Sempre m’ha agradat la política, hi he participat alguna vegada (pecats de joventut) i professionalment he tingut la sort de treballar per partits d’esquerres i de dretes, amb la qual cosa puc dir que allò que penso, tot i ser absolutament parcial, està basat en l’experiència.

Arriben les eleccions a Espanya i en poques setmanes a casa nostra i veig, amb un punt de tristor, com la societat està políticament infantilitzada o almenys alguns polítics tracten l’electorat -ens tracten- com a pàrvuls. La Política amb majúscules, en la qual es confrontaven idearis, conceptes més o menys complexos i propostes que podien interessar a Ciutadans (amb majúscules), s’ha convertit, des del moment que el camp de batalla van passar a ser les xarxes socials o el WhatsApp, en política amb minúscules, on tot es redueix a hashtags, ‘zasques’, ‘memes’ i frases curtes, fàcils de ‘retuitar' o compartir i poc més.

La Internet social, aquella fabulosa promesa de la dècada passada que democratitzaria encara més la democràcia, donant la possibilitat de participar lliurement a la ciutadania, compartint un espai públic i obert amb els candidats per tractar-los de tu a tu, ha acabat transformant-se en una brutal caixa d’odi

La Internet social, aquella fabulosa promesa de la dècada passada que democratitzaria encara més la democràcia, donant la possibilitat de participar lliurement a la ciutadania, compartint un espai públic i obert amb els candidats per tractar-los de tu a tu, ha acabat transformant-se en una brutal caixa d’odi, manipulada i colonitzada per una barreja de ‘trolls’ de partit, perfils falsos i dòcils ovelles que només en limiten a re-publicar accions pensades al mil·límetre en laboratoris, amb l’únic objectiu d’eclipsar qualsevol confrontació programàtica.

Perquè, al cap i al fi, que hi ha algú que llegeixi els programes? 

Una gens menyspreable part de la població viu avui enganyada amb una perillosa fantasia: que la democràcia representativa, base del nostre sistema, pot ser reemplaçada per una democràcia directa, on ja no importa realment ni que es vota ni el que es vota, perquè al cap i a la fi ‘la gent’ és allò que veiem a les pantalles dels nostres mòbils, tot allò que pugui resultar crític simplement es bloqueja a cop de clic i ‘els temes’ es redueixen a 280 caràcters, a un ‘passa-ho’ en una app de missatgeria o, per descomptat, amb una ‘selfie’ somrient amb el candidat, que a Instagram tots som feliços!

Sóc d’una generació que, havent viscut les dues realitats, l’analògica i la digital, es pot permetre gran part d’aquests excessos d’innocència que avui ens fan viure en l’actual espai polític ximple i empobrit, però desitjo que el meu fill i la seva generació puguin tornar a tenir un esperit més crític, on defensin i lluitin per sentir-se ciutadans i no simplement part de la tribu, digital o no.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.