Política

Salvadors d’una pàtria tradicional que volen tranquil·la

Es presenta el grup d’opinió VirtusUnita format per una vintena d’expolítics i empresaris, molts d’ells antigament vinculats a CDA i impulsors el 2011 de DA, com a espai de reflexió i per aportar “criteri”

Sense renunciar a constituir més endavant un partit encara que aquesta no sigui la intenció, l’agrupament es mostra preocupat pel futur i la incertesa del país i lamenta l’“actual crispació”

Josep Duró, Albert Font i Josep Antoni López-Alcántara durant la presentació del grup d'opinió en un restaurant de la capital.. ALTAVEU
Josep Duró, Albert Font i Josep Antoni López-Alcántara durant la presentació del grup d'opinió en un restaurant de la capital. | ALTAVEU

Toni Solanelles

“Una de les màximes que ens uneix es que no anem en contra de ningú. Estem a favor d’Andorra.” És un dels principis usats com a carta de presentació d’un grup d’empresaris i expolítics que s’han aglutinat entorn d’un grup d’opinió que després de mesos de reunions i dinars finalment ha acabat apareixent públicament. Via pàgina electrònica (virtusunita.com) i a través d’una compareixença en què els seus portaveus -Josep Duró, Albert Font i Josep Antoni López Alcántara- traspuen una flaire de voler esdevenir defensors d’una pàtria que ara veuen massa crispada i volen contribuir a calmar des de la reflexió i el retorn a l’estabilitat tradicional.

Després d’insistir per activa i per passiva que són un grup d’opinió i que volgudament no han constituït una formació política, cap dels portaveus, i especialment Josep Duró, no han pogut negar que mai no es pot dir que no s’acabi creant un nou partit. “Vista la història d’aquest país no té cap valor la resposta”, ha arribat a afirmar Albert Font quan s’ha demanat si tancaven totalment la porta a transformar-se en partit polític. Ara, “l’objectiu no era aquest, l’objectiu ara per ara no és aquest”. Però d’aquí a la celebració de les eleccions… En tot cas, la pretensió inicial és traspassar l’ofec estructural que suposa ser formació política i “enriquir el debat” amb propostes que puguin assumir com a seves, o no, alguns dels partits que sí que tenen la vocació de concórrer als propers comicis.

Josep Duró, Albert Font i Josep Antoni López-Alcántara han actuat de portaveus d’un col·lectiu que fa mesos que debat internament i ara ha decidit fer-se visible

“Som un grup d’opinió, és més ampli (que un partit). És difícil d’explicar.” I realment ho és quan el que al final pretens encara que no ho diguis és influir, que et tinguin en compte i que quan es reparteixin caramels, no s’oblidin de tu. Tampoc VirtusUnita és un lobby entès amb l’accepció negativa del terme, ha deixat clar Albert Font, qui, segurament, en èpoques passades és de la vintena de components del col·lectiu que normalment es troba per dinar qui més va abraçar posicions de centre tirant cap a l’esquerra. El gros principal dels integrats del grup cal situar-lo al tomb o fins i tot al pinyol de l’antic Centre Demòcrata Andorrà (CDA) o encara més antic Partit Demòcrata (PD) més enllà de diferents grups parroquials. 

Curiosament, ara, el col·lectiu deixa el parroquialisme -tot i defensant l’actual estructura territorial i institucional- per posar damunt la taula propostes o idees (“d’ideari que no pas d’ideologia”, segons que han remarcat Duró i Font) d’un abast més global, més genèric. “Parlem en clau de país, no tenim delegacions parroquials.” I ho fan amb “l’anhel” que els seus plantejaments siguin recollits per aquells que tenen afanys electorals. Però si ningú ‘compra’ allò que a partir d’ara posaran a l’aparador… aneu a saber. Pretenen enviar els missatges necessaris focalitzats en poder recuperar l’estabilitat política, econòmica i social que troben a faltar. Per “tornar a posar el rellotge una mica a l’hora”. En la seva hora, és clar.

El manteniment de l’edifici institucional explicitat a la Constitució i amb el Coprincipat com a bandera és l’eix fonamental de l’ideari, “que no ideologia”, del grup

Aquella hora on els Coprínceps són intocables i l’edifici institucional establert en la Constitució, en conseqüència, també. Aquella hora on continua sent cabdal l’equilibri total entre veïns del nord i veïns del sud. Aquella hora on negociar amb Europa es faci a partir del reconeixement per part de la UE de les especificitats andorranes. Aquella hora on els andorrans (i els residents que viuen al país, s’entén) siguin els primers que confien en el país i en facin d’ambaixadors. Aquella hora on no es pugui reclamar només inversió estrangers si els nacionals han d’acabar invertint a fora. Una hora en la qual el model fiscal no tingui sols un afany recaptatori. Ben al contrari, que serveixi com a instrument planificador. Aquella hora, també, en què “hem de guardar una seguretat ciutadana que no valorem prou”

Duró, Font i López-Alcántara han parlat de tot i de res. Però asseguren que la professió de fe del grup i els articles que aniran publicitant a partir d’ara en la seva pàgina web en format de blog que esdevindrà un dels principals vehicles de transmissió que no pas l’únic potser anirà més al detall i no defugirà els temes d’actualitat. Clar que saber per exemple si són partidaris o no de la despenalització de l’avortament pot esdevenir una utopia. “L’Església segur que canviarà, però és molt lenta”, pot arrencar-se a dir Josep Duró. “En els casos de figura extrems tots hi estaríem d’acord”, rebla Albert Font després d’esmentar els tres supòsits bàsics sempre que quedi clar, per exemple, que una violació és una violació i no pas una simulació. VirtusUnita dixit. 

Estan oberts a tot i totes les opinions són respectables. Un altre dels missatges llançats pels promotors del nou moviment d’opinió. Que demanen reflexió, demanen debat, demanen “calma”. “Últimament hi ha molta crispació política; és temps de fer una crida a la calma”, afirma Josep Duró que veu “un galliner molt esverat” i reivindica “una Andorra més tranquil·la” on es pugui planificar a mitjà i llarg termini. On els poders polítics, econòmics, socials… digereixin les coses amb temps i no s’hagin de dedicar només a “apagar focs” com símbol de la seva actuació. De la seva acció.

Els promotors de la iniciativa eviten ser crítics amb les altres formacions i “amb els qui governen” tot i afirmar no entendre moltes de les situacions polítiques que s’estan donant

Afirmen que “no farem focs artificials contra els polítics o contra qui governa” malgrat no entendre moltes de les coses del panorama polític, econòmic i social actual. D’aquí que VirtusUnita pretengui aportar “reflexió i criteri”. “Estem preocupats amb el que està passant. Veiem una situació incerta i una preocupació pel futur del país”, explica Duró que ve a dir que si ell no entén moltes de les coses que passen tot i el seu bagatge polític i empresarial què hi deu entendre, i què deu pensar, el ciutadà ras. Admet, com no pot ser d’altra manera, que molts dels integrants del grup opinador van contribuir el 2011 al naixement de Demòcrates per Andorra (DA), però que la relació ja va canviar el 2015. I ara… vagin a saber. L’objectiu no és criticar. No és destruir. És construir com a gent “activa” que són especialment des del punt de vista econòmic. Asseguren que actualment no s’identifiquen ni tan sols amb cap de les formacions presents al Consell General tot i que sí “podem tenir unes simpaties amb alguns grups parroquials”.

I tornen a exposar una altra bateria de temes clau. Plena sobirania d’Andorra i que “quan es legisli, i sobretot en temes sensibles, es tingui en compte el marc constitucional. S’ha de tenir en compte tot això i no s’ha de tirar res per la borda de manera irresponsable”. S’ha d’apostar per un “model coherent de país”. Definir un model i no llançar idees a voltes sòrdides amb afanys “clientelistes”. Més elements: “Establir una seguretat política i jurídica efectiva” on quedi clara “una efectiva separació de poders”. I això no vol dir, ha remarcat Albert Font en ser qüestionat sobre si estaven criticant el poder judicial, que hi hagi cap crítica. No és això. Segons Font, “mai no està prou separat el poder judicial del legislatiu o l’executiu. Com més se separi, més democràcia”.



El grup ha posat en marxa un blog a Internet, al qual s'hi pot accedir a través de l'adreça www.virtusunita.com on s'aniran publicant articles d'anàlisi de l'actualitat o es desgranaran els punts clau de l'ideari de l'agrupament alhora que es validaran aquells comentaris que arribin i siguin respectuosos. El col·lectiu assegura que està obert a tot i a tothom i que totes les opinions són respectades i respectables. I espera adhesions, però també crítiques que els facin reflexionar. | ALTAVEU 


 

Més coses encara: “Només una bona salut econòmica pot garantir el benestar social”. O el que és el mateix segons Albert Font: el grup d’opinió està en contra “que es faci d’allò social un objecte electoral, una manera per poder captar clients”. Cal una bona negociació amb Europa que permeti mantenir especificitats i, alhora, que serveixi d’eina de pressió respecte de França i Espanya quan Andorra ho necessiti perquè el Principat no es vegi amb la necessitat d’haver d’anar “a pidolar” als veïns. Això sí, cal tenir en compte que tot i ser “fonamentals” les relacions amb la UE, “Europa és a la vegada una oportunitat i un perill”. Una altra necessitat és la millora dels accessos. I tancar d’una vegada per sempre el debat de l’aeroport. Si es pot fer o no es pot fer al país. I si no, on, amb qui i quan.

La conservació del patrimoni natural també la reclama VirtusUnita. Encara no hi ha hagut prou desaprensius per fer malbé el paisatge, asseguren des del grup d’opinió. Ara, cal tenir en compte la pagesia “com una activitat econòmica, però també tradicional i ecològica”. Parlant d’activitats econòmiques. Finances, comerç i tabac són tres pilars que en el marc de qualsevol negociació s’han de tenir en compte. I, finalment però no menys important, “màxima salubritat administrativa”. “No serem els paladins de la netedat”, ha recordat Font. Però sí que cal “avaluar d’una forma més acurada” l’actuació i la responsabilitat “dels càrrecs electes, dels càrrecs de confiança i dels alts funcionaris”. I a partir d’aquí, “si l’edifici està clar, està net”, s’ha de poder mostrar.

“La sobirania d’Andorra només serà garantida, entre altres, preservant el principi i la realitat del Co-Principat històric, i evitant les dilucions jurídiques del concepte de nacionalitat”, pregona un dels punts de la professió de fe de l’agrupament d’opinadors. Andorra per als andorrans. Amb pau i tranquil·litat, és clar.