Economia

La Unió de Banca Andorrana escalfa motors

Les dificultats per les quals travessa el sector bancari més l’assumpció de totes les normatives internacionals que han de venir porta el sector i la classe política a repensar el futur immediat

Des de Prat de la Creu s’estan llançant missatges per fomentar una aliança a tres bandes (Crèdit Andorrà, MoraBanc i Andbank) i fins i tot existiria un estudi de les implicacions que tindria la fusió

Altaveu

El sector bancari del país no passa per un bon moment. Ben al contrari. La crisi global, el ‘cas BPA’ i el canvi de rumb que això va suposar per al sector financer i les noves maneres de fer internacionals producte d’un context gens fàcil sumat a les característiques i dificultats pròpies de cada entitat ha fet que la banca andorrana estigui explorant múltiples escenaris. Fins i tot una fusió a tres bandes.

Durant aquest 2018 de ben segur que s’accentuaran els contactes que en altres moments ja han assistit i si no acaben confluint en res enguany molt probablement sí que ho faran durant el proper exercici. Una de les hipòtesis de treball és la fusió -cal veure sota quina fórmula legal- dels tres bancs autòctons. La confluència de Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc en una sola entitat. Fins al punt que de forma oficiosa i amb un punt d’humor en el sector financer ja es parla de la UBA, pel símil de la UBS suïssa. La Unió de Banca Andorrana.

De moviments n’hi ha hagut diversos. Potser l’aliança que més es va explorar -i sobre la qual asseguren algunes fonts del sector ara ja fa temps que no hi ha contactes almenys formals- va ser la que haurien pogut formar Crèdit Andorrà i MoraBanc. El repartiment de cadires, però, el control del consell d’administració i l’assumpció de la direcció general del grup resultant van impedir que acabés reeixint l’operació. Totes dues entitats esgrimien les seves raons per agafar el comandament de la nau conjunta. I al final no va arribar a bon port la negociació i més que això que es va estar duent a terme.

Crèdit Andorrà, sotmès a un ferreny control per part de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i a prop d’oficialitzar un canvi al capdavant de l’organització executiva de l’entitat, ha estat cercant durant temps -les fonts consultades no han pogut confirmar si encara hi ha vies de contacte obertes- una injecció de capital. Els principals socis de l’entitat, àvids de liquiditat, haurien valorat la possibilitat de desprendre’s d’una part de les accions. Des d’un grup asiàtic a un altre establert al Regne Unit s’hi haurien interessat amb força fermesa.

Els britànics, segons les fonts, haurien plantejat l’adquisició d’un 20% de l’entitat andorrana. Voldrien mantenir un peu a la zona euro per quan s’acabi consumant el Brexit. Si no hi ha hagut acord hauria estat per la diametral diferència en la valoració que els uns (venedors) i els altres (hipotètics compradors) fan de l’entitat. I com que les xifres no van casar, no va tirar res endavant. Això no vol dir, però, que les dificultats hagin desaparegut. Ben al contrari. Es mantenen i de quina manera.

L’administració andorrana, el Govern, n’és conscient i fa temps que estaria ajudant de forma indirecta, per dir-ho d’alguna manera, a fer aguantar el vaixell verd. Fonts del sector, però, han lamentat que l’executiu no hagi plantejat ja a aquestes alçades un full de ruta clar i precís per si mai venen (més) maldades. Lamenten certa improvisació i una fugida constant endavant dels dirigents polítics. Des de l’entorn governamental, però, seria des d’on en certa manera s’estaria collant més -no tot l’executiu, potser sols els ministres més bancaris- per forçar la triple aliança.

Amb anterioritat s’han avaluat unions bilaterals i fins i tot alguns grups estrangers s’haurien interessat per adquirir un 20% de les accions de Crèdit Andorrà, necessitat d’una injecció de capital 

Conscients que Crèdit Andorrà no passa pel seu millor moment -ben al contrari, que en part per això s’està fomentant també l’operació d’entrada al Fons Monetari Internacional (FMI)- i sabedors que ja hi va haver maniobres al seu dia per una fusió amb MoraBanc, ara l’objectiu seria també incorporar-hi Andbank per tal que sense les complicacions que poden tenir altres entitats gràcies a una major diversificació a l’exterior (que també comporta els seus riscos) pugui diluir el seu gran problema: el reputacional. Sobretot a l’entorn espanyol, l’entitat dels Cerqueda i els Reig no deixa de ser el gran refugi dels diners de la família Pujol. I la qüestió encara cueja. I malmet la imatge.

Diverses fonts han assegurat que més enllà de les xerrades informals en el sector o les empentes polítiques que es puguin haver donat, ja existeix un informe que avaluaria la fusió dels tres bancs andorrans. És possible, fins i tot, que en certa manera hi entrés també Vall Banc via una adquisició de les principals línies de negoci que encara queden a l’hereu de BPA per part d’algun dels altres intervinents en el que hauria de ser la gran aliança. MoraBanc ja va quedar-se el negoci assegurador i ha avaluat fer alguna altra operació amb Vall Banc.

La UBA queda encara lluny, és evident, però ni és utòpica ni és impossible. Les tres entitats, per diverses raons, estan pagant les seves penes. Els resultats bancaris ja no són, queda clar, el que eren (el 2017 globalment segons les dades del sector hi va haver una reducció del 15,5% respecte del 2016, un percentatge que s’eleva al 23% en el cas del Crèdit). La normativa internacional obliga a complir uns paràmetres que cada cop són més difícils d’assumir -per alguna entitat més que per a una altra- i, per acabar-ho d’adobar, no està clar quin seria l’impacte real en el cas de concretar-se un acord d’associació amb la Unió Europea (UE).

¿Podria instal·lar-se al país una sucursal d’algun gran banc internacional sense haver-se de sotmetre a les limitacions que suposaven les eventuals fitxes actuals? La unió de tres suposaria construir una nova entitat amb unes altres dimensions. Una altra cosa seria, és clar, la repercussió que podria tenir una fusió d’aquest tipus en relació als usuaris i consumidors davant una mena de monopoli bancari. BancSabadell, és clar, sempre queda al marge de tot i l’entitat, almenys ara per ara, no té cap intenció de deixar terres andorranes. Però sense cap mena de dubte la banca es mou. I caldrà veure’n el sentit final.