Interior

Antecedents policials fins a la cuina

Un jove exresident que vol tornar al país a viure amb la família i posar-se als fogons d’un dels restaurants que li ofereixen feina lamenta que Immigració li denegui el permís 

El departament depenent del ministeri d’Interior s’agafa al passat del noi sense tenir en compte que la majoria de casos van quedar en no res i que l’única condemna és per una alcoholèmia

Toni Solanelles

Ell hauria firmat quedar-se a França. Hi va anar a estudiar el 2012 i pretenia instal·lar-se al país veí del nord. Però la mare, la parella i unes propostes de feina que ara no tenia ni a Tolosa ni als Alps l’han portat a decidir tornar. Fins que ha topat amb Immigració i els seus propis antecedents policials. Alguns controls per possessió i consum de droga (haixix, marihuana) han portat el departament vinculat al ministeri d’Interior a desestimar la sol·licitud de permís de treball. De condemna sols en té una per una alcoholèmia. “Mai no es pot rehabilitar un o què?”, es demana el noi, de 26 anys i amb una molt bona experiència en diversos fogons.

“Si l’únic que miren són els antecedents policials, mai no podré tornar, perquè sempre sortiran els controls que em van fer. Però per què no miren si després se’m va condemnar o vaig quedar absolt?” És una de les preguntes que es fa aquest noi de nacionalitat portuguesa, resident uns anys al Principat i que va marxar a Estudiar, a França, filologia hispànica. Un aiguabarreig d’allò més suculent. Durant unes temporades va flirtejar, més com a consumidor que una altra cosa, amb les drogues suposadament toves. I la policia el va enganxar unes quantes vegades. Menys de mitja dotzena. Però ara allò li passa factura i lamenta, atònit, com pot ser que antecedents de poca volada de fa cinc anys o més li impedeixen tornar al Principat. Poder estar amb la mare o poder agafar alguna de les feines que com a segon de cuina li han sortit.

Va arribar al país el 2006 amb quinze anys i hi va estudiar la secundària i el batxillerat; després va marxar a Tolosa a fer filologia hispànica, que abandonaria

Va demanar un permís temporal -les quotes, explica, el limitaven hores d’ara només a la temporada d’hivern- una setmana abans de Nadal. La seva intenció, però, és quedar-se en permanència al Principat. Un dels hotels que l’ha contactat, com a mínim, ja li ha garantit que pensa quedar-se’l de manera estable. Del 18 de desembre que va fer la petició al 7 de febrer que li han denegat han passat prou dies com perquè alguna altra de les propostes que tenia li hagin caigut pel camí. Però això no el preocupa. El que l’amoïna de veritat, a ell i a la seva parella, és que el barem, el termòmetre, siguin els antecedents policials.

“No canviaran mai, són els que són. En canvi, quan d’aquí un any i mig pugui cancel·lar (la condemna per una alcoholèmia positiva), els antecedents penals estaran nets”. I també estan nets, i ho justifica mostrant documentació, els antecedents penals a Portugal i a França. “Em sembla em just. Al final t’acabes sentint com un maltractador, com una mena d’assassí”, explica. “Tinc cartes de recomanació de llocs on he treballat. Currículum, experiència, una mica d’estudis. Jo no pretenc ser un temporer. Em tenen en compte els antecedents policials però, en canvi, no em serveixen per a res els anys que vaig estar vivint i estudiant aquí”, es lamenta. La seva xicota, nascuda al Principat, ho veu tan injust o més que el noi.

Se li ha denegat el permís temporal que havia sol·licitat -no hi ha quota per a permanències més llargues, diu- vistos els seus flirtejos amb la ‘maria’ i el haixix

“És que si sempre m’han de tenir en compte tot això, al final mai em podré rehabilitar”, per dir-ho d’alguna manera, explica, tot assegurant que ja ha deixat enrere la seva etapa de flirtejar amb la maria i altres estupefaents. Cert és, això sí, que el 2017 el van enxampar, durant unes vacances que va aprofitar per visitar a la seva mare, conduint el cotxe d’aquesta sota la influència de l’alcohol. Un 1,40 que li va valdre una retirada de deu mesos del permís de conduir. Andorrà.

El noi és conscient, perquè amb la parella han repassat aquests darrers dies la legislació en matèria d’immigració, que el fet de ser un perill per a la seguretat nacional, per a la seguretat pública, pot tancar les portes a algú que vulgui viure al Principat o que ja hi estigui residint. Però ell en cap cas se sent així. Una altra cosa és que li’n facin sentir. Sense motiu, però, assegura. Va arribar al país el 2006 amb 15 anys. Tres anys abans havia aterrat a Andorra la seva, que continua al Principat ben establerta, amb feina i sense intencions de marxar.

De 26 anys, considera injust que només es vegi allò que no va fer tan bé malgrat que acabés absolt “i no tots els anys que vaig estar aquí estudiant”

El noi va treure’s el graduat i va fer tota la secundària i el batxillerat al Lycée. Marxaria a estudiar, el 2012, a Tolosa. I a França pretenia quedar-se i per això voluntàriament va donar-se de baixa al registre d’immigració. Allò que tants i tants no fan tot i marxar per sempre. Va ser abans d’això, en aquest tram de temps, que en cinc ocasions el va controlar la policia. Possessió de drogues toves que van acabar amb un advertiment d’expulsió. En una ocasió el van acusar inicialment de cedir, tot just acabat de fer 18 anys, marihuana a un menor. Però al final no hi havia cap mena de prova i se’l va absoldre. En una altra ocasió el van acusar de tràfic, però el tribunal tampoc no el va poder condemnar.

Va començar estudis de filologia hispànica a Tolosa però més enllà d’enriquir el francès i l’anglès, la filologia la va deixar estar. I es va introduir al món de la restauració “perquè és on més feina hi havia”. Unes temporades a Tolosa mateix, les altres als Alps, explica en un català perfecte (“tinc facilitat per les llengües”) que no fa pas pensar que és foraster. De forma autodidacta ha passat de rentar plats a ser segon de cuina. I de cuiner el volien tres establiments diferents aquest hivern. N’hi ha un que se’l voldria quedar en permanència però, de moment, es podrà estar com a molt al país en règim de turista. “Coneixem tanta gent que realment poden considerar-se perillosos i amb aquests no els diuen res”, explica la parella. No amaga l’alcoholèmia del 2017 “però ja vaig pagar el que em van imposar” i no li sembla que hagi de ser això un motiu tant eliminador com Immigració ha sentenciat. Mirarà de recórrer contra la decisió. I intentarà fer entendre que una cosa són els antecedents policials i una altra els penals. I que tothom té dret a rehabilitar-se. “Tot això sembla molt d’èpoques passades. No ho puc entendre.”