Justícia

¿Dona despitada o excés de voracitat sexual?

La Batllia mira d’aclarir fins on la denúncia d’una dona contra un bomber respon a una eventual revenja o fins on l’home realment va ometre la negativa de la denunciant i la va agredir

La defensa i la instructora posen l’accent en el tipus de relació que mantenien els dos implicats mentre que la representant del ministeri fiscal se centra en com la víctima va fer efectiva l’oposició

Toni Solanelles

La batlle que instrueix el cas de la presumpta agressió sexual per la qual una dona va acusar el 19 de març un bomber intenta aclarir fins on la denúncia es pot deure a una suposada venjança d’una dona despitada, menystinguda, o fins on podria haver existit realment una relació no volguda per la denunciant davant d’un home que no atenia a raons enmig d’un clímax sexual, seu, d’ell, d’alta volada. La Batllia va cremant etapes i va duent a terme diligències per mirar de treure l’entrellat als fets.

La instructora i una representant del ministeri fiscal han pres declaració aquest dimarts a la dona en presència de l’advocat defensor de l’home, encausat i en llibertat, i sobre el qual les fonts consultades no han pogut aclarir si ja ha prestat declaració en seu judicial. Davant la policia sí que ho va fer com a eventual responsable d’un suposat delicte contra la llibertat sexual. La compareixença de la denunciant en qualitat de víctima hauria servit, d’entrada, per tornar a fer un expositiu de la seva versió dels fets.

La investigació de l’afer denunciat avança amb la presa de declaració de la víctima, que nega ser amant del bomber i reitera que després d’un primer coit consentit l’home es va excedir

La dona ha insistit en allò que ja va avançar en bona part l’Altaveu fa setmanes. I és que tots dos, a l’entorn de la quarantena, van citar-se per a una trobada sexual el 12 de març després que una desena de dies abans el bomber contactés amb la dona a través de la xarxa social Instagram. Durant uns dies hi va haver intercanvis de desenes de missatges que a voltes incorporaven fotografies i fins i tot algun vídeo on l’home, des del parc de bombers estant, mostrava algunes ‘autopràctiques’ sexuals.

Tot aquest material, que suposadament l’home hauria esborrat, la dona el va conservar i forma part del dossier que la policia, després d’algunes setmanes d’investigació alentida un cop ja s’havia interposat la denúncia, finalment va extreure del telèfon mòbil de la denunciant. La batlle instructora en el marc de la seva investigació haurà, justament, d’analitzar tots aquests missatges i materials. I així, suposadament, podrà delimitar alguns dels punts de dubte o d’interès per a la causa segons que s’hauria observat durant la declaració de la denunciant.

Sia com vulgui, el relat de la dona hauria seguit per la trobada del 12 de març que va acabar amb una primera relació sexual consentida en un xalet d’Aixirivall seguida, segons defensaria la dona, per la negativa a continuar si no hi havia un canvi d’actitud de l’home. La denunciant hauria mostrat segons la seva versió la seva oposició a continuar perquè no se sentia a gust amb el comportament del seu acompanyant però l’home, presumptament contra la seva voluntat, l’hauria penetrat, primer, i després d’arrossegar-la uns pocs metres agafant-la pels cabells, l’hauria situat davant d’un mirall abans d’ejacular sobre el seu rostre. Això sempre segons la versió de la víctima.

¿Amants?

La batlle, segons fonts coneixedores del contingut de la declaració, hauria posat l’accent en saber quin tipus de relació mantenien els dos protagonistes de la malaurada història. Tots dos havien coincidit d’adolescents en un centre educatiu del país i la instructora hauria intentat esbrinar si des de l’època d’estudiant fins al 12 de març passat hi havia hagut algun tipus de contacte. La defensa de l’encausat -que ha declinat fer qualsevol aclariment o matisació a aquest mitjà, que s’hi ha posat en contacte- hauria anat suposadament una mica més enllà i hauria deixat entreveure en diverses ocasions que la dona era amant de l’home i que tot allò denunciat, que en qualsevol cas hauria estat consentit, era fruit d’una revenja per intentar que el bomber deixés la seva parella.

En tot cas, la denunciant sempre ha mantingut que una i altre no eren amants en cap cas i que la relació es limitava a un contacte via Instagram i a unes quantes jornades intenses de missatges que van culminar en la trobada en què van succeir els fets denunciats. Segons hauria declarat la dona, el contingut íntegre de la totalitat dels missatges entregats i que encara conserva permeten veure no només l’inici del contacte i la seva evolució si no, més encara, la naturalesa de la relació mantinguda fins i tot més alguns dies més enllà de la data dels fets.

La representant del ministeri fiscal hauria mirat de posar el focus en el moment en el qual, suposadament, hi ha el canvi de consentiment a no consentiment el ‘fatídic’ 12 de març. En aquest sentit, s’hauria qüestionat a la dona sobre la seva negativa i sobre com hauria expressat aquesta. Si la va verbalitzar, si va reclamar a l’home que deposés la seva actitud… La dona hauria  respost en tot moment afirmativament -és a dir, suposadament hauria deixat clar que no volia continuar- però també hauria admès que l’home estava fora de sí i no atenia a res més que no fos els seus propis impulsos sexuals.

Durant l’interrogatori, la responsable judicial s’hauria interessat per alguna actitud mostrada per la dona, perquè no va parlar d’una penetració no consentida d’inici o per la seva ‘aparició’ als mitjans 

Els intervinents també s’haurien interessat, segons les fonts, en altres aspectes com, per exemple, com era que en la denúncia inicial no s’hi va fer constar una penetració no consentida encara que sí altres comportaments abusadors i, en canvi, perquè aquest coit forçat sí es fa constar en la primera dels dos complements de denúncia que va formular la dona. També s’haurien referit els interrogadors al fet que la dona va trigar una setmana ha acudir a la policia. La víctima hauria explicat que pot provar que des de poc després dels fets parla de la qüestió a diferents persones per buscar resposta al que li havia succeït i trobar suport.

Així, poca estona després dels fets denunciats, la dona hauria tornat a contactar amb l’home via telèfon mòbil -el contacte era sempre per Instagram o per WhatsApp- per suposadament recriminar-li la seva actitud tot usant, entre altres, el terme ‘joc’, paraula que hauria generat una mica de debat atès que la defensa s’hauria agafat al fet que si tot era un joc… La dona s’hauria tornat a remetre al contingut global de tots els missatges perquè els presents puguin contextualitzar la situació i hauria recordat que en aquell moment es trobava en estat de xoc i fora de lloc.

Encara hores més tard va contactar amb un altre conegut seu, comandament al cos de salvament i extinció d’incendis, que hauria estat la persona que va traslladar els fets a la direcció de bombers. I després de parlar amb aquest agent amb galons, la denunciant decideix contactar a través del telèfon d’urgències, tot i ser el festiu de la Constitució, amb la mediadora de l’Associació de Dones (ADA) que respon l’endemà i la cita pel 19 de març, que seria el dia que s’acabaria formulant la denúncia en presència de la mateixa tècnica assessora de l’ADA.

La dona denunciant també hauria estat interrogada per la mediatització del cas i la seva voluntat de publicitar l’afer. La denunciant hauria explicat que es tractava d’una manera de canalitzar el seu estat d’angoixa i ràbia per allò viscut més enllà de voler mostrar de quina classe de persona es tractava el seu agressor. Alhora, però, també hauria dit que fora de les seves pròpies xarxes socials, ella no entra en contacte amb cap mitjà fins que l’Altaveu s’hi posa en contacte uns dies després de tenir coneixement de l’existència d’una denúncia i de poder esbrinar la identitat de la víctima. Posteriorment, la dona hauria acudit per voluntat pròpia a un altre mitjà escrit del país i hauria refusat parlar amb la resta malgrat que li han atribuït des d’altres publicacions fins i tot declaracions seves.