Salut

Error mèdic o assegurar-se un pacient-client?

El traumatòleg implicat deixava de ser assalariat del SAAS poc després de la intervenció i passava a ser metge per compte propi, figura que es remunera en funció de l’activitat que es té

Tant l’hospital com la dona a qui van operar una cama que suposadament no tocava esperen que la fiscalia i la Batllia investiguin a fons el comportament que va tenir al seu dia el cirurgià ortopèdic

T. S.

Els dubtes sobre l’actuació del traumatòleg Ignacio Torrero davant una operació efectuada el gener del 2015 i que ha acabat derivant en un expedient disciplinari tancat per prescripció en seu laboral-administrativa però que ha acabat arribant a la fiscalia i arribarà també a la Batllia persisteixen. La qüestió inicialment més greu des del punt de vista penal és la presumpta falsificació d’un consentiment informat. Però fonts coneixedores del cas afirmen que caldrà investigar un altre fet que podria encara agreujar la situació: la decisió d’operar la cama contrària a la que tocava va ser un error o hi va haver intencionalitat conscient?

En el marc de l’expedient disciplinari, el doctor Torrero manifesta en diverses ocasions que ja a la taula d’operacions però encara sense sedació hauria estat la pacient -ara impulsora de les accions contra el metge i, en breu, querellant contra el cirurgià- qui hauria demanat que en lloc d’operar-li la cama esquerra com es preveia se li intervingués la dreta. Els mateixos informes mèdics i anotacions en l’expedient relacionat amb la intervenció quirúrgica de les hores i dies posteriors a l’operació, però, deixen constància que quan va tornar a ser conscient, va ser la pròpia pacient qui va mostrar una estranyesa absoluta de tenir la cama dreta adormida i no l’esquerra. 

De la resolució de l’expedient disciplinari en destaca, també, que només l’anestesista Eva Digón, que ja fa un temps que és fora de l’hospital, avala que va ser la dona qui va demanar el canvi de cama. La resta de membres de l’equip mèdic que va intervenir en aquesta operació, i especialment i amb rotunditat l’altre traumatòleg que actuava de metge ajudant en l’acte mèdic, asseguren o que no es va demanar tal canvi o que no n’eren conscients o que mai van estar presents en el moment que la petició, de ser-hi, es formulés.

El segon traumatòleg que va actuar en l'operació, com a ajudant, ha assegurat en el marc de la instrucció de l'expedient que la pacient mai no va demanar el canvi de cama

De fet, també membres de l’equip asseguren no haver vist mai, o no haver estat presents en el moment suposat en què la dona, ja a la sala de reanimació després de la intervenció, va signar el segon consentiment informat. El que suposadament avalava la intervenció del genoll dret quan inicialment -i hi consta un primer consentiment signat- s’havia programat tot per actuar sobre la cama esquerra. De fet, no hi ha cap dubte que el primer consentiment va ser firmat per la pacient i, en canvi, dos grafòlegs diferents no tenen cap dubte tampoc que la segona firma està falsificada. Una altra cosa és saber qui li va falsificar. I en aquest sentit no es pot pas afirmar, diuen els experts, que en fos Torrero l’autor.

Les fonts consultades asseguren que hi ha un element clau que, de tirar endavant la investigació judicial que tant el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) com la pròpia afectada esperen que es dugui a terme, caldrà analitzar, tenir en compte, escrutar. La dolència que patia la dona, el desgast que sofria la pacient, afectava de forma molt notable el genoll esquerra. I era aquest el que li feia mal molt clarament. La mateixa molèstia ja es començava a deixar intuir en el genoll dret. I mèdicament semblava clar que aniria a més i que, més tard o més d’hora, també la cama dreta hauria de passar pel quiròfan. 

Segons les fonts, però, no hi havia dubte que l’acordat era operar la cama esquerra i que era aquesta la que estava, de llarg molt més malmesa i que era la que feia anar de corcoll la dona. Un element es presenta com a clau: aquell 2015 Torrero deixa el règim laboral ordinari amb el SAAS, és a dir, deixava de ser assalariat, per passar a ser un contractat per compte propi. Parlant planerament: deixava de tenir un salari fixe fos quina fos la seva producció a passar a cobrar en funció de l’activitat que tingués. De fet, segons consta en la resolució de l’expedient, Torrero va ser assalariat des del 2003 fins a l’octubre del 2015 i a partir d’aquella data va treballar per compte propi encara que la situació no es va formalitzar per escrit fins al 18 de juliol del 2017.

Canvi de règim contractual

Quina és la sospita que asseguren les fonts, coneixedores profundament de la situació i del cas i que incidiran davant la Justícia que es miri d’aclarir? Presumptament el metge, encara com a assalariat, hauria decidit operar la cama més bona sabedor que l’altra calia intervenir-la sí o sí. I si de la primera operació, aparentment més senzilla perquè el genoll estava menys danyat, en sortia la pacient contenta, al cap d’uns mesos, quan l’home ja hauria canviat de règim laboral, li demanaria operar l’esquerra. La que calia intervenir des de l’inici. 

Tot són presumpcions i suposicions. Però amb una base que queda reflectida en la resolució de l’expedient disciplinari, arxivat per prescripció. Tot el dossier, afirmen les fonts, conté molta informació que esperen que la Justícia analitzi degudament i detalladament. I que n’extreguin les conclusions adients i s’exigeixin les responsabilitats que pertoquin si pertoquen. L’hospital assenyala ara per ara en la resolució ja traslladada a la fiscalia que hi pot haver uns suposats delictes de lesions i de falsedat documental. I caldrà veure si va ser mala praxi… o mala bava.

Comentaris

Marisol
1.

Aquest metge està com un llum, però el pitjor és l'actuació dels responsables de l'hospital, que han deixat prescriure unes faltes tan greus per no haver volgut actuar quan tocava.

  • 2
  • 0

Comenta aquest article