Més encara, algunes noies han explicat que se’ls arribava a inscriure en una mena de registre per deixar constància que havien accedit a un medicament que té unes conseqüències hormonals molt severes. Però que alhora es tracta d’un mètode molt segur, infal·lible, per evitar un embaràs no desitjat si s’ha tingut una pràctica sexual de risc. El debat s’ha tornat a posar sobre la taula a partir d’una informació publicada pel ‘Diari d’Andorra’.
De fet, segons les fonts consultades, l’exigència de la recepta fa molts anys que és una realitat. I deriva d’una decisió ministerial. Tot sovint, Salut envia notificacions a les farmàcies exposant formes de procedir. La relativa a la píndola de l’endemà és una d’aquestes notificacions i mai més no s’ha canviat. O això és el que semblaria i, en fi, és el que la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili pretén que s’aclareixi.
La normativa farmacològica és tan obsoleta, que si s’hagués de complir fil per randa fins i tot caldria recepta per al paracetamol
De fet, en general, la regulació en relació amb el subministrament farmacològic és molt vella i obsoleta. Tant que si es fes cas a aquesta normativa a voltes preconstitucional fins i tot per poder adquirir un ibuprofèn o per comprar paracetamol, caldria una prescripció mèdica. Evidentment, no és el cas. La sensibilitat que hi ha en relació amb la píndola de l’endemà i més encara en un país com Andorra, fa que es mantinguin certes prerrogatives.
Fonts jurídiques consultades han recordat que, de fet, no n’hi hauria prou amb una notificació ministerial enviada als farmacèutics. I han recordat que hi ha jurisprudència que marca que cal que les disposicions que estableixen les condicions d’accés als medicaments s’han de publicar al BOPA i que tots els potencials usuaris han d’estar al cas dels requisits necessaris.
Sia com vulgui, la parlamentària Rosa Gili ha tramitat aquest dilluns mateix una pregunta davant la Sindicatura per tal que el Govern la respongui durant la sessió de control a l’executiu del 14 de juny. En l’escrit tramitat, Rosa Gili remarca en relació a la possibilitat més que real que calgui efectivament recepta per accedir a la píndola que “considerem necessari demanar aclariments sobre la qüestió”. Per això, pregunta en primer lloc si “es permet al país la venda de la píndola de l’endemà” i “qui la pot administrar”. També reclama que el Govern expliqui en seu parlamentària “en quines condicions es pot adquirir” i si la CASS reemborsa aquest medicament.
Gili ha explicat que el que vol és que “Govern digui de viva veu si això és tal com ha sortit a la premsa” i que, en cas afirmatiu, “ens justifiqui el perquè”. I és que, ha remarcat “a altres països no s’està fent aquest procediment” i, per tant, “sobta que a Andorra sigui necessari”. Per això, es considera oportú que si aquesta és la forma de procedir que ha establert l’executiu, es posi sobre la taula “una explicació científica o sanitària” que la justifiqui.
Més enllà de l’impacte hormonal que suposa -parlant planerament, la ingesta de la píndola comporta una alteració de tal calibre que provoca una menstruació que fa impossible que ovul i espermatozou es trobin i fecundin-, fonts mèdiques han assegurat que no té cap sentit i és del tot contradictori exigir una recepta per a l’administració d’un fàrmac que el que justament vol són poques traves i molta celeritat. D’altra forma, l’efecte de la pastilla acaba sent nul.
Comentaris