Societat

La previsible (i malaurada) estocada de mort de la ‘Casa de Portugal’

La detenció i empresonament del president de l’Associació de Residents Portuguesos a Andorra s’afegeix als problemes econòmics que arrossega una entitat gairebé inoperant des de l’agost

La secretaria d’Estat de les Comunitats Portugueses haurà de prendre cartes també en l’afer atès que el processat en relació amb un cas d’abús sexual a un menor és el conseller al Principat

Altaveu

Els darrers esdeveniments que mantenen sorpresa, en alguns casos, però sobretot estupefacta la comunitat portuguesa del Principat suposaran, de no canviar molt les coses, l’estocada de mort definitiva -i malaurada- de l’Associació de Residents Portuguesos a Andorra (ARPA). La denominada ‘Casa de Portugal’,  amb la qual ja no hi té res a veure ni el grup de folklore ni les entitats esportives que abans havien format part del col·lectiu, ja pràcticament estava inoperativa des de l’agost passat. Ara, la detenció i empresonament provisional del seu president posa en entredit qualsevol intent, que hi era, de rebrotar l’entitat.

L’ARPA o ‘Casa de Portugal’ patia i, de fet, pateix seriosos problemes econòmics. El forat, segons diverses fonts, era i és molt importat i, fins i tot, l’associació havia hagut de recórrer a vendre part del seu material per mirar de poder mantenir una activitat mínima. Però des de l’agost passat l’entitat funciona en somort. Menys que sota mínims. Alguns membres de la junta -molt unipersonal i centrada en el seu president els darrers temps- i, especialment, persones que mantenien i mantenen un lligam sentimental amb l’associació referent durant anys i panys dels immigrants portuguesos al Principat haurien intentat els darrers temps obtenir suport financer per intentar fer remuntar l’entitat. Sense sort, però.

De fet, l’organització mare on s’integraven des d’un actiu grup folklòric o un equip de futbol, va mantenir serioses discrepàncies, justament, amb els responsables de les seves branques associades. Sia per personalismes o per discrepàncies més serioses i que van més enllà del simple enfrontament personal, la ‘Casa de Portugal’ entesa com un tot es va anar fragmentant. La independització del grup de folklore -que aquest dissabte a la nit organitza al complex sociocultural d’Encamp una potent mostra internacional amb un grup vingut de Portugal, un altre de França, l’esbart Sant Romà encampadà i el grup dansaire propi- producte d’aquesta divisió va suposar ja un cop dur a l’ARPA. La detenció dimecres del seu president podria ser l’estocada definitiva.

L’home, processat i empresonat per un delicte d’abús sexual amb un menor involucrat, no és només el president d’una entitat. És, també, el conseller de les comunitats portugueses al Principat. Un càrrec sorgit d’uns comicis electorals i que entronca directament amb el govern portuguès. D’aquí que, segons les fonts consultades, Lisboa ja n’està al corrent. De fet, la secretaria d’Estat de les Comunitats Portugueses actualment encapçalada per José Luís Carneiro és molt probable que en breu prengui cartes en l’afer. La primera mesura que haurà de decretar serà apartar formalment i temporalment el detingut del càrrec.

La llei portuguesa és clara: només que hi hagi acusació en un procés penal el mandat del conseller de les comunitats queda en suspens

La llei d’organització i funcionament del Consell de les Comunitats Portugueses no deixa gaire marge a la interpretació ni tampoc als dubtes. L’article 21.1.b) d’aquesta normativa, relatiu a les causes de suspensió del mandat dels consellers, càrrec ocupat des del setembre del 2015 per l’ara empresonat preventivament, estableix que una de les causes que determinen la suspensiu del mandat és “la deducció d’una acusació en un procés penal contra el membre (contra el conseller, per tant), sia a Portugal o a l’estranger”. Davant d’això, l’article el paràgraf segon del mateix article, deixa clar que “el representant diplomàtic o consular de Portugal proporcionarà el membre governamental responsable de les àrees d'emigració i de les Comunitats Portugueses en els casos de presentació de càrrecs subjectes a procediments penals contra membres dels quals són conscients”.

En conseqüència, és obvi que l’home detingut dimecres i empresonat des de dijous a la nit per un delicte contra la llibertat sexual d’un menor haurà de ser apartat del càrrec. Ni que sigui temporalment. La llei no parla pas que hi hagi una condemna ferma. La suspensió és pràcticament directa des del moment que es formula una acusació en el marc d’un procediment penal. Sense posar en dubte la presumpció d’innocència que assisteix a qualsevol persona que no ha estat condemnada, el processament de què va ser objecte dijous l’arrestat és la formalització de l’acusació penal que estableix la legislació portuguesa. 

Ara caldrà cedir el pas, en principi, al suplent que es va presentar a les eleccions del setembre del 2015 juntament amb l’ara arrestat. El mandat era i és per a quatre anys, amb la qual cosa fins a final del 2019 no es preveu que hi hagi eleccions per a renovar els consellers. I els comicis són el mateix dia en tots els racons del món on hi ha comunitats portugueses. Per tant, no es pot fer cap excepció a Andorra. Certament, qui era suplent del fins ara conseller al Principat estaria força desmarcat de la qüestió segons les fonts consultades. Si pel motiu raonable que fos, aquesta persona decideix també renunciar, haurà de ser la secretaria d’Estat liderada per l’esmentat Carneiro la que fixa una solució interina fins a les noves eleccions.

L'estupefacció és generalitzada, i tot i respectant la presumpció d'innocència, es recorda que és una situació personal i privada

Mentrestant, des del consolat portuguès al Principat -de naturalesa honorària com se sap amb l’afegitó d’algunes prerrogatives per intentar subsanar la no existència a Andorra d’una delegació diplomàtica plena- se segueix el cas amb prudència i discreció màxima. I un escrupolós respecte a la presumpció d’innocència de l’empresonat. Es guarda silenci però, alhora, es deixa clar que es tracta d’un afer personal, privat, que el processat haurà d’afrontar com s’escaigui i havent d’assumir la responsabilitat i les conseqüències que els tribunals decideixin en el seu moment. Això no amaga, però, la mateixa estupefacció que sent tota, o bona part, de la comunitat portuguesa. El detingut n’és, o n’era, un membre molt actiu. 

Conegut i, majoritàriament també, apreciat. Els lusitans, ho reconeixen diverses fonts, estan molt pendents de l’evolució del cas. Això sí, ni volen treure ferro ni en volen posar més del compte. Tampoc no volen, o esperen vaja, que això no generi cap taca, que esquitxi un col·lectiu de residents ampli al Principat i que sempre s’ha caracteritzat per una més o menys bona integració i una notable capacitat d’empatia i treball.