Política

… i Martí no sap (vol) dir que la figura de l’observador actiu davant la UE ha mort

La ministra d’Exteriors reconeix davant la comissió legislativa que Mònaco i San Marino estan molestos amb l’amplitud de la delegació negociadora andorrana 

Brussel·les afirma que no hi ha precedents del rol que va plantejar al seu dia Josep Pintat i Maria Ubach evidencia que Andorra no té cap intenció de sol·licitar-lo

Altaveu

El cap de Govern, Toni Martí, no sap com dir als parlamentaris de l’oposició que a negociar amb la Unió Europea (UE) no hi pot anar ningú més a banda dels que hi han anat fins ara. El màxim responsable de l’executiu es va voler marcar un ‘tanto’ al seu dia, sobretot quan el llavors president del grup liberal Josep Pintat va fer la proposta d’esdevenir observador actiu de les converses amb Brussel·les i va mig convidar l’oposició a sumar-se al carro. Quan hi va haver la trencadissa liberal i l’ampliació del grup mixt, Martí va continuar alimentant les expectatives. I ara no sap com posar el fre de mà

Almenys aquesta és la sensació que va transmetre la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, en la darrera reunió de la comissió legislativa de la matèria. La titular ministerial hi va acudir cridada per exposar l’estat de la qüestió de les relacions amb França. No tant per la recent visita del ministre d’Acció i Comptes Públics, Gérald Darmanin, si no pel conjunt d’acords i convenis que Andorra té signats amb el país veí del nord. I és que el grup d’amistat parlamentària constituït amb membres del Senat francès s’han de trobar en poques setmanes a Foix i els consellers generals, especialment els demòcrates, es volien posar al dia.

Però, és clar, tenint la ministra al davant i havent faltat el cap de Govern al seu compromís d’explicar als representants parlamentaris com havia anat la trobada amb Darmanin i com havia anat la darrera reunió negociadora amb Brussel·les, tots dos temes i alguns més van sortir. I la qüestió que aparentment més va incomodar Ubach va ser quan se li va demanar si era cert que San Marino i, especialment, Mònaco, estaven molestos amb la possibilitat que parlamentaris andorrans ampliessin la ja de per sí àmplia delegació negociadora amb Europa. La resposta va ser afirmativa.

La ministra va mirar de capejar el temporal com va poder, recordant que una part de la negociació es fa a tres bandes i que s’ha de ser prudent i discret. I que les delegacions de Mònaco i San Marino són més reduïdes i que pitos i que flautes. Maria Ubach pràcticament va admetre que entre ser transparents i donar explicacions als parlamentaris de casa i quedar bé amb Mònaco i extremar la prudència del que s’exposa sobre les negociacions amb la UE es queda amb la segona. És clar que la resposta no va convèncer gaire. Però és la que va ser, segons les fonts parlamentàries consultades.

Maria Ubach també va explicar que la Unió Europea no té cap precedent de la figura d’un observador actiu en una negociació. I quan a la ministra se li va demanar obertament si Andorra havia sol·licitat formalment a Brussel·les poder incorporar aquesta figura a les converses, la resposta va ser negativa. Més encara, va fer tota la sensació que el Govern no té cap intenció de demanar res, amb la qual cosa la proposta abanderada al seu dia per Pintat i a la qual Martí es va apuntar de seguida ha mort. O això consideren alguns dels consellers generals que van escoltar les explicacions de la ministra i van veure, metafòricament, com se li rinxolaven els cabells més del que ja ho pugui tenir.

La visió de França condiciona la negociació pel tabac

Ubach, en unes explicacions més aviat breus, va exposar que l’executiu feia un bon balanç de la visita de Darmanin al Principat. I que aixafant el terreny, el ministre francès hauria pogut copsar de primera mà la realitat que no havia mai pogut constatar. La titular d’Exteriors no va anar massa enlloc davant els consellers generals i no va sortir del guió establert prèviament per Toni Martí. Aquell que França no condiciona l’acord a la fiscalitat i etcètera. Però va quedar clar que els francesos marquen l’agenda de la negociació de Brussel·les pel tabac.

La visita de Darmanin hauria servit perquè el govern francès tingui més inputs de com treballa el Principat i Europa no tornarà a parlar del tabac fins que França no ‘enviï’ la seva avaluació

De fet, en la reunió mantinguda per la delegació andorrana a la capital europea uns dies després que Darmanin visités Andorra, no s’hauria parlat del tabac. I no se n’hauria parlat, segons hauria dit Ubach, perquè Brussel·les encara no tenia els apunts, les notes, les observacions… que França li havia de fer arribar via el ministre que havia estat in situ al Principat. O sia, sí que marca França. I tampoc no està clara la transitòria de trenta anys. Ubach va assegurar que tampoc no s’havia tractat d’aquesta qüestió. El tema tabaquer és matèria d’anàlisi en la negociació d’aquest abril.

En la darrera roda de converses s’hauria deixat pràcticament enllestit el marc institucional i la lliure circulació de mercaderies tabac a banda. I durant els contactes que s’han de dur a terme aquest mes en curs, és molt probable que a banda de tractar l’espinosa qüestió del tabac també es pugui tancar la negociació sobre les franquícies. I no es preveuen massa canvis. I també s’hauria de resoldre la fusió entre l’acord duaner del 1990 i l’acord d’associació que s’està tractat. Sempre amb el tabac al marge.