Els 'palmeros'

Bru Noya

Periodista 

Està de moda que un dirigent polític aparegui davant les càmeres envoltat d'una colla d'acòlits que el mirem embadalits. Mentre parla, els seus acompanyants assenteixen tota l'estona al ritme de les seves paraules: mouen el cap lleugerament en la part més intrascendent de les declaracions i el deixen caure amb  contundència sobre el pit per enfortir els punts clau del discurs del dia, que no té per què coincidir, obligatòriament --no hem d'oblidar que és política--, amb el de 24, 48 o 72 hores abans. O el de la setmana passada o del mes anterior. A cap d'ells se li escapa un somriure irònic davant una promesa impossible de complir com unes fonts de colors al riu, un recinte multifuncional, un circuit de ràfting, o un edifici emblemàtic al centre de la capital. Ningú arqueja les celles ni arrufa el nas quan hi ha una mentida de llibre, ni posa els ulls en blanc en sentir una bajanada més gran que el deute de Naturlandia.

L'altre dia, però, a TV3, aquesta televisió on la gent que hi treballa acostuma darrerament a fer servir els dos cognoms, com els àrbitres de futbol, un dels 'palmeros' feia uns moviments de cap descompassats amb relació a les paraules del polític en cap. Semblava que estigués enviant un missatge xifrat, en clau o en llenguatge de signes com el franctirador de Salveu al soldat Ryan des del campanar. O això, o és que tenia el mateix sentit del ritme que jo fent parella amb la Belén Esteban a ¡Mira quien baila!.

 És una excepció perquè tots efectuen els mateixos moviments que aquells gossets de peluix de la part de darrere dels cotxes dels anys seixanta i setanta que anaven amb el cap amunt i avall. Ara que s'acosten eleccions a Espanya i comunals a Andorra és probable que més d'un de tant abaixar i apujar el cap acabi amb una luxació a les cervicals o amb una distensió  al múscul esternoclidomastoïdal. Ja  que la majoria dels polítics s'empatollaran a l'hora de dir el nom del múscul els hi estalviarem feina: menys moviments de cap i més acció. Perquè alguns dels que manen són un homenatge a l'homeopatia. En quatre anys no han fet res.