Tribunals

Camargo Corrêa o el cas que no ho és

La Batllia investiga unes operacions del 2007 i el 2008 d’una de les principals constructores brasileres partint de la base d’una informació facilitada pel Brasil en el marc d’una causa tancada

La defensa de la societat i d’alguns dels seus dirigents suposadament implicats han al·legat múltiples vulneracions de drets fonamentals que haurien protagonitzat les autoritats judicials del país

Altaveu

La Batllia investiga alguns dels dirigents d’una de les principals constructores brasileres i l’empresa mateix, Camargo Corrêa, per presumpte blanqueig de diners procedents de la corrupció. Fins aquí podria semblar tot normal. I potser ho seria. Si no fos que la investigació que dirigeix la batlle Maria Àngels Moreno parteix de les dades aportades per la Justícia brasilera que el 2015 va decidir va decidir arxivar la causa i tenir-la per jutjada.

El cas segurament no tindria major transcendència si no fos perquè els diners, ara ja degudament regularitzats davant el ministeri d’Hisenda (Fazenda) del Brasil, van transitar al seu dia per Banca Privada d’Andorra (BPA). Un afer que va passar sense pena ni glòria des del mateix moment que va arribar a les autoritats judicials andorranes, el 2009, però que el 2017 va recobrar tota la força quan en l’intent legítim dels titulars investigats de recuperar els diners que havien tingut bloquejats, la Batllia va impulsar una investigació pròpia. 

La Justícia brasilera va enviar una CRI el 2009 sol·licitant el bloqueig de comptes i tot un seguit de diligències que es van deixar en suspens dos anys més tard

El que el Brasil havia decidit tancar i donar-ho com a resolt i jutjat, Andorra decidia investigar-ho. I si a l’inici, les autoritats judicials brasileres van ser les qui van alertar de la situació enviant una comissió rogatòria internacional (CRI) al Principat interessant-se per un seguit de dades, fet que va comportar que la Batllia es posés al corrent de Camargo Corrêa, ara la Justícia andorrana aprofita aquelles mateixes dades, que segons la defensa de la constructora i els seus dirigents haurien de ser nul·les perquè formen part d’un expedient arxivat, per posar en dansa un nou cas contra BPA i per, ara a la inversa, activar tot un seguit de CRI a la inversa. 

Ara és Andorra la que demana informació al Brasil. I ho fa sol·licitant qualsevol dada que pugui involucrar la constructora en qualsevol fet anòmal i presumptament delictiu per poder justificar que els diners que hi ha encara avui dipositats al Principat han de ser fruit d’una activitat il·lícita. Com denuncia la defensa en la documentació que figura al sumari del cas, una mena de ‘fishing expedition’ intolerable en Dret. I un intent de perpetuar el bloqueig de diners i de criminalitzar tothom qui passi per allí. Més encara si hi apareix BPA pel mig. 

L’exageració arribaria a l’extrem, afirmen les fonts i consta en documentals incloses en el sumari, que la investigació policial feta al Principat acaba lligant Camargo Corrêa amb el ‘cas Odebrecht’. Per simple probabilitat i suposicions (per exemple, que el gestor, Betingo Sanguinetti, era el mateix). No pas per evidències ni encara menys proves, segons que es denuncia des de la defensa dels implicats, que s’ha queixat de la vulneració de drets fonamentals patida. Com ara el dret a la jurisdicció o a obtenir una decisió fonamentada en dret. O a un procés de durada raonable i a gaudir de la presumpció d’innocència.

La constructora era investigada al Brasil en el marc d’un suposat cas de finançament il·legal de partits però el 2015 es va tancar tot plegat

Tot plegat es va iniciar el juny del 2009 quan Brasil va enviar una CRI a Andorra sol·licitant el bloqueig dels comptes de Camargo Corrêa i d’alguns dels seus dirigents en el marc d’una causa suposadament de finançament il·legal de partits polítics. La constructora hauria fet operacions bancàries amb BPA el 2007 i el 2008 per evadir impostos. Empreses consolidades del grup constructor van enviar poc més de 30 milions d’euros al Principat, una xifra molt inferior al que s’ha arribat a quantificar procedent de sumar entrades i sortides. 

És a dir, si arribaven 5 milions a Andorra i d’aquí s’enviaven aquests 5 milions a una altra jurisdicció, els investigadors conclouen que van passar pel banc ara en vies de resolució 10 milions quan en realitat, és ben clar, en van passar 5 que van fer un trajecte d’entrada i sortida. Sia com vulgui, el bloqueig de comptes es va concedir malgrat que tota la documentació i diligències sol·licitades no es van arribar a complimentar. I, de fet, com que el 2011 al Brasil es va declarar en primera instància la nul·litat del cas, tot va quedar en suspens.

En crear-se les batllies especialitzades els sumaris es van renumerar. I en el marc de la causa BPA es va analitzar documentació que es va creure oportuna deixar al marge del que era la causa principal i es va annexar al cas que ja estava coneixent Maria Àngels Moreno des del 2009. El juny del 2015, sis anys després que arribés la sol·licitud de cooperació judicial brasilera, les autoritats d’aquell país van arxivar el cas pel qual al seu dia havien demanat suport a Andorra. És a dir, pel Brasil, no hi havia cas.

El grup empresarial va enviar poc més de 30 milions en diverses operacions a BPA i ara es pretén vincular l’afer amb el d’Odebrecht

Però va anar passant el temps, i finalment el 2017 la Batllia va obrir una investigació judicial pròpia. Ja que el Brasil no investigava el suposat blanqueig de diners que només el Brasil havia advertit, seria Andorra qui es posaria a mirar de treure l’entrellat de tot plegat. Això sí, a partir d’unes dades inicials, d’una notícia criminis per dir-ho d’alguna manera, que prové d’un cas que ja no ho és perquè s’ha arxivat tal i com la defensa de Camargo Corrêa han certificat.

I és que una vegada la causa es va tancar al Brasil i es va considerar que els diners dipositats a Andorra tenien un origen lícit, la constructora va procedir a regularitzar els dipòsits davant la hisenda brasilera. Els dirigents del grup empresarial van reconèixer haver fet contractes simulats però només per optimitzar la fiscalitat. És a dir, dit d’una altra forma: es volien estalviar impostos al país d’origen i al final van haver de pagar una multa del 30% dels recursos regularitzats més enllà del cost pròpiament dit de la regularització.

Però ara, el ‘cas Camargo Corrêa’ continua obert al Principat. I pel Principat. Sense que els dirigents de la constructora hi entenguin res. I tinguin clar que la prova amb la qual se sustenta la Batllia és nul·la, prohibida. Perquè tot allò que no sigui això és voler contradir la doctrina del fruit de l’arbre enverinat. Si la prova és nul·la, tot el que vingui després ha de ser nul també. És a dir, si no hi ha cas a l’inici, tampoc no n’hi pot haver al final quan la base és la mateixa.