“El sacseig va ser prou fort com per despertar-nos”. “Vam passar molta por i vam preferir marxar.” L’exvicepresidenta liberal França Riberaygua i l’estudiant andorrana Júlia Padreny són dues de les persones que van viure de prop el terratrèmol que diumenge va afectar l’illa indonèsia de Lombok. Totes dues, per separat, eren a la zona Riberaygua ja és a Andorra. Padreny i la seva parella, el també andorrà Gabriel Barios, continuen gaudint de les vacances, ara a Bali. A Lombok hi viu Júlia Viladomat. Tots estan perfectament. De fet, cap d’ells no van ser ni tan sols testimonis del desastre real. Sols del moviment sísmic.
“Jo i els meus fills estàvem a Lombok aquest diumenge. Ens va despertar el terratrèmol; de fet aquell dia ja retornàvem cap a Andorra”, explica l’advocada i exdirigent liberal. “El sacseig va ser prou bèstia per despertar-nos. En un primer moment no vam entendre què passava. I vam anar a la finestra a veure si era el vent perquè, en un primer moment, la sensació i el soroll podien semblar el vent. Però evidentment no ho era”, continua narrant França Riberaygua, que afegeix que “després el dubte era si podia haver-hi un tsunami, ja que la nostra habitació estava en front de mar, a no més de cinquanta o cent metres”.
Riberaygua i els seus fills van ser a Lombok, allotjats en un hotel de la platja Senggigi, al tram final d’un viatge que els havia portat, amb anterioritat, a altres illes indonèsies. Dos dies abans del moviment tectònic, l’advocada andorrana havia estat a les muntanyes on es va centrar tota la força del terratrèmol i on realment hi va haver destrosses i morts”. I és que Riberaygua, més enllà del sacseig, no va veure pràcticament res. “No vam valorar el risc i la situació fins que vam arribar a Andorra i vam llegir les notícies”, explica l’advocada que diu que encara a Lombok, una vegada va quedar clar que no hi havia tsunami i de “consultar a la recepció de l’hotel, ja ens vam quedar bastant més tranquils”. De fet, “vam fer el desplaçament fins l'aeroport travessant l'illa sense veure cap conseqüència del terratrèmol. Vam agafar l'avió sense que a l'aeroport hi hagués cap signe de tensió”.
També tenien por del risc de tsunami Júlia Padreny i la seva parella. Diumenge ells també eren a l’illa de Lombok, concretament a la zona de Kuta. Hi havien arribat feia uns dies després d’estar una setmana i mitja a Bali. A Lombok s’estaven en bungalous. “No volíem estar en hotels, volíem viure amb els locals” i tenir una altra mena d’experiència. A prop d’on es van establir Padreny i Gabriel Barios hi viu també Júlia Viladomat. A més, a Lombok, els joves andorrans es van trobar amb uns altres turistes del país, Toni Sasplugas i Sandra Codina. Cadascú a la seva manera va viure el terratrèmol. Cap, sortosament, en va patir cap conseqüència. L’Altaveu té localitzats a la zona almenys tres nois més del país.
Júlia Padreny, ja des de Bali, on van tornar en sentir-se més segur degut a la por que van agafar a Lombok -“els dies següents van ser una mica paranoics, el dia després del terratrèmol ens va despertar un altre sacseig, ara més lleu”-, explica que diumenge passat “ens acabàvem de despertar perquè anàvem a fer surf. I de cop el bungalou va començar a moure's moltíssim!”. La sensació era com quan sents passa “el metro de Barcelona just per sota”. Van arribar a témer que caiguessin els edificis i com altres residents a la zona van sortir en una mena de plaça, “tots amb cara d’espantats”.
El sacseig inicial va durar “uns quants segons”, segons s’ha sabut després, el primer moviment, el més rigorós, de 6,4 graus a l’escala de Richter, va allargar-se durant una desena de segons. Les rèpliques posteriors van fer pensar que la cosa es podria agreujar. “El que em va impactar és que nosaltres teníem 3G per mirar on era l'epicentre però els ciutadans d’allà no saben ni llegir.... Teníem por del risc de tsunami”. Van aconseguir descarregar-se una aplicació especialitzada i un cop van veure que l’epicentre del terratrèmol era en terra ferma “ja ens vam tranquil·litzar”. Havia estat, recorda Padreny planerament, “acollonits”. I les nits següents van ser de paranoia per les rèpliques que hi va haver. Però a poc a poc va anar retornant la calma. De fet, la jove parella andorrana ja ha pogut tornar a surfejar els darrers dies. Això sí, altre cop a Bali.
Ni ells, que sí que van ser conscients que hi havia destrosses i morts al nord de l’illa, ni la parella formada per Toni Sasplugas i Sandra Codina, ni els tres nois que encara continuen per la zona ni tampoc França Riberaygua i els seus fills no van veure cap dels estralls fets pel terratrèmol. L’efecte va ser brutal però molt localitzat sacseig a banda. L’advocada andorrana conclou: “Em sap molt greu i estic de tot cor amb ells. Són un poble molt simpàtic, acollidor i respectuós.”
Comentaris