El sense sentit de persecució protagonitzada per la directora general del departament cultural de Govern, Montserrat Planelles, a la persecució de la difusió dels gravats rupestres situats en un penyal dels boscos de Prats, a Canillo, l’únic que fan és fer créixer l’interès per la zona que el ministeri que tutela Olga Gelabert -la cosina política de l’arqueòleg, i no és que això sigui salsa rosa, és que explica una part del que passa- pretén guardar en un armari enmig de la natura. En un refugi a l’aire lliure.
Tant interès, o potser millor encara morbo, que Remolins admet que el mateix dia que ha fet pública la convocatòria ja té pràcticament ple el cupó. El nombre de places són limitades (unes 25, encara que no es descarta una segona tanda el dia abans o l’endemà), també és cert. Però ningú no es vol perdre una activitat que si Planelles i Gelabert mantenen la seva brillant estratègia potser aviat se suprimirà. O potser morirà d’èxit. No hi ha res que generi més ganes de fer que allò que es prohibeix. O que es pretén prohibir.
De fet, fa un parell de dies ho deia sense anar més lluny el cònsol de Canillo, Josep Mandicó, que vol mirar d’estendre ponts amb Cultura per trobar una solució racional (senyalitzar i protegir el penyal, fer-hi un tancat, un cadenat, muntar visites guiades…). No una bogeria impulsiva estampada en un DIN-A4 oficial, amb membret i signatura. La data a vegades ni tan sols hi apareix. Coses de la irracionalitat. Del descontrol.
En la presentació de l’activitat, RegiraRocs clama a acompanyar-los. I descobrint el paratge, descobrint el Roc de les Bruixes, “junts esdevinguem els seus protectors”. Sens dubte, tota una declaració d’intencions, una ironia dirigida a les responsables del ministeri. “Amb aquest ideari reprenem l’exploració”. Els de Prats són “la mostra de gravats rupestres més rellevants dels Pirineus que segueix sense resposta”. Remolins ofereix una “visita participativa i de divulgació científica”.
Gerard Remolins no ha sol·licitat cap permís especial perquè no ho ha fet mai; el departament és coneixedora de l’activitat i, alhora, l’empresa té l’autorització corresponent
I la cua final tampoc no és gratuïta. “Enguany, i per remoure consciències, el preu de l’activitat serà simbòlic”. Són tres eurets. La visita està prevista per al 21 de juny, és a dir, dijous de la setmana que ve. I l’inici de l’excursió està previst per a les 19.15 hores des de l’església de Sant Miquel de Prats. L’excursió està adreçada a tot tipus de públics i dura un parell d’horetes. Gerard Remolins ha admès que no ha sol·licitat cap mena de permís per dur a terme l’activitat.
I és que, recorda, fa anys que du a terme la visita i mai no ha tingut cap problema. L’excursió s’inclou dins l’oferta comercial, per dir-ho així, que té permesa de fer la seva empresa des del moment que va ser autoritzada degudament pel Govern. De fet, la pròpia Planelles va signar un document en què es donava per assabentada de les activitats per les quals tenia permís RegiraRocs. D’aquí que l’arqueòleg espera que no hi hagi cap pega, cap inconvenient.
Sols un aquelarre bruixot, sols una alineació de totes les estrelles malignes, podria fer trontollar la visita. I el mal temps, és clar, que aquests darrers dies està sent protagonista. Si el cel no fa la guitza, i són les bruixes les qui posen rocs als peus, sempre hi pot haver solucions. Que cadascú pugui al Roc pel seu compte. A la muntanya no hi ha muralles. Ni tanques. I si n’hi han d’haver, les hi hauran de posar. Mentrestant, s’hi hauran de posar fulles. Com les gravades al roc. El Roc de les Bruixes.
Comentaris