El rector, però, va decidir no denunciar per no fer més soroll del compte. L’home, a qui es tenia identificat, va acabar tornant el que havia furtat al cap de pocs dies, durant la setmana passada. L’arrestat pateix una forta addicció a les drogues i l’alcohol des de fa molts anys i darrerament tot sovint deambulava per Sant Julià. La detenció es va produir poc abans de la mitjanit de dissabte a diumenge quan els agents van trobar l’home dins el pis del qual en procedien uns sorolls poc habituals. I menys encara estant la porta forçada com estava.
Quan els policies van accedir a l’interior prenent totes les precaucions necessàries no es va costar gaire localitzar l’home. Portava al damunt un tornavís amb punta plana de grans dimensions i una barra de ferro d’obra. En un primer escorcoll corporal, els mateixos agents intervinents li van trobar vuit xecs bancaris en blanc i diferents claus que havia agafat de l’interior del domicili. La Batllia haurà de decidir en les properes hores si ordena l’ingrés a la presó o pren algun altre tipus de mesura vist els problemes de salut que pateix l’arrestat. Però fa anys que li duren. Molts. Potser tres dècades.
L’arrestat pateix diverses addicions des de fa més de tres dècades i ara la Batllia haurà de decidir com procedeix amb ell
Pocs dies abans de l’episodi que li va comportar la detenció, el mateix home va entrar a l’església de Sant Julià i de Sant Germà. Entre altres, hauria forçat la sagristia. No n’ha transcendit massa que se’n va endur, més enllà d’uns quants euros, prop de la cinquantena, perquè la rectoria va declinar presentar denúncia. Per no fer soroll. Per no enquistar més la situació. I això que el mossèn, segons diverses fonts, sabia clarament qui era l’autor del furt a la parròquia. De fet, al temple lauredià hi ha càmeres de videovigilància. Els moviments de l’home, per tant, haurien quedat degudament gravats. La cosa, però, no va anar més enllà.
L’home, al cap d’uns dies del furt, hauria tornat a l’església laurediana a retornar allò que havia pres. Encara el capellà li va donar quelcom per menjar. I aquí pau i després glòria. Perquè, justament, va ser el Dissabte de glòria que va tornar al camí de les malifetes. Si primer havia forçat la casa del Senyor, ara va accedir, per la brava, a la casa d’un senyor. I allí el van enxampar amb el tornavís a una mà, una barra de ferro a l’altra i els xecs en blanc a la butxaca. Ara, de ben segur, uns fets i els altres es posaran en relació.
Comentaris