La pistola que immobilitza: el GIPA i els carcellers l’usen

Hi ha pistoles que et deixen ‘fregit’ sense haver de disparar foc. Els seus trets no et maten ni et mataran mai però t’incapaciten l’estona suficient perquè, si tens la intenció de fer mal, se’t pugui (normalment) reduir. L’atac aquesta setmana d’un home armat amb un ganivet a una comissaria dels mossos d’esquadra a Cornellà, a tocar de Barcelona, ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la necessitat d’equipar els cossos de seguretat amb una arma elèctrica: les Taser. Al Principat fa anys que el grup d’intervenció de la policia (GIPA) i els vigilants penitenciaris en disposen. N’han hagut de fer ús en comptades ocasions. Però si convé, i no sempre és convenient, les utilitzen.

Fins a 117 policies de tot el món disposen d’aquest material d’invenció i fabricació americana. Les grans policies de l’Estat espanyol, de manera general, no estan equipats amb aquest armament. Els mossos estan en camí de fer-ho. Ja abans de l’incident de Cornellà. A Andorra fa temps que hi ha alguns exemplars de Taser per a ús molt limitat: el GIPA i els carcellers. No tenen ni de bon tros l’últim model. I en algunes ocasions, sectors professionals dels equips de seguretat ciutadana, és a dir, els primers que intervenen en qualsevol aldarull, han reclamat poder disposar també d’aquesta eina. De moment no està previst ni el debat, al Principat, està engegat.

Els ‘dards elèctrics’ que disparen aquestes eines causen una contracció general i sobta dels muscles que incapaciten l’individu durant cinc segons i el fan caure sí o sí a terra

“El Taser no és un substitutiu de l’arma de foc. Però sí en permet evitar la seva utilització en casos concrets.” Així s’explica l’agent de policia Joan Comella, que alhora, en qualitat de col·laborador de l’empresa amb seu central a Arizona ara denominada Axon és formador de formadors. Des del 2005 ha participat en la formació d’instructors i usuaris d’aquest tipus d’armament que, en el seu camp, encara no ha trobat un competidor real, als Estats Units, França, Portugal, Espanya, Brasil i Luxemburg. També els funcionaris de presons que estan habilitats per utilitzar les Taser va contribuir ell a preparar-los.

Les Taser, com popularment són denominades agafant el nom antic del seu fabricant, són un aparell que funcionen per corrent elèctrica i que produeixen una incapacitació neuromuscular momentània a aquell qui rep el seu impacte. Causen una contracció general i sobtada dels muscles de tot el cos i l’individu en qüestió ‘es fa petit’. Pot semblar una contradicció, però com més fort és l’oponent, més efecte fa l’impacte. Com més muscle, més contracció. “La incapacitació dura uns cinc segons sense que deixi efectes secundaris importants”, explica Comella. 

La contracció muscular comporta que l’individu que ha rebut l’impacte caigui a terra. Sí o sí. Per tant, hi pot haver uns efectes col·laterals aliens al ‘tret’ elèctric: una mala caiguda pot provocar danys que ni els volts (uns 50.000) ni sobretot l’amperatge (uns imperceptibles 0,0021 ampers que amb prou feines signifiquen res) dels dards amb què va equipat el Taser no produirien mai. Efectivament, la pistola en qüestió deixa anar dos dards quan es pitja el gatell en qüestió. Dos dards propulsats per un fil conductor elèctric que es claven al cos de l’individu contra qui es dirigeix el ‘tret’. Òbviament, com més roba o altres elements porti el subjecte a sobre, més complicat que faci efecte. 

Però la idea és que l’impacte dels dos dards alhora faci contacte tenint el propi cos del subjecte com a conductor i immobilitzi la persona. “Quan la persona cau no es capaç de mantenir-se dreta”, especifica el formador de Taser que recorda que l’efecte dura cinc segons, un temps que es coneix com la ‘finestra de l’oportunitat’. L’oportunitat de reduir l’individu que estava generat una situació de risc, de perill. “L’impacte físic i psicològic és prou important com perquè la persona que l’ha rebut deixi de fer el que estava fent”, diu Comella. Això és la teoria. En la pràctica, si l’individu vol fer mal a qualsevol preu, als cinc segons o poc més pot tornar a estar amb les mateixes.

L’arma no es pot usar ni en totes les situacions ni sobre totes les persones malgrat que els efectes secundaris directes són, per norma, més aviat molt baixos

Tampoc el Taser serveix per a totes les situacions. Per exemple, perquè no sempre fer el contacte desitjat (això sí, a partir del moment que fa contacte, l'efecte és immediat i la contracció total dura cinc segons). Amb la qual cosa, per això, perquè hi ha cops que falla, i per un tema de distàncies (es recomana que el tret s’efectuï des d’uns set metres i mig, ni més ni menys, ja que és considera la distància òptima), no sempre es pot utilitzar. Si l’atacant s’abraona a sobre de qui s’hagi de defensar, no hi haurà temps per usar la pistola elèctrica, d’aquí que potser en el cas de Cornellà el Taser no hauria pogut ser l’alternativa a l’arma de foc. Però ara aquest seria un altre debat. I un debat prou complicat malgrat que la immensa majoria de policies defensaran tècnicament l’actuació de la mossa que va abatre l’agressor.

Els efectes secundaris de l’acció del Taser són, de manera provada, molt poquets. Fins i tot s’ha testat amb intervencions reals damunt de persones que porten un marcapassos. I tampoc. Això sí, “no s’ha d’utilitzar sobre la població més fràgil: gent gran, dones embarassades, infants…” Que hi ha debat sobre la seva utilització, la del Taser, és tan cert com que altres aparells i dispositius que es poden trobar en molts comerços del Principat “no tenen l’aval de seguretat mèdica”. Són les anomenades ‘xixarres’, que rosteixen, que fregeixen el personal, però que no són cap garantia ni tecnològica ni de res. I no hi ha cap reglamentació que les empari. Ni per bé ni per mal. Que el Taser, ja s’ha dit, no és que sempre funcioni. Però sí que segueix unes normatives, uns protocols. I una evolució constant tècnica constant.

Al país, en alguns moments, membres dels grups de seguretat ciutadana policial han demanat poder anar equipats amb Taser, però és una qüestió que no es planteja per ara

D’aquí, que Axon hagi tret al mercat el seu últim model, l’X2, que “permet disparar dues vegades consecutives”. És a dir, amb poc temps, llança quatre dards. És molt més fàcil que entre els dos primers i els dos segons, un de cada acabin fent contacte i efecte. L’evolució tecnològica també va acompanyada dels avenços en matèria de seguretat. D’aquí que ara aquests instruments, aquests aparells, vagin ja acompanyats d’una petita càmera inalàmbrica de videogravació que deixa constància de tot allò del que passa. Una garantia més per a l’usuari i qui eventualment en pugui rebre les conseqüències. Com tota tecnologia, a les Taser els cal un manteniment constant. Renovar programaris, canviar bateries (poden fer 500 llançaments, de prova o reals, tan hi fa). 

En fi, que les pistoles que incapaciten, que immobilitzen, també tenen representació al Principat. Potser algun dia caldrà analitzar si n’hi hauria d’haver més de les que hi ha i si s’han de formar més agents perquè les puguin utilitzar. Però això són figues d’un altre paner. Ah, i no pensi pas adquirir una Taser per tenir-la a casa. Ni es troben en el mercat civil ni es venen a títol individual. Són ‘pistoles’ especials a tots els efectes. Efectes elèctrics, és clar.