Justícia

La Batllia dóna un permís mèdic a un pres confiant que tornaria… i de moment no ha tornat

Institucions Penitenciàries esperava el reingrés a la Comella aquest dimecres a la nit del principal acusat en el cas del ‘supermercat de la droga’, però de moment no ha comparegut

La manca de convenis penitenciaris amb els països veïns, la prevalença del dret a la salut i el fet que s’hagués de sotmetre a una prova a Espanya van portar la instructora a alliberar-lo un dia

Toni Solanelles

El departament d’Institucions Penitenciàries continua esperant un pres preventiu al qual la Batllia li va donar un permís especial -i conseqüentment el va haver de deixar en llibertat provisional- perquè es pogués sotmetre a una prova mèdica a Espanya vist que no es podia fer al Principat. La batlle instructora va acordar la mesura confiant que el processat, el principal responsable del ‘supermercat de la droga’ desmantellat el maig, tornaria al Principat. L’enrenou és notable vist que l’home hauria d’haver tornat a la Comella dimecres i ara per ara no ho ha fet. Responsables penitenciaris ja han comunicat la situació a les autoritats judicials i policials.

El fet és que el pres no ha tornat. Més enllà d’això hi ha diversos elements de rerefons que conflueixen. Per exemple, que Andorra no té cap tractat ni conveni de cooperació en matèria penitenciària ni amb Espanya ni amb França. A més, el pres al Principat no hauria comès cap delicte al seu país d’origen que és, justament també, Espanya. Com a mínim, l’home no té cap deute pendent amb la justícia espanyola ni aquesta el reclama per res. I finalment i com a element col·lateral més important, el dret a la salut és un dret fonamental i, a més, el pres com a persona que és té dret, també, a triar on es vol fer l’exploració que li cal en el marc d’una malaltia aparentment greu vist que al país on està reclòs no se li pot fer la prova en qüestió.

L’home, d’origen valencià i empresonat des de primers de maig, ja s’havia sotmès a exploracions a Tolosa i es va acordar de fer-li un acompanyament ‘oficiós’ per garantir el retorn

Segons diverses fonts consultades, l’home, d’origen valencià i amb residència al Principat encara que amb gran mobilitat entre els dos llocs, ja s’havia sotmès a proves similars a Tolosa. Tampoc no hi ha convenis en el cas francès, però davant la insistència i la malfiança de la llavors batlle instructora de la que es va denominar, també, ‘Operació Nord’, es va aconseguir una mesura d’acompanyament oficiosa del pres fins a l’hospital tolosà on se l’havia de tractar. L’haurien traslladat agents penitenciaris sota l’escorta de policies francesos.

En haver-se de seguir fent exploracions -algunes fonts han assegurat que la dolença que pateix és greu i que s’ha d’acabar de determinar exactament què té probablement als pulmons-, el pres va demanar que se’l derivés a un centre espanyol. Pel mig, també, hi hauria hagut un canvi de responsable judicial en la instrucció del cas. Malgrat que els informes no eren favorables perquè no es podia garantir la custòdia del pres, la nova batlle instructora va resoldre que, malgrat tot, el dret a la salut prevalia i hauria assegurat que disposava amb el compromís del pres de retornar al Principat una vegada feta la prova.

En aquesta ocasió, i davant el dret a triar on fer-se la prova que no se li podia realitzar al Principat, el reclús va triar un centre mèdic espanyol i se’l va autoritzar sense cap seguiment

En no haver comès cap delicte a Espanya ni estar buscant per la justícia espanyola, i no existir tampoc cap conveni en matèria penitenciària, dins del territori del país veí havia de poder circular amb total llibertat. És en aquest marc i amb el compromís d’un retorn immediat una vegada acabada la prova que se li atorga un permís especial d’un dia o poc més i, formalment, es decreta la seva llibertat provisional. Segons les fonts consultades, hauria estat dimarts quan donant compliment a la resolució judicial es va deixar el pres a la porta mateix del centre penitenciari, a la Comella.

Segons les fonts, a l’hora convinguda ja l’estarien esperant familiars que eren encarregats de traslladar-lo cap a Espanya per tal de sotmetre’s a la prova mèdica concertada. Les mateixes fonts han explicat que s’esperava el retorn del pres ara puntualment alliberat aquest dimecres a la  tarda vespre. I que no es va presentar. De fet, aquest dijous tampoc no ha fet cap al centre penitenciari l’home, que va ser detingut la matinada del 3 de maig i que estava a la presó des de dos dies més tard. L’home va ser arrestat juntament amb un col·laborador seu i després que prèviament s’hagués detingut el jove andorrà que pretenia passar 228 grams de cocaïna en una motxilla.

L’ara absent, o fugat, era un dels grans presumptes proveïdors de cocaïna del Principat. O així ho creien els investigadors, que feia molt temps que li anaven al darrere però no havien aconseguit enganxar-lo amb les mans brutes, in fraganti. Fins aquell 3 de maig. La policia va rebre una comunicació que en un bus de línia des de la Seu hi pujava un noi carregat de droga. En efecte, l’ara escapolit de la Justícia i el seu col·laborador van acordar amb el jove andorrà, que els devia diners a causa de les seves addiccions, que el deute quedaria saldat fent-los de camell. 

En no tenir cap deute pendent amb la Justícia espanyola ni haver comès allí el delicte pel qual estava tancat, se l’havia de garantir la llibertat de moviments i el va venir a buscar la família

A l’autobús el van enganxar, el van detenir. I llavors, entre policia, fiscalia i Batllia es va establir un mecanisme denominat ‘d’entrega controlada’ per tal d’enganxar els veritables propietaris dels 228 grams de cocaïna que el noi duia a la motxilla. El jove, atemorit, es va avenir a col·laborar a canvi d’una suposada rebaixa de la petició de pena el dia que se celebri el judici. I la col·laboració va ser anar a casa seva i trucar als seus ‘compinxes’ explicant-los que tot havia anat bé, que era al pis i que podien passar a recollir el material. Evidentment, al pis en qüestió esperava la policia que va detenir els qui anaven a recollir la droga.

Ara per ara, però, ningú no ha passat a recollir al pres… almenys no pas perquè torni al Principat. La consternació en alguns cercles és més que evident. Mentre que en d’altres s’intenta tapar com es pot l’afer esperant que sigui només un retard. Però per ara no hi ha hagut forma de contactar amb l’home -almenys fins allà on han pogut informar les fonts contactades- i tampoc no se’n sap el parador. De moment, no hi hauria activada cap operació ni demanda de recerca i captura malgrat que cada vegada hi ha menys confiança en el retorn del processat, empresonat durant cinc mesos, que s’arriscava a una condemna ben tranquil·lament d’entre cinc i deu anys ferms i que se’l va deixar en llibertat confiant en la seva paraula i de moment no ha comparegut. És absent.