Sanitat

Burgués-Font: ¿'xapuSAAS' o alguna cosa més?

La querella criminal interposada pel PS per les irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes en la gestió de l’organisme hospitalari impulsa la investigació en relació a l’antiga direcció

A la parapública ningú no té dubtes que l’acomiadat director econòmic i financer feia i desfeia, a vegades, de forma destralera, però qui acabava signant tot plegat sempre era l’exdirector general

Altaveu

La querella contra persona desconeguda que el Partit Socialdemòcrata (PS) ha interposat en relació a les irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes en la gestió del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha tornat a girar les mirades cap a l’actuació de l’antiga direcció del servei hospitalari del Principat. Lluís Burgués i Quirze Font estan més sota la lupa que mai. No hi ha dubte de la deixadesa administrativa amb què el SAAS treballava sota el comandament de la dupla. “Les ‘xapusses’ eren constants”, reconeixen fonts de l’organisme, que malgrat lamentar estar a l’aparador, també reconeixen que són els primers interessats en què s’aclareixi tot i es determinin responsabilitats.

Contra l’opinió inicial del Govern (que va traslladar a la fiscalia un mini dossier d’anomalies acompanyats d’uns informes jurídics i d’una carta en què deixava entreveure que a parer seu tot plegat es circumscrivia en l’àmbit administratiu), al SAAS es té clar que les irregularitats van anar molt més enllà. Ara, una altra cosa és que jurídicament es pugui provar la comissió de delictes penals. Però no dubten que “les ‘xapusses’ era el que clarament més saltava a la vista; demostrar, per exemple, si algú va cobrar comissions d’alguna mena, que podria arribar a ser, ja serà tota una altra cosa”. En tot cas, i ho apunta aquest diumenge ‘Diari d’Andorra’, la fiscalia tindria indicis de delicte. Prevaricació i malversació de fons.

Ha hagut de presentar una querella un partit de l’oposició perquè fonts governamentals hagin filtrat que el ministeri públic no ha estat creuat de braços davant les nombrosíssimes irregularitats descrites pel Tribunal de Comptes en els seus informes i que el PS ha recollit totalment -l’executiu no ho va fer en el seu expedient- en la seva acció judicial que aquesta mateixa setmana procedirà a ratificar davant la Batllia. L’executiu, és clar, vol frenar de totes totes que una formació política adversa es pugui apuntar qualsevol medalla en un tema tan sensible com el sanitari. Però encara aquest divendres, durant el debat relatiu per al pressupost del 2018, Toni Martí, Carles Àlvarez i companyia posaven frens a qualsevol denúncia o petició formulada per l’oposició sobre el SAAS. En aquest cas, els liberals es van queixar de les anomalies en la gestió del personal i van reclamar un estudi del clima laboral que el Govern ara per ara ha descartat.

A la parapública encara no entenen com DA va repescar el financer per a la direcció econòmica després que als anys de la dècada del 1990 ja en sortís per la porta del darrere

Al SAAS, segons les diverses fonts consultades, el que no entenen de cap de les maneres és que no es descartés el retorn de Quirze Font a la direcció econòmica i financera de la parapública. Home de l’entorn de confiança del ministre de Finances, Jordi Cinca, Font va ser recuperat per l’executiu demòcrata, ja en el seu primer mandat, per integrar-se a la direcció econòmica i financera de la parapública i el 2015 i va sumar una direcció de recursos generals del SAAS amb un nou contracte que era el que tenia vigent quan l’any passat, enmig de tota la maregassa per les irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes (i emmarcades entre els anys 2013 i 2015, almenys), se’l va acomiadar de forma no causal. Se’l va indemnitzar amb uns 80.000 euros i ara té entaulat contra l’organisme públic un plet per acomiadament i liquidació improcedents. Sol·licita més de 200.000 euros més.

El retorn ‘taronja’ de Font va caure com una galleda d’aigua freda al SAAS, recorden les fonts consultades, que rememoren que el financer ja havia sortit de l’organisme públic per la porta del darrere per un episodi lleig i que no es va poder acabar de comprovar del tot. O potser tampoc no es van voler tenir les evidències necessàries i es va preferir pactar una sortida discreta de Quirze Font en l’època que la doctora Assumpció Benito era la ‘dona forta’ del SAAS a finals dels anys de la dècada de 1990. Sempre més, però, ha quedat en l’aire el dubte de com és que un proveïdor de l’organisme públic efectués unes obres de reforma d’un immoble que el financer (o la seva família) té a Manresa, d’on és originari. Ningú no va poder provar res i la sortida més o menys pactada va ser el mal menor per als uns i per als altres.

Com que l'exdirector general va signar tot allò que se li posava al davant, en cas que s'hagin de depurar responsabilitats Burgués podria tenir més problemes

Tres lustres després més o menys, Quirze Font tornaria al SAAS i hi “tornarien les ‘xapusses’”. Les fonts consultades han indicat que el financer és un home “viu, que sap que remena, que hi entén. I per això mateix fa i desfà. Ara, també s’han fet coses de forma una mica destralera”. Hi ha una cosa evident, però, “entre Burgués i Font, qui ho té pitjor és l’exdirector general”. ¿I això per què? Els consultats expliquen que Quirze Font prenia decisions, executava, feia i desfeia, però rarament firmava cap paper. Tota la paperassa, o pràcticament tota, sempre l’acabava signant Lluís Burgués, un home amb una certa requesta en la medicina del país però a qui clarament el sobrepassaria haver de liderar la gestió d’un centre hospitalari. De fet, les fonts recorden que Burgués, més enllà de l’activitat hospitalària andorrana, no ha tingut contacte directe ni menys encara ha gestionat res, en cap altre centre. Políticament, però, es va veure gairebé abocat a acceptar la direcció general del SAAS. I a partir d’aquí, “en molts casos, de ben segur es va deixar portar. I ara en pot sortir ell més mal parat que no pas en Font”.

Durant l’anunci de la presentació de la querella, els socialdemòcrates ja van recordar alguns dels elements del que consideren un ‘modus operandi’ global i que entronca, pràcticament, amb pràctiques corruptes. Adjudicar sense els informes preceptius, prendre decisions sense sotmetre-les al consell directiu, fraccionar contractes per evitar haver de fer concursos públics, adquirir béns manifestament per sobre del preu del mercat… La querella del PS de ben segur impulsarà la investigació que potser la fiscalia duia a terme però de la qual fins ara ningú no n’havia sabut res. En tot cas, totes les diligències fetes pel ministeri públic s’hauran d’annexar ara a la causa promoguda pels socialdemòcrates i, és clar, la presència de la formació política en la instrucció judicial garantirà un seguiment major del cas i, probablement, una voluntat més neutral d’aclarir les coses. ¿Eren ‘xapusses’ o alguna cosa més, el que van liderar la dupla Burgués-Font?