb pisos i locals comercials. La inauguració (22 de setembre del 2015), de la rehabilitació de l'edifici del antic hotel Glòria havia de servir per donar un impuls a la plaça. Però han hagut de passar quatre anys perquè s'hi fes una nova actuació.

La normativa permet construir planta baixa i sis pisos d'alçada

S'han enderrocat, ca l'Arena, Cal Marfany i Ca la Patro, el que ha creat un forat al centre de la població que sembla una zona zero. L'objectiu és fer-hi pisos de lloguer amb l'entrada del pàrquing pel Camp de Perot. Però pel que sembla, els treballs no seran imminents. La normativa permet construir planta baixa i sis pisos d'alçada. La planta baixa es pot destinar a local comercial. Les construccions poden revifar una plaça que en els darrers anys queia a trossos i que tenia una mica d'activitat gràcies a l'oficina dels correus espanyols, del restaurants Principal i la pizzeria Uruguaia i als serveis de l'edifici Glòria. Les obres han despertat l'interès dels lauredians i tot tipus de llegendes urbanes. Des que s'enderrocarien també els edificis de cal Patau i de Cal Vermell, fins l'embolic amb una casa que té la propietat compartida amb un pont inclòs que uneix dos edificis amb una callissa pel mig.

Amb tot, la gran preocupació ara mateix és l'efecte que farà la plaça Major el dia de la festa major amb el Ball Cerdà i el gran forat al costat. La zona zero laurediana.

Comentaris

La Perdiu
1.

Aquella zona feia fàstic. I encara hi quedaran unes edificacions que fan por. El Bronx Lauredia ha quedat tocat. Faltaria un bon esforç per acabar de netejar. Pisos per estudiants i de lloguers moderats serien benvinguts per tornar a donar vida a aquesta zona.

  • 1
  • 4

Comenta aquest article