Canillo ‘es mata’ i la Massana ‘ho remata’

Els dos grans blocs que conflueixen actualment en els demòcrates canillencs mantenen una tensa pugna pel segon lloc de la territorial, amb Mònica Bonell com a ferma aspirantLiberals, ‘terceravia’ i socialdemòcrates massanencs continuen avaluant el seu posicionament sense creure’s ni l’oferiment de Ciutadans Compromesos ni el paper de Carles Naudi

Amb els independents d’Ordino havent deixat la feina per fer fins aquest dissabte, a Canillo i a la Massana l’ambient electoral és d’allò més calent. En la primera parròquia en l’ordre institucional, els qui es tiren els plats pel cap són els demòcrates mateixos, que no acaben de consensuar un segon candidat per a la llista territorial tot i que la subsíndica Mònica Bonell hi té posat un peu i mig. A la parròquia ‘gran’ de les Valls del Nord la ‘batussa política’ entre amics de tota la vida ara en diferents partits o formacions que suposadament haurien de confluir en Ciutadans Compromesos però que no ho acaben de fer. Fins al punt d’haver-hi uns marrameus importants.

Els dos grans blocs de DA de Canillo, això és els procedents de l’antiga òrbita liberal i els que abans del naixement de la plataforma taronja estaven a Segle 21, mantenen una pugna aferrissada. Molt dura. Durant anys, van manar els liberals. Una vegada hi va haver la fusió, les tensions, sempre més o menys presents, van afluixar. I a poc a poc, els centristes van anar guanyant terreny. El pas d’un comú liderat per Enric Casadevall a un altre encapçalat per Josep Mandicó n’era l’exemple. 

Els antics CDA Segle21 no poden tolerar que la subsíndica es vulgui mantenir al peu de la cadira

Els de ‘la Ribera’ porten la veu cantant. Després de moltes dificultats i algunes negatives, finalment Meritxell Palmitjavila va acceptar encapçalar la candidatura territorial. Palmitjavila, consellera el darrer tram de la legislatura i tot i que entri el 7 d’abril al Consell General és ‘candidable’ a cònsol a final d’any forma part del nucli riberenc. Com Meritxell Alcobé, que serà, tot indica, la primera suplent de la llista. La guerra està en el segon lloc. Vista la manca d’efectius, els antics liberals tornen a apostar per la fins ara subsíndica, Mònica Bonell. 

Malgrat que l’excònsol menor i aviat ‘exvicepresidenta’ del Consell és la més ben posicionada hores d’ara -els demòcrates no van sobrat de candidats disponibles- per ocupar la segona posició de la candidatura, el sector centrista s’hi oposa rotundament. Entre altres coses, perquè representa el desgast i, sobretot, el que a Canillo no veuen bé: el professionalisme polític. Això a banda d’haver trepitjat molts ulls de polls d’altres suposats companys de viatge. Com a mínim, de viatge polític. Les properes hores es preparen molt calentes a can taronja canillenc.

Els interrogants massanencs

Tant o més que a la Massana, on la reunió d’aquest migdia entre membres liberals i de la ‘terceravia’ amb el comitè electoral de Ciutadans Compromesos no ha aclarit res. Al contrari, ha generat més dubtes. Els liberals, i una part important de la ‘terceravia’, acusen, per dir-ho així, l’actual equip comunal i el fins ara conseller general independent Carles Naudi de fer un joc del tot estrany. D’abraçar els demòcrates sense voler-ho admetre. Mentrestant, la comissió en qüestió, amb el cònsol David Baró al capdavant, reclama als liberals que se sumin al projecte com ho han estat fent tant i tant temps i que veuran, així, des de dins, si hi ha mala fe o no.

La reunió entre la comissió electoral de CC i membres del comitè local liberal no ha aclarit el panorama

Però els liberals no se’n refien, segons les fonts. Creuen que el que pretenen Baró, Naudi, Raül Ferré i companyia és reduir al mínim el marge de maniobra. I que no siguin a temps de fer una candidatura alternativa. “Si DA no fa llista com sembla, llavors se’ls veurà a ells al llautó i nosaltres no tindrem temps de reacció”, expliquen fonts liberals. Baró, Naudi i companyia insisteixen en l’etiqueta independent. En la defensa de la parròquia per defensar el país. En la voluntat de formar un grup parlamentari propi. Però fins i tot algunes persones properes políticament (d’amics ho són tots, fins a data d’avui) a Carles Naudi asseguren sentir-se orfes de líder. El pretenien a ell. Però lluny de DA. I tenen els seus dubtes.

La resolució no és fàcil. Amadeu Rossell, Judith Pallarés… treballen en una candidatura sense descartar integrar-se de nou a Ciutadans Compromesos. Però sense descartar, tampoc, poder fer una candidatura amb ‘orfes’ de la ‘terceravia’ (Àlex Molné) o socialdemòcrates que també estan movent peça. I és que, per exemple, un experimentat com Vicenç Alay torna ara a moure’s. I prou podria formar part d’una llista si el PS l’ha de fer a soles, o bé podria apadrinar algun candidat menys ‘marcat’ si finalment s’acabés fent una mescla explosiva per plantar cara a Ciutadans Compromesos.

Tot plegat, sigui a les valls del Nord, sigui a les vall d’Orient, encara hi ha molt bacallà per tallar. I, ep, més d’un punyal per esmolar. Que les nits es prometen molt llargues. Gairebé tant com els ganivets. I com a mínim a Canillo i a la Massana volen. 

Comentaris (1)

Trending