Successos

En Samu, el noi de gran cor i obsessió per ser soldat

El resident gallec mort a la frontera entre Síria i Turquia tot combatent amb l’exèrcit popular kurd contra els jihadistes de l’ISIS fa temps que tenia entre cella i cella poder ser militar professional

Samuel Prada, nascut el 1993 a Ourense i que va arribar al Principat amb sis anys seguint els passos de la mare, que s’hi havia traslladat una mica abans, deixa una noble petjada entre els companys

Tres imatges del jove. A l'esquerra, fa uns anys en la imatge que més es pot recordar d'ell al Principat.. ARXIU
Tres imatges del jove. A l'esquerra, fa uns anys en la imatge que més es pot recordar d'ell al Principat. | ARXIU

Altaveu

Format a la Sagrada Família i al Sant Ermengol, Samuel Prada León de petit era un nen més aviat “introvertit”. Abans de marxar cap a Síria se'l podia trobar servint copes en una cerveseria del carrer Sant Antoni d’Escaldes, la parròquia on formalment residia i l'establiment regentat per la parella de la seva mare, que estava al càrrec d'un restaurant adjacent. Els tràmits per intentar repatriar a Andorra el fèretre amb el cadàver del jove, mort a causa d’un tret de les forces turques, s’haurien posat en marxa per exprés desig de la família però no sembla una operació fàcil.

Era en Samu. Tenia “un gran cor”, segons els seus companys. Sempre amb voluntat d’ajudar. Tenia, també i des de feia temps, un repte igual de gran: ser soldat professional. Probablement, tots dos vessants, l’humanitari i el de l’exèrcit, el va veure realitzat podent-se traslladar a Síria per integrar-se a les Unitats de Protecció Popular (YPG) kurdes. Allí lluitava contra els jihadistes radicals. Contra l’ISIS. Allí, fa deu dies, va perdre la vida. Un projectil disparat per les forces militars turques va segar-li de patac les il·lusions. Samuel Prada León sabia, però, què s’hi jugava estant a la primera línia de foc. S’havia convertit, en qüestió de pocs mesos en un ‘sniper’. Un franctirador. Nascut a Ourense la tardor del 1993, als sis anys va venir al Principat seguint les passes donades per la seva mare. Aquí hi tenia una nodrida colla d’amics que el ploren.

En les properes hores es podria confirmar la repatriació del cadàver de Prada a Andorra. Aquesta és la voluntat de la família i l’operació, que no es presenta fàcil, està en marxa. Hores d’ara, tot sembla indicar que el fèretre amb el cos del soldat criat a Andorra estaria en territori turc. A Turquia. Samu, que havia participat en la recuperació del principal enclavament que els jihadistes tenien a Síria, Al Raqa, va trobar la mort combatent a la zona nord-occidental d’aquell país, just en la frontera amb Turquia. Els militars turcs consideren l’exèrcit popular kurd una organització terrorista i com a tal el repudia i els afronta. El 10 de febrer hi havia plenament desplegada l’operació ‘Branca d’Olivera’. Aquell dia va ser un dels més cruents. Samuel Prada, que tenia com a nom de guerra ‘Baran Galícia’ (Pluja Galícia), va caure mort a l’acte en rebre un certer tret de l’adversari enmig d’una batalla que també comptava amb atacs aeris. Un occidental com Prada, en aquest cas francès, també va deixar la vida el mateix dia.

Samuel Prada havia estudiat als col·legis Sagrada Família i Sant Ermengol. De més petit, alguns dels seus coneguts, el defineixen com a “introvertit”. I, en tot cas, una persona “molt corrent” i amb neguits, en molts casos, molt similars als de la majoria de la gent de la seva edat. Aquestes mateixes fonts asseguren que mai va donar mostres de tenir una especial sensibilitat política o religiosa. De fet, això coincidiria amb el que han explicat a Síria companys seus en el front kurd. Prada va fer la bossa el juliol passat i se’n va anar cap a Síria no pas amb cap pretensió ideològica. Més aviat hi acudia amb una voluntat humanitària i, de ben segur també, amb la idea d’allistar-se a l’exèrcit.

L'Interpol el tenia controlat, sobretot via Espanya, on s'hauria presentat en tres o quatre ocasions a les proves per poder accedir a l'exèrcit professional, sense aconseguir superar-les

L’Interpol el tenia en certa manera controlat, més des de l’Estat espanyol que no pas des d’Andorra malgrat que la informació es comparteix i s’amplia o es complementa quan cal. Fonts consultades han assegurat que la voluntat de ser militar el perseguia des de ben petit i que en tres o quatre ocasions va presentar-se a les proves per accedir a l’exèrcit professional espanyol. No ho va aconseguir. Sempre va suspendre, segons les fonts. Potser per aquesta voluntat de ser soldat hi va haver una època, segons alguns dels coneguts, que “es volia ficar fort sí o sí”. A Síria, sense cap experiència real, els kurds li van donar la formació bàsica. Psicològica i militar. Un mes a plena dedicació que li va fer descobrir unes bones dots pels trets de precisió. D’aquí que es convertís en franctirador.

Uns quants dies abans de traslladar-se a la regió d’Afrin on acabaria perdent la vida, en Samu, ja convertit plenament en ‘Baran Galícia’ i abillat amb un mocador negre al cap i un fusell dret al seu costat, Prada León es presentava amb un anglès molt bàsic. Acabava tenint un record per a un oncle i la seva àvia. Aquesta dona és qui el va criar mentre la seva mare mirava de llaurar-se un futur a Andorra. Samuel tornava gairebé cada estiu a l’Ourense que el va veure néixer per visitar una àvia que pateix del cor i encara ara, en principi, no sap el seu malaurat i prompte final. A Andorra, Samuel havia servit algunes copes a la cerveseria que regenta la parella de la seva mare, igual com el restaurant del qual la progenitora se’n fa càrrec. Al carrer Sant Antoni d’Escaldes, la parròquia on encara avui hi tenia la residència establerta i plenament vigent en Samuel Prada, el noi que volia ser soldat a Espanya i ha acabat abatut com a integrant de l’exèrcit popular kurd.