Afers Socials

L’esgarrifosa enganxada a la reixa

Un dels episodis més greus que va viure la menor que avui ha deixat l’hospital després de la ingesta de pastilles va ser quan es va lesionar una ma en voler enfilar-se a la teulada del CAI

Els pares admeten que al seu dia no van tenir prou cura de la seva filla, però no accepten que la situació de la noia hagi anat a pitjor des que està a La Gavernera, amb diversos intents d’autòlisi

T. S.

Admeten que la cura que van tenir a partir d’un moment donat de la seva filla va ser més aviat poca. Dificultats laborals, algunes discrepàncies de parella… Però d’aquí a què els traguessin del nucli familiar la menor i que la situació, a La Gavernera estant, hagi anat a pitjor no ho accepten. De cap de les maneres. Fa més d’un any que denuncien internament la situació. La deixadesa que hi ha al Centre d’Acollida d’Infants (CAI). El darrer suposat intent d’autòlisi -amb la ingesta de pastilles- i el corresponent ingrés a l’hospital els ha fet esclatar. 

L’adolescent pot tenir un dèficit diagnosticat i un caràcter, un comportament, inadequat. Complicat, si més no. Ho reconeixen aquests progenitors, la mare sobretot, sense dubtar-ho. Però el tracte i la vigilància, diuen, que es dóna al CAI és, de vegades, esgarrifós. Tan esgarrifosa com va ser la vegada que la menor, intentant fugir del centre, almenys de les instal·lacions interiors, es va quedar enganxada a la reixa amb la ma. Li ha quedat mig esguerrada. És una de tantes. Segons l’informe mèdic inicial, aquell dia, ara fa un any, la menor pretenia enfilar-se a la teulada de La Gavernera per dur a terme un altre suposat intent d’autòlisi. 

Si no se citen els noms dels pares és per preservar la identitat de la menor a la llum pública. Igual com no es fan públics els noms de les dues educadores contra les quals els progenitors d’aquesta adolescent s’han querellat per una contravenció penal de maltractaments. És la versió dels pares. Per tant, cal preservar la integritat i la innocència d’aquells a qui acusen. De qui en posen en dubte el bagatge, l’experiència. 

En el fons de la qüestió, sempre sempre sempre, totes les persones que han tingut algun vincle d’usuari amb el CAI parlen de la manca de recursos, de mitjans. I que hi ha massa heterogeneïtat d’usuaris i un tractament massa poc especialitzat. A partir d’aquí, les visions poden diferir. Hi ha qui pot estar més content, hi ha qui està indignadíssim. Entre aquest darrer grup hi ha la mare de l’adolescent que fins avui i des de dilluns ha estat ingressada a l’hospital per refer-se físicament i emocionalment de la intoxicació per ingesta de píndoles. 

Des de l’inici de l’ingrés s’ha mostrat tranquil·la, col·laboradora. No ha presentat en cap moment agressivitat ni hostilitat. Explica que es va molestar perquè li van cridar l’atenció al CAI i va voler pujar a la teulada per estar sola”

Sí, cert. Les pastilles les va aconseguir del domicili matern durant una visita dominical. Però les va consumir al centre. Com quatre vegades més abans. I dues, les píndoles havien sortit del CAI mateix. Ara aquesta adolescent torna a ser-hi. Aparentment, amb una situació normal. Controlada. Tant esgarrifosa com l’enganxada a la tanca de La Gavernera de l’agost de l’any passat és el llistat de fàrmacs que té prescrits la menor. Fa basarda. Molts de naturalesa psicòtica. D’aquí, denuncien els pares, que la nena s’hagi habituat a les píndoles.

Lamenta també la mare de la criatura, que aquesta vegada que se li podia retreure que les pastilles les havia agafat la noia de casa seva, de seguida li ho van fer saber. Per poder-li retreure. Però que en altres ocasions han succeït fets anòmals que se n’ha assabentat molt a posteriori. Per allò de qui dia passa any empeny. I ‘nar-hi-nant’. No va ser el cas, és clar, de l’esgarrifosa enganxada de la reixa. La lesió va necessitar d’una intervenció quirúrgica. 

Un dels informes mèdics posteriors a l’incident i fins i tot a l’operació explicava, per exemple, el següent: “Des de l’inici de l’ingrés s’ha mostrat tranquil·la, col·laboradora. No ha presentat en cap moment agressivitat ni hostilitat, tampoc no ha tingut episodis d’ansietat ni de mutisme. No s’ha objectivat clínica psicòtica. No ha presentat clínica afectiva, mantenint eutimia, només lleu preocupació coherent per la ferida de la seva mà. Ha negat ideació autolítica i també intencionalitat de mort amb la fugida que va promoure l’ingrés. Explica que es va molestar perquè li van cridar l’atenció al CAI i va voler pujar a la teulada per estar sola, caient i enganxant-se la mà en una tanca de forma accidental.”

Els pares, i la versió és sempre dels pares, asseguren que la nena en qüestió necessita un tracte determinat. I que amenaçar-la, castigar-la, incrementar el to o el volum de les paraules, la col·lapsa i es ‘gira’. I llavors la noia adopta un altre posicionament i pot passar qualsevol cosa. I que no sempre hi ha la suficient mà esquerra al CAI per fer-la anar de dret sense ferir-la. En l’ànima. A la mà va ser sortosament només una vegada. Però quina vegada. Esgarrifosa.



La presidència de Fills d'Andorra es desmarca de les crítiques

La presidència i algun altre dels membres de l'associació Fills d'Andorra, centrada fonamentalment a vetllar per infants i joves amb problemes d'addiccions i trastorns de conducta, s'ha volgut desmarcar de les manifestacions fetes per altres integrants del col·lectiu en què es queixaven de la manca de formació i mitjans destinats a l'atenció a la infància i l'adolescència amb problemes. Malgrat que els consultats es van erigir com a portaveus de l'entitat, la presidència no els ha reconegut tal paper i hauria amenaçat amb deixar l'associació. Evidentment, quan es parlava de denunciar el desgavell que els constava que hi havia per exemple també a La Gavernera, en cap moment es referia el portaveu de Fills d'Andorra de denunciar judicialment o policialment ni el Govern ni cap institució o persona. Era una denúncia genèrica, metafòrica. El més curiós és la motivació que haurien donat els màxims responsables de l'entitat per desmarcar-se de les crítiques d'altres companys de l'entitat: amb queixes no rebran cap més ajut. Sense cap mena de dubte, quan afloren els draps bruts, l'ombra de l'administració és allargada i les paraules dels responsables d'Afers Socials fan por.