Afirmen fonts coneixedores dels contactes fets pels exHeliand que s’han dut a terme fins ara, que més enllà del lloguer dels terrenys, la resta tot són actes preparatoris. De fet, la renda mensual que percep casa Gastó serà diferent mentre no hi hagi els permisos aeronàutics necessaris i un cop aquests ja estiguin concedits. El preu es multiplicarà automàticament per cinc. Les mateixes fonts tenen clar quin és el projecte de Barrigón, Comabella i companyia: posar en marxa una infraestructura minimalista a nivell privat com a primer pas perquè l’administració, davant els problemes existents per aconseguir un heliport nacional, acabi assolint un acord amb aquells empresaris -en part, impulsors del fallit heliport del Patapou- i així en puguin treure un rendiment que ara mateix no es preveu.
Els impulsors de la iniciativa, que ja van intentar fer el mateix a Llumeneres, han mantingut contactes amb membres de l’administració central
Més enllà de l’acord de lloguer, només hi hauria la voluntat de fer els passos necessaris per aconseguir els permisos i les autoritzacions necessàries per poder tirar endavant l’equipament. Però ara per ara, la societat que la promou legalment ni ho podria fer: en l’objecte social d’Helinatura no hi apareix la gestió i explotació d’explotacions aèries de cap format. De fet, segons el registre de societats, Helinatura es dedica a la compravenda de productes, peces i accessoris aeronàutics. I a la col·locació de personal. Certament, el canvi d’objecte social es pot dur a terme i, segurament, és una de les coses que la companyia haurà de fer si vol actuar seriosament. Algunes converses amb membres de Govern han tingut Barrigón i Comabella i algun que altre suport implícit tindrien.
L’indret escollit, segons les fonts, podria ser adequat. Està relativament a prop de la frontera espanyola i, en principi, no generaria controvèrsia ciutadana. El primer nucli habitat estaria a uns 700 metres en línia recta respecte dels prats on es faria l’heliport, que caldrà veure com es connecta amb el centre del país. Un heliport que coneixedors del contingut de les converses i contactes fets pels promotors de la iniciativa asseguren que no anirien gaire més enllà d’una base de ciment per convertir-la en punt d’enlairament i aterratge i quatre planxers amb els quals es donarien forma als hangars i les instal·lacions necessàries. El mínim del mínim. I si després l’administració s’apunta al carro, Déu dirà.
El projecte és poc més que idees i papers -s’estaria treballant en la paperassa per obtenir els permisos necessaris- i una infraestructura basada en quatre camions de formigó i alguns planxers
De fet, des del Govern hi ha qui considera que podria ser la fórmula per aconseguir un heliport nacional. Que sigui un privat que posi la primera pedra. Qui faci el desgast, qui es mengi la polèmica si en sorgeix… i que si tot es resol… llavors ja es readequaria el projecte. De fet, el mateix es va provar en una altra zona laurediana. I també Jorge Barrigón apareixia acompanyat d’altres companys d’aventura i viatges com a promotor del que pretenia ser, també un heliport privat, en aquell cas a Llumeneres. Però la proposta va durar dos telediaris. Una vegada va transcendir la possibilitat, es va fer tirar enrere la iniciativa.
Aquesta vegada, de moment, hi ha una petita diferència. L’acord amb el propietari dels terrenys ja hi és i no pas des de fa ni un ni dos mesos. Però vaja, a un miler d’euros de renda mensual, per posar un exemple, la inversió, per ara, tampoc no semblaria descabellada. I que la proposta inicialment privada es podria acabar convertint en nacional és una opció que està sobre la taula en seria un exponent el fet que propietaris de la zona de les Tresoles, on encara ara el Govern estaria treballant -cada cop amb menys intensitat, que quedi clar, per ubicar-li l’heliport- hauria anat a veure al seu dia els Gastó per intentar dissuadir-los de la seva intenció de signar un acord amb Barrigón i companyia.
Comentaris