Equipaments

‘Nou’ Principadel, ‘vells’ projectes

Els nous inversors del complex esportiu de Santa Coloma preveuen que entre octubre i novembre estiguin acabades les sis pistes de tennis projectades, cobertes i amb una superfície de ‘green set’

Durant el mes de setembre s’haurien de reprendre els contactes amb la productora del festival de Cap Roig, amb qui hi ha un preacord firmat amb l’objectiu de crear un certamen musical al país

Situació actual de les immediacions del complex, on durant un any pràcticament no s'hi ha treballat.. ALTAVEU
Situació actual de les immediacions del complex, on durant un any pràcticament no s'hi ha treballat. | ALTAVEU

Toni Solanelles

L’entrada dels nous socis a Principadel, la societat fundada pel tahitià resident Miguel Lao que impulsa un complex esportiu amb el pàdel i el tennis com a reclams a Santa Coloma, hauria de suposar un sacseig que vagi més enllà de l’aspecte econòmic. L’empresa, que ha d’acabar de tancar serrells quant al deute contret amb proveïdors diversos, té per resoldre com a mínim un dels conflictes judicials oberts amb titulars del terreny on es basteix el projecte. Alhora, ha d’accelerar iniciatives complementàries -com l’organització d’activitats musicals- per fer rendible la nova inversió, que sumades totes les fases pendents pot arribar a quatre milions.

Responsables de l’empresa que promou el complex van mantenir fa uns deu dies una trobada amb constructors per tal de reactivar els treballs i accelerar-los. La setmana que ve s’inicien les prèvies del World Padel Tour i les han d’acollir les instal·lacions de Santa Coloma. Aquesta setmana hauria d’estar llest l’edifici que acull els vestidors i altres serveis complementaris i que quan estigui construït l’edifici social projectat passarà a ser les dependències destinades als infants i a l’escola de tennis. També durant els darrers dies s’hauria treballat en acabar d’arrencar les velles pistes de tennis.

El tahitià Miguel Lao continua controlant el 42% de la societat com a conseller delegat, tot i que el paquet accionarial minoritari majoritari (49%) l’ostenta la família Babot

L’objectiu del renovat Principadel és tenir apunt, entre octubre i novembre, les sis pistes que hi ha projectades al complex. Les properes setmanes s’hi hauria de posar una capa asfàltica i més endavant anar-hi col·locant el material ‘green set’ que cobrirà el rectangle de joc. Finalment s’ha descartat disposar d’una pista de terra batuda. Les sis pistes estaran cobertes. Les estructures prefabricades haurien d’arribar en breu. Tot això segons les previsions fetes a partir de l’entrada de nous inversors a una societat que amb Lao al capdavant feia aigües i treia molt fum. Els nous socis capitalistes pretenen redreçar la situació.

Miguel Lao continua a Principadel com a conseller delegat i amb un ampli domini accionarial. De fet, entre ell directament i especialment a través de la societat Miri, que controla, Lao disposa del 42% de la societat. La majoria minoritària o la minoria majoritària està ara en mans de la família Babot. En concret, i segons el registre de societats, des del 30 de juliol, quan es va formalitzar l’entrada dels nous inversors, entre tres integrants de dita nissaga -Julià Babot Portell (14%), Francesc Xavier Babot Pla (21%) i Francesc Xavier Babot Milza (14% i vocal)- disposen del 49% de la societat. La presidència de la societat recau en l’encara president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir. L’empresari ha passat a controlar un 9% de Principadel juntament amb el seu germà Joan a través de la societat familiar Altimir Planes. Entre els representants de la societat no cal perdre de vista la presència com a secretari no conseller de l’advocat Lluís Alfons Kinder.

L’empresa la presideix formalment des del 30 de juliol Xavier Altimir que juntament amb el seu germà ostenta el 9% de les accions; Lluís Kinder és el secretari no conseller

Aquest nou entramat empresarial ha de servir per resoldre els maldecaps que tenia Miguel Lao en solitari. Quant als deutes amb proveïdors, les fonts consultades han assegurat que la situació ja està més que encarrilada. De fet, a partir dels compromisos contrets seria que s’haurien pogut reiniciar els treballs després de més d’un any aturats. En alguns casos, els acords haurien arribat a partir de quites. Els detalls exactes, però, queden en el marc de la intimitat del negoci. En el mateix nivell on hi ha la resolució dels conflictes judicials, que perduren en alguns casos. Principadel dóna per fet que si no s’ha trobat la solució definitiva, aquesta està en camí i es trobarà. Però no es veu tan clarament des d’una de les altres parts afectades.

Segons les fonts consultades, el plet obert contra una part de Casa Miquel Dolsa no està encara resolt. I, de fet, l’usufructuària dels terrenys pertanyents a dita casa, ja hauria deixat clar que no està disposada a negociar cap solució mentre hi hagi deutes pendents. Fins que no cobri els diners en conceptes d’arrendaments que al seu dia no es van formalitzar degudament, aquesta part no està disposada a seure i negociar una solució definitiva. I no és broma, perquè en les seves mans hi ha la sentència judicial que al seu dia va obligar a aturar les obres que es feien en una part del complex i, alhora, la decisió judicial indica que s’hauria d’enderrocar allò que s’hagi bastit en aquell indret i tornar a refer el que al seu dia es va desmuntar. I no era pas poc: un restaurant i un grup de bungalous.

Amb una solució encarrilada pels deutes a proveïdors, el plet legal amb Casa Miquel Dolsa continua obert: o es cobren endarreriment o no hi ha res a parlar

Els nous inversors, del país com la usufructuària del terreny, que al seu torn manté una pugna successòria amb les seves filles i, alhora, propietàries de la parcel·la -el complex es basteix sobre dos propietats distintes-, estan convençuts d’arribar a un acord. Ho diuen amb el mateix convenciment amb el que afirmen que perquè la inversió sigui rentable, més enllà del gros d’associats que pretenen anar ampliant i fidelitzant al club, també caldrà que impulsin altres activitats. Altres iniciatives. Des del World Padel Tour al ‘challenger’ de tennis de què tinguin dret. Però Principadel també aspira a ser escenari d’acivitats musicals i escenogràfiques. Ningú no vol parlar obertament d’esdevenir el recinte multifuncional pel qual el ministre de Turisme, Francesc Camp, sospira, però…

En qualsevol cas, Lao havia encetat ja fa molt temps contactes amb la productora musical catalana Clippers Music. L’empresa que impulsa festivals com el de Cap Roig manté ara per ara un silenci sepulcral. No ha respost cap dels missatges que se li han fet arribar des de fa mesos des de l’Altaveu. I els nous inversors de Principadel admeten que hi ha firmat un preacord que caldrà entomar novament a partir de setembre. L’objectiu seria convertir el complex en centre d’activitats musicals de primer nivell durant tres o quatre mesos a l’any -sempre a partir del 2019, no pas abans-. Durant aquell temps, una de les sis pistes de tennis quedaria permanentment hipotecada per poder acollir les grades. Mentre que una segona pista esdevindria l’escenari quan toqués. Si el concert fos durant el cap de setmana, la pista hauria de ser utilitzable entre setmana.

Per molt que es digui, el disseny de tot plegat és molt embrionari. I caldrà reprendre el contacte amb Clipper i veure fins on es pot arribar. És clar, però, que Turisme té moltes ganes de complir promeses que semblaven lluny del seu abast, ja. I que Govern pot acabar comprometent algunes partides econòmiques abans no s’acabi la legislatura. Una via pot ser Andorra Turisme. Quan el projecte -esportiu i lúdic- de Principadel va semblar aturar-se, el ministeri va sortir al rescat del presumpte festival de Cap Roig a la muntanya. De fet, fins i tot el Govern s’havia assegurat una aportació financera de MoraBanc en cas de fer-se aquest certamen que tenia, en la ubicació, un dels seus principals esculls. Si Principadel ha de parlar a partir del setembre amb Clippers, és més que probable que a partir de llavors es vagin movent les peces per mirar si encaixa el trencaclosques.

El puzle no és senzill. Ni barat. Clar que si l’administració ajuda… I és que els nous inversors compten que si es duen a terme totes les fases del complex que queden per fer, inclosa la col·locació d’un sostre fotovoltaic, la injecció pot arribar als quatre milions d’euros. Caldrà veure fins on arriba la injecció i fins on arriba tot plegat. Certamen, el ‘nou’ Principadel pretén empènyer. Però els ‘vells’ projectes són els que eren i es troben, en la seva immensa majoria, en el mateix punt on estaven.