El cas es remunta a les 5 de la matinada del 8 de març del 2017. L’home va ser controlat al Pas de la Casa amb un Volkswagen Touran espanyol carregat amb deu caixes de tabac valorades en 8.800 euros. Segons els agents de la duana, s’hauria estat fent un seguiment, que es remuntava ja a alguns dies, a l’home. Tenien ganes d’enxampar-lo, segons el propi afectat, que admet que porta anys dedicant-se al ‘negoci’ però que mai no ha anat més enllà del tabac i tampoc no ha cedit a ‘compensar’ cap agent de cap cos del Principat perquè fes la vista grossa.
Sia com vulgui, aquella matinada van estar seguint diversos agents el Touran llogat a Espanya per una dona acusada i condemnada com a còmplice. Dos dels duaners ocupaven un turisme ‘ordinari’ que hauria anat perseguint el cotxe conduït pel contrabandista fins que aquest va decidir aturar-se, en desconèixer el cotxe que el seguia, al bell mig del Pas. A l’altura d’un dels grans centres comercials que hi ha a la localitat encampadana. Seguidament van aparèixer al mateix lloc altres agents, ara sí ja em cotxes retolats i plenament identificables, que haurien participat del dispositiu. I haurien forçat la màquina per emmanillar-lo i dur-lo fins a les instal·lacions de la Duana abans de passar-lo a mans de la policia.
Els agents de la Duana que el seguien mantenen que l’home va estar en franja duanera, qüestió que l’acusat rebat i que suposaria no haver comès cap delicte ni falta
Amb tot, en el marc dels fets hi ha dos branques dels mateixos que queden exemplificats amb la condemna del Tribunal de Corts que el contrabandista rebat i ha recorregut i en la querella que ha interposat contra els duaners. L’esmentat tribunal va condemnar l’octubre passat l’home per una contravenció penal de tràfic de mercaderies sensibles per un valor superior a 6.000 euros. Un mes d’arrest nocturn condicional i 15.000 euros de multa (per a la seva suposada còmplice, 15 dies d’arrest i 5.000 euros de multa). Un tercer presumpte participant i coautor del delicte n’ha quedat al marge, absolt. per prescripció de l’acusació.
El nucli central de tot plegat és que els duaners mantenen que l’home hauria accedit de Soldeu, on tenia el vehicle estacionat i carregat de mercaderia, fins al Pas de la Casa pel túnel d’Envalira i que hauria entrat en territori francès abans de girar cua en sentir-se perseguit i tornar al nucli encampadà. Per tant, tot plegat, que l’home hauria estat en franja duanera amb mercaderia sensible sense declarar. El contrabandista ho nega. No nega la immensa majoria dels fets. Però sí els dos que serien clau: que no va passar pel túnel i que tampoc, per tant, no va estar en franja duanera. En conseqüència, no hi hauria delicte.
Entre altres coses sustenta la seva versió en el fet que els duaners no tenen cap prova documental -cap filmació de l’empresa que gestiona i explota el túnel, per exemple- que pugui demostrar que va passar per la instal·lació coberta. Per tant, és la seva paraula contra la dels agents. A més a més, manté, un dels duaners que corrobora que hauria passat pel túnel i hauria anat en direcció a França hauria explicat que va veure part del trajecte estan en territori francès. En conseqüència, manté també, si va entrar en país aliè el seu testimoni tampoc no és vàlid. Són aquests, doncs, arguments per rebatre la condemna que se li ha imposat en primera instància.
A més a més, es manté ferm, fins i tot havent hagut de canviar d’advocat els darrers dies per desconfiança amb els seus representants legals i l’estratègia seguida, massa sovint coincident amb la de la defensa dels acusats, que els duaners el van detenir il·legalment, que li van causar lesions que el van obligar a passar pel quiròfan i que li han deixat uns pinçaments a l’espatlla i el braç dret que l’invaliden, ara per ara, per reprendre la seva professió de mecànic, fins al punt que ha hagut de tancar el negoci que tenia a Andorra la Vella.
El querellant manté que els duaners el van voler emmanillar sí o sí per demostrar-li la seva autoritat i tot i advertir-los que producte de la frenada li feien mal les cervicals
Manté que se’l va emmanillar, sí o sí, per fer-li passar un mal tràngol tot i advertir-los que degut a la frenada que havia fet per aturar el vehicle en sentir-se perseguit li feien mal les cervicals. Alhora, denuncia, per la seva corpulència als agents els va costar Déu i ajut fer obrir les manilles de manera adequada. Era tal el dolor que sentia quan al vehicle de la Duana el van fer seure per traslladar-lo al despatx que finalment, el cap de la brigada, va ordenar a la resta dels agents que el deslliguessin. El contrabandista acusa a tots els participants perquè els set l’envoltaven en el moment dels fets, encara que no tots fessin l’acció directa d’emmanillar-lo.
A més, i per reforçar el seu argumentari, quan els duaners el van passar a la policia, els agents del cos de l’ordre van explicar-li que per una contravenció penal, que era de l’únic que se’l podia acusar en aquell moment -la normativa va modificar-se després en relació, també, i per exemple, a quina zona és considerada franja duanera-, no se’l podia emmanillar. Per tant, els duaners s’haurien sobrepassat en les seves funcions, que per això els acusa de detenció il·legal.
Sort encara que des que va aturar el cotxe enmig del Pas i els policies el van enviar cap a casa va passar tot just una hora i mitja. Això sí, el malson fa ja dos anys que dura, recorda. I tot qüestió, entre d’altres, d’unes manilles que no s’haurien d’haver posat i del debat sobre si l’home havia passat per franja duanera o no. Que duia tabac i que exerceix el contraban al límit mirant de no passar la ratlla vermella (“abans se’ns respectava i érem ben vistos; ara se’ns pretén considerar escòria”, s’exclama) ningú no ho posa en dubte.
Comentaris