Finances

L'herència econòmica de DA

Lluís M. Barros

Controller.

A un banquer espanyol se li atribueix la frase de que el que importen són els comptes, i la resta son contes. 

Si analitzem els comptes del Govern sortint, i agafem la liquidació del primer exercici sencer (any 2012) de la primera legislatura, amb el darrer exercici de la segona legislatura (any 2018), i els confrontem, obtindrem informació molt valuosa i útil, del que s’ha fet, i treure conclusions força interessants.

L’entorn en el que s’ha desenvolupat tot això, i segons les dades oficials, ha estat un PIB de 2.507 milions d’euros per l’any 2012, i de 2.637 milions pel 2018, un modest increment del 5,2%, però el comptes de Govern han estat:



Ingressos

Increment del 17%, 3 vegades més que la creació de riquesa del tot el país, i que provenen de dues fonts:

  • Impostos directes, sobretot la recaptació d’IRPF, que solament tributen els assalariats
  • Ingressos patrimonials, corresponen als Dividends que paga l’operador de telecomunicacions, i que li venen pel concepte del roaming, sense aquests ingressos, l’operador presentaria uns comptes equilibrats, però no podria distribuir Dividends.

La reducció dels impostos indirectes ha estat degut a la reclassificació dels impostos al sector financer.

 

Despeses

El Govern ha incrementat de forma abusiva (quasi 8 vegades l’increment de la riquesa del país en el mateix període), i 2,5 vegades més que l’increment dels ingressos en el mateix període.

Bàsicament la despesa se li ha disparat al Govern en dos capítols:

  • Despesa corrent, sobretot la part de Despeses de Personal, amb un increment del 22%
  • Transferències Corrents, que quasi la duplica, +94%, i que una part important se’n va per sufragar el dèficit del SAAS i el dèficit de la Branca General del  la CASS.

Com la reforma sanitària va per camí de la 3a. Legislatura, posant en evidencia la poca cura que ha tingut el Govern sortint en la gestió dels recursos públics i dels diners de tots.

 

Inversions

La inversió real del 2012 incloïa dos pagaments de:

  • 70 milions del Túnel dels 2 Valires
  • 39 milions de la Desviació de Sant Julià.

 

El que ha fet aquest Govern és reduir les inversions, en una mesura que en castellà castís es descriuria com “pan para hoy y hambre para mañana”.

Aquests comptes han permès que el Govern tingués un deute de 767 milions a 1 de Gener de 2012 i tancar l’any amb un deute de 933 milions, un 21% més del que van heretar.

No està malament el panorama, no per treure pit com algú ha fet, no se sap si per desconeixement de la situació o per no voler dir la veritat, i que sabria dir quin dels dos comportaments és pitjor.

Hi ha una dada important en tot això, i que es molt significativa i preocupant. L’any 2012 el Govern tenia una despesa total de 275 milions, que representava el 75% dels ingressos del mateix any. Al 2018 la despesa total va ser de 389 milions, i va representar el 90% dels ingressos. Això vol dir que al 2012 Govern, per cada 100 euros que ingressava, disposava de 25 euros per invertir i tornar el deute, i al 2018 solament ha disposat de 10 euros de cada 100 per invertir i tornar el deute.

Si el deute es el 21% superior al de 2012, és evident la fragilitat a la que han portat els comptes de l’Administració Central, i una herència enverinada pel qui li toqui assumir la responsabilitat de governar... sobretot si li toca a qui ha dit que no pujarà els impostos, ha demonitzat a qui ha proposat una reforma per fer més justa la pressió fiscal, i tampoc farà retallades.

Resumint: els impostos que paguen quasi exclusivament els assalariats (IRPF) i els  dividends de l’operador de telecomunicacions (gràcies al roaming que paguen els turistes) han permès incrementar els ingressos per fer front a una despesa corrent desbocada i una reducció de la inversió.

Tot un exemple de solidaritat, coherència i visió a llarg termini.