El seu testimoni és l'exemple de moltes persones que anys enrere van venir al Principat a trobar una vida millor que al seu país d'origen. "Eren temps millors", declara. "En els últims anys tot ha canviat". La Mònica treballa d'administrativa i cobra un sou net que no arriba als 1.000 euros, dels quals la meitat els destina a fer front al lloguer d'un apartament on viu i l'altra a les despeses.
En aquesta línia, explica les dificultats que això li suposa "no em puc ni comprar roba interior molt barata, ja que això supera el meu pressupost", "ni unes calcetes", afirma. A més, la Mònica té dos gats a càrrec seu i per tant, la despesa també se l'incrementa a l'haver de fer front a l'alimentació i la cura dels animals, i alhora mantenir-se a ella mateixa.
Adéu a 18 anys
La Mònica es veu obligada a tornar al seu país d'origen, situat a Amèrica del Sud. "Hi tinc tota la família, i podré viure a casa l'àvia i no haver-me de pagar un pis". "És trist perquè jo vaig venir aquí per tenir una posició econòmica millor, però ara al meu país viuen millor que aquí". La situació que viu Andorra la defineix com "insostenible". "La meva família allà s'ha pogut comprar un pis, un cotxe i jo aquí amb 18 anys que fa que hi sóc no ho he pogut fer mai, perquè el salari no m'ho ha permès".
La Mònica marxa per no poder sostenir "la vida precària amb què visc" i amb el desig de trobar un "futur a Amèrica del Sud"
La Mònica declara que li fa "molt mal" haver de marxar cap al seu país, "vaig venir amb 17 anys, hi he passat gairebé tota la meva vida". Els seus pares venien a fer la temporada d'hivern al Principat, i un any ella – que avui en dia té 35 anys – va decidir quedar-se. Afirma que "Andorra és un país en què s'està a gust, hi ha molta tranquil·litat i seguretat", però "la realitat que es viu avui en dia no es pot suportar de cap manera".
La solució per frenar aquesta situació segons la Mònica passa per "augmentar els sous", "els empresaris no han augmentat els sous en els últims anys i ens segueixen pagant unes misèries per viure en un país on el cost de vida és alt". "Si volen que paguem aquests lloguers tan elevats, el nostre sou s'hauria d'incrementar perquè al final tot és un peix que es mossega la cua".
"Els grans empresaris que tenen terrenys i immobles són precisament els ministres del país i són ells qui haurien de començar a canviar les coses per poder anar a millor", explica. Declara però, que és cert que els darrers mesos el ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior, l'ha ajudat amb una targeta per poder comprar alimentació i afirma que "sort n'ha tingut".
La Mònica té "l'esperança de fer sort al país on marxa" i afirma "que no sé com acabarà la situació a Andorra si no canvia tot". "És impossible poder pagar el menjar, el pis, les despeses i a sobre ens diuen que la CASS està malament". "El govern té pressupost per remodelar cada dos per tres l'Avinguda Meritxell o Carlemany i per què no es gasten aquests diners amb els ciutadans?". S'ho pregunta mentre ella ja ha pres "una decisió molt important per a trobar un futur millor lluny del país". Ara per ara, s'acomiada del Principat i de tot el que ha de deixar enrere.
Comentaris (13)