Política

Espot s’allunya… ¿el debat del candidat taronja és ara entre Jover i Marsol?

Diversos dirigents demòcrates posen més pressió que mai a un titular d’Afers Socials, Justícia i Interior que es manté en una negativa que la pròpia formació comença a digerir

Si el ‘no’ de l’ex-batlle es confirma del tot, l’alternativa queda en mans del ministre d’Educació, per qui es decantaria Martí, o la cònsol major d’Andorra la Vella

Toni Solanelles

L’interrogant sobre el candidat demòcrata a cap de Govern és manté. Els dos propers dies -dilluns, dimarts- s’hauria de saber la data electoral. El màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, es va comprometre a anunciar-la durant el debat d’orientació política. I ho farà, si compleix el que va dir, sense que estigui clar el seu relleu. I malgrat que cada vegada hi ha més veus de DA que públicament verbalitzant ja únicament un nom, el de Xavier Espot, sembla que la negativa del titular d’Afers Socials, Justícia i Interior és cada vegada més ferma. I que com més va, més s’acosta el debat entre els qui, ara per ara, són els successors del successor: Eric Jover i Conxita Marsol.

 

El titular d’Educació i president de Demòcrates per Andorra (DA) sempre havia estat a les travesses. Però en segona o tercera línia. La cònsol major d’Andorra la Vella, menys alineada al corrent oficialista taronja ha agafat força els darrers mesos. De fet, si Espot confirma definitivament el ‘no’ els propers dies -la pressió que se li està posant, asseguren les fonts, és d’allò més important, i el fet que persones com el ministre de Finances, Jordi Cinca, o el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, hagin aparegut en diferents fòrums i ja només parlin d’aquest candidat faria part d’aquest ‘pressing’- hi ha una mena de terna a la successió de Martí. Formalment es parla de Jover i “les cònsols”, en referència a Marsol i, també, a la màxima mandatària d’Escaldes, Trini Marín. Però en aquest cas, les opcions són ínfimes.

Les cada cop més abundants referències públiques d’alts càrrecs de DA al fet que Espot ho té tot per ser el successor s’interpreten com l’últim ‘pressing’ abans de descartar-lo 

Malgrat que diverses fonts continuen assegurant que Espot continua mantenint-se en la negativa, ell mateix és el primer que juga a deixar portes obertes de cara a l’opinió pública amb múltiples aparicions, una activitat elevada a les xarxes socials… No es vol jugar cap dret, com es diu tradicionalment, però les veus internes que li demanen quedar-se a casa -més les conviccions o temors personals- estan podent més que aquelles altres que l’empenyen a fer el pas en positiu. I el partit, afirmen les fonts també, asseguren que no només té clar que és l’únic candidat que tanca força les files si no que, a més a més, és amb l’únic que els estudis interns de què disposen assenyalen que es podria arribar a acostar a l’obtenció de la majoria.

D’aquí la pressió. Una pressió que li garanteix tot o gairebé amb unes promeses, però, que el ministre no té clar que s’arribin a complir. Xavier Espot vol o voldria llibertat absoluta per conformar els seus grups de treball. En vista a les eleccions i, amb posterioritat, de cara a l’eventual composició d’un gabinet ministerial. I sap que per molt que li acceptin ara, quan arribi el moment serà complicat prescindir de tòtems locals o velles glòries que voldran continuar remenant les cireres i amb les quals ell, d’una manera o altra, ben educadament, voldria trencar. Però Martí, asseguren les fonts, el continua collant. 

Amb Cinca ‘autodescartat’ i Mateu ‘ignorat’ tot i les seves ganes i l’impuls de la Mitra, cap dels dos hereus de l’hereu no tanquen el cercle dins mateix de les files demòcrates

Un Martí que ningú, almenys públicament, no sap quan convocarà els comicis. Té marge fins al 31 de març per dissoldre el Consell. Així que les urnes podrien arribar-se a parar fins i tot al mes de maig. Les finals de la Copa del Món d’esquí alpí (de l’11 al 17 de març) i altres festivitats prèvies i posteriors poden també condicionar, i molt, el calendari electoral. I hores d’ara ningú ja no creu que les eleccions puguin ser durant el que resta d’aquest 2018. I l’embús legislatiu és de traca, amb unes quantes desenes de projectes de llei que esperen ser tramitats, alguns dels quals textos clau i promeses electorals demòcrates no ja d’aquesta legislatura. Fins i tot de l’anterior.

Però tornant al candidat taronja i avaluant la possibilitat que la negativa de Xavier Espot es confirmi definitivament del tot, les cartes reals que hi ha sobre la carta ara mateix són les d’Eric Jover, amb l’aval de la pacificació de la ‘revolució dels mestres’ i la negociació mantinguda amb el sindicat del sector o Conxita Marsol, que el mes d’agost es va apuntar en el seu haver la conclusió de la remodelació, complexa pels terminis, de l’avinguda Meritxell. El titular de Finances, Jordi Cinca, s’ha descartat ja en massa ocasions. I realment se’l deixa ja fora de joc, com un Ladislau Baró, que fa molt temps que ni tan sols no apareix a les travesses. I Vicenç Mateu, el síndic, que ensenya la poteta sempre que pot i tant com el bisbat l’empeny, té com una mena de precinte, de vet que l’impedeix avançar.

El cap de Govern hauria d’anunciar aquest dilluns i, a tot estirar, dimarts, la data de la contesa electoral: el límit per dissoldre el Consell és el 31 de març, que podria dur els comicis al maig

Per tant, Jover i Marsol, Marsol o Jover. Tots dos, a la seva manera, en tindrien ganes es facin pregar més o menys. Jover, dit planerament, és més agosarat. Marsol més calculadora. De dues generacions diferents, el primer representa la saba nova amb un cert bagatge de gestió i Marsol, a banda de ser la primera dona amb possibilitats d’acabar esdevenint cap de Govern, té una experiència immensa en l’administració. Més de dues dècades de secretària general al comú d’Andorra la Vella, ministra de Presidència, consellera general i ara cònsol amb glamur i mà de ferro executiva. De fet, el tarannà de Marsol no convenç un sector important de DA. Impulsar una candidata perquè quan arribi a lloc se’l faci a la seva mida i no segueixi les directrius, que és una mica el que fa en alguns moments al comú, per bé i per mal, espanta. I Jover, per qui es decanta Toni Martí en la pugna amb Marsol, no tanca tampoc files entre els taronges.

I un mal de cap menor si Conxita Marsol acaba deixant el comú per fer el salt mortal (o no) cap a Prat de la Creu via ascensor de la Plaça del Poble: la successió al comú. La imminent, asseguren les fonts, no està tan clara com sí estaria el duet que agafaria les regnes de la proposta demòcrata per a les comunals del 2019. Miquel Canturri i Mònica Codina, prioritàriament per aquest ordre però podria ser també a la inversa, formarien el tàndem preferit. De forma imminent, Codina podria fer el salt al consolat major si Conxita Marsol plega. I Marc Pons es mantindria com a cònsol menor. Però es dóna per fet que més enllà d’aquest mandat, Pons ja no apareixerà en un lloc preferent de cap candidatura. Almenys no en la de DA. Però la política és política i dóna tants tombs com opinadors hi ha. I d’opinadors n’hi ha per parar un tren. I dos hi tot.