Política

Els consellers generals es toquen les pilotes

El debat de les esmenes a la totalitat socialdemòcrata i liberal al projecte de llei de l’esport porten a un debat intens i fins a cert punt tens entre Pere López, Ferran Costa, Justo Ruiz i la ministra Gelabert

Mentre els demòcrates acusaven dues de les principals formacions de l’oposició de fer “demagògia” i “obstrucció”, els concernits lamentaven que Govern i grup majoritari evitessin parlar d’esport

Ferran Costa, Justo Ruiz i Pere López durant diferents moments de la sessió parlamentària d'aquest dijous.. ALTAVEU
Ferran Costa, Justo Ruiz i Pere López durant diferents moments de la sessió parlamentària d'aquest dijous. | ALTAVEU

Toni Solanelles

L’esgrima política s’ha vestit aquest dijous de pilota. De pilotes. Les esmenes a la totalitat presentades per socialdemòcrates i liberals al projecte de llei de l’esport han donat molt joc. I mai millor dit. I el debat entre els consellers Pere López, Ferran Costa i Justo Ruiz, sumades a les aportacions de la ministra responsable dels Esports, Olga Gelabert, ha estat d’allò més tens i intens. Amb certa cortesia, sí. Però amb canonades dignes del Koeman de la millor època, per exemple. O del Cristiano Ronaldo actual, que ningú no s’enfadi.

El debat ha permès veure el Justo futbolista enfundat en el vestit de conseller i, com li han retret Costa i especialment López, que hagi estat dels que més política ha fet. Amb el permís de Gelabert, és clar, que ha estat la qui primer ha usat termes com “demagògia” o “companya electoral” o “política d’obstrucció” dalt del faristol. El progressista Víctor Naudi i la membre d’Unió Laurediana (UL) Carine Montaner també s’han sumat al partit. Però en tots dos casos sortint de la banqueta.

Les esmenes no han tirat endavant, però els seus promotors han assegurat que l’intercanvi de retrets i aportacions havia permès veure la diferència de projectes

Les esmenes -amb text alternatiu la dels liberals- no han reeixit. Però com s’han encarregat de recordar els parlamentaris que les proposaven, no sols perseguien un intent que s’acceptés la seva oposició total al projecte legislatiu elaborat pel Govern. Volien, també, que es parlés d’esport a la cambra. I López i Costa han lamentat que, curiosament, el conseller més esportiu de tots, l’exfutbolista i entrenador Justo Ruiz, s’hagi dedicat -amb certa brillantor, que quedi clar- a repartir a dreta i a esquerra. 

Primer encotillat pel text que li havien preparat. I, després, amb més desimboltura producte del “sentit comú” amb el qual ha assegurat que estava parlant. Més o menys el mateix li ha passat a la ministra. De fet, fins i tot el socialdemòcrata ha fet un apunt sarcàstic i disparant amb bala. “Quan els membres de DA deixen els escrits doctrinaris que els preparen” el debat ha esdevingut més realista, més constructiu, i tot i les esquinçades de camisa, més fluid, interessant i agradable de seguir.

Parèntesi per fer quatre pinzellades del suposat debat de fons. Pere López i Ferran Costa han coincidit, amb matisos però amb grans coincidències, en el fet que la llei impulsada pel Govern s’allunya de l’esport de base i amateur per llançar-se els braços de projectes professionals o més professionalitzats. López ha remarcat que és necessari potenciar de forma més general l’esport-estudi, fet davant el qual Justo Ruiz ha remarcat que “li compro” la proposta però caldrà avaluar-la. 

Liberals i socialdemòcrates s’oposen a la creació d’una fundació de l’esport que sigui la que gestioni els ajuts, per exemple. Creuen que la feina que Govern pretén atorgar a aquest ens que caldria crear l’ha d’assumir, com fins ara, el ministeri. I lamenten, les dues formacions a l’oposició, que l’executiu només pretengui crear estructures que comportin costos afegits i facilitin la col·locació de personal. Afí, és clar. Costa també defensa que l’antidopatge es reguli una llei distinta de la de l’esport.

El parlamentari futbolista Ruiz s’ha destapat amb bones sortides, fins al punt que López i Costa l’han acusat de ser el que més política ha fet

Ruiz, Justo, ha aprofitat la bona sintonia entre liberals i socialdemòcrates per ironitzar “sobre el que ens ve”, en referència als suposats pactes que estarien negociant les dues formacions. I partint del fet, ha assegurat el conseller demòcrata, que ell no té cap “ambició” per la política, ha criticat “l’obsessió” dels adversaris polítics per “posar pals a les rodes”. Ruiz ha lamentat que Pere López parlés de valors i, en canvi, no els hagués respectat, a parer seu, quan fa unes setmanes va acusar de pràctiques corruptes al Govern o de tràfic d’influències al secretari general de DA per la contractació dels assessorament jurídics de l’AREB.

El parlamentari ‘taronja’ també ha retret als socialdemòcrates que hagin portat el síndic general al Tribunal Constitucional i ha remarcat que ell no tenia l’habilitat oratòria d’altres però sí que té autoritat necessària per parlar d’esports. I això és el que li han demanat Costa i sobretot López que fes, perquè, han assegurat, qui s’hauria menystingut dient que no sabia exercir de polític hauria estat el propi Justo Ruiz, perquè “des que ha començat a parlar no ha fet altra cosa”, ha retret un socialdemòcrata que ha lamentat que el Govern pretengui donar “llarga vida als esports de neu i de muntanya i, la resta, a patir”.

Ruiz ha ressaltat també el fet que la comissió legislativa on es debat d’esports hagués estat agraïda fins avui. I que pensava que la llei entrada pel Govern i respecte de la qual el propi grup de DA ha presentat més de setanta esmenes -fet que demostra el nyap que és en apreciacions del liberal Ferran Costa- es podia treballar en comissió, tot assegurant que DA té totes les ganes del món de fer feina per molt que s’estigui a la recta final de la legislatura. El missatge del futbolista-conseller venia a tomb de les queixes dels grups de l’oposició de l’embús legislatiu que tenen.

El líder parlamentari del PS ha celebrat que els representants demòcrates deixessin els “escrits doctrinaris” que els preparen: el debat ha fluid després

I ha estat aquí quan ha saltat principalment Carine Montaner, primer, per defensar la tècnica parlamentària de la presentació de les esmenes a la totalitat i, després, per defensar, també, la feina que fan les minories. Montaner ha remarcat que ningú no vol no treballar. Que, en tot cas, la qüestió rau en una manca de mitjans. Però que està convençuda que tots els consellers, de la bancada que sigui, volen el millor per al conjunt del país. Montaner ha estat didàctica, en paraules de Justo Ruiz. Certament, tots plegats han ‘jugat’ molt millor quan han deixat les cotilles, han alçat el cap i han mirat on tenien situat el company per respondre en conseqüència.

Perquè mentre hi ha hagut papers pel mig, com ha remarcat Costa, un dels que menys els usa, han perdurat les contradiccions. Que el parlamentari liberal, que no s’ha estat de deixar dit que la ministra havia llegit un text que no era seu i per això no responia al que calia ni deia el que realment pensava, sentia o havia fet en altres ocasions, ha posat sobre la taula les diverses contradiccions que a parer seu ha comès Gelabert. La ministra que ha etzibat a Costa un “estaria suspès tant pel fons com per la forma” s’ha hagut de sentir dir, després, que el liberal no li espantava anar a l’examen de recuperació, sempre, és clar, que la responsable de Cultura i Esports no estigués entre els membres del tribunal. 

La ministra que també s’ha hagut d’empassar un ‘zasca’ en tota regla de la independent Sílvia Bonet. Gelabert ha parlat de la dona com d’un col·lectiu vulnerable. Tot perquè els liberals reclamaven més paritat en el món de l’esport. Bonet ha hagut de recordar que de vulnerables, les dones, res de res. I que la meitat de la població és femenina. I mentre la ministra d’Esports era, per dir-ho d’alguna manera, sobreprotectora amb les dones, el seu company de bancada taronja Justo Ruiz ha vingut a dir que no cal tenir cap mena de tracte ni preferent ni paritari perquè les dones ja fan esport. Vaja, que entre Gelabert i Ruiz i havia tot un món i moltes contradiccions com ha recordat Costa.

En fi, que els uns i els altres, s’han tocat les pilotes a base de bé. No pas per no fer feina -per no aparèixer davant el faristol i defensar les seves posicions, fílies o fòbies-. No era pas això. Tocar-se les pilotes en el sentit perapunyeta del terme. En fer-se la guitza. En burxar-se. Talment com una partida d’escacs. Potser. O un partit de futbol d’aquells molt tàctic que acaba sent una mica olla de grills. El dia que es parlava d’esports i en què el parlamentari més esportiu és el que més política ha fet. Ni que fos recorrent a una ‘suada’ cita de Groucho Marx. 



De la ‘nova’ Autoritat Financera a l’assentiment a favor del Tribunal d’Arbitratge

El debat sobre les esmenes a la totalitat al projecte de llei de l’esport ha estat el darrer punt de la sessió parlamentària ordinària celebrada aquest dijous al Consell General. Amb anterioritat s’ha aprovat per assentiment la Llei del Tribunal d’Arbitratge i encara amb anterioritat han tirar endavant els canvis a la llei que fins ara regulava l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i que a partir d’ara passarà a denominar-se Autoritat Financera Andorrana (AFA), ja que passarà a supervisar el conjunt del sector financer i assegurador. En aquest cas, hi ha hagut un debat força agre entre el liberal Jordi Gallardo i el ministre de Finances, Jordi Cinca. El primer entenia que es ‘desandorranitza’ massa l’accés a certs llocs de responsabilitat d’institucions andorranes i es fa un mal favor als joves professionals del país que també estan prou preparats però que al cap i a la fi no troben l’oportunitat que mereixerien al seu propi país. Cinca, evidentment, ha assegurat que això no era així. Gallardo es referia, per exemple, al fet de permetre que el director general de l’INAF pugui no ser nacional.