Administració

Tastar la pròpia medecina

Sieur Sans-délai

Analista d'altres temps.

L’afer dels retards en el cobrament de la prestació per baixa laboral és una mostra més de la perversa utilització de la via reglamentaria que s’acostuma a practicar en el nostre país.

Els Reglaments que haurien de ser eines que permetin la aplicació o execució de les lleis, han arribat a ser el principal mitja que té l’administració (i els seus funcionaris) per treure’s de sobre feina i responsabilitat..... carregant-les als administrats.

Així els administrats hem de suportar retards en l’obtenció d’un permís d’obertura de comerç; perjudicis econòmics per la demora en una autorització de treball temporal o d’un permís d’obra, perquè el sacrosant procediment emparat per un reglament, redactat per un aquelarre d’alts funcionaris i signat per un ministre “dels millors” que ni se l’ha llegit, diu que cal aquest i aquell paper. 

Papers quina utilitat principal és que el funcionari responsable, per obra i art del reglament, es converteixi en IRRESPONSABLE, es “renti les mans” com Judes i passi la responsabilitat a un altre servei en el millor dels casos; encara què el més probable és que es creí una nova OBLIGACIÓ a l’administrat que haurà d’aportar certificats i justificants de professionals, notaris o entitats privades.

Però no ha passat sempre així? en certa mesura si, però durant el Govern d’Antoni MARTI, degut a la promiscuïtat (política) entre les capes altes de l’administració i el Govern, el nivell d’incompetència administrativa ha pujat  fins arribar al paroxisme; els alts càrrecs es dediquen a conrear relacions personals i públiques per guanyar-se la confiança o més bé la complicitat dels seus superiors polítics i sobretot del BOSS MARTÍ, en lloc de gestionar de forma EFICIENT els seus equips.

Amb la modificació d’agost de 2018, l’article 8 del Reglament de funcionament de la Mútua dels Empleats de l’Administració General i de l’Administració de Justícia ha quedat redactat d’una manera que és un bon exemple d’aquesta burocràcia del “torni vostè demà”; la que s’aplica cada dia als administrats.  

Però en el cas del pagament de les baixes de la Mútua, les víctimes del Reglament són els mateixos funcionaris. Uns ( a la CASS i a la Mútua) no volen problemes, ni assumir responsabilitats, ni prendre decisions; tot ha de ser AUTOMÀTIC. I els altres volen cobrar el dia 25 de cada més. 

Xoc de trens a la vista i els líders sindicals de tota la vida desenterren la “destral de guerra”, sense aclarir-ne les causes del problema.  

La modalitat de pagament que prescriu el nou Reglament és la següent: La percepció de la prestació econòmica garantida requereix la notificació, prop del Departament de Funció Pública del Govern, de la prestació econòmica efectivament satisfeta per la CASS.

Un cop acreditada l’efectiva percepció d’aquesta prestació, la Mútua procedirà al seu complement, fins a assolir el 100% del salari definit a l’article 4 d’aquest Reglament, en la primera nòmina posterior a la notificació rebuda.

Abans la normativa era més senzilla: els empleats havien  d'autoritzar la cessió de dades i la transmissió de la prestació econòmica salarial de la CASS al Govern; una vegada complert aquest requisit, el funcionari de baixa, percebia de la Mútua, la part corresponent, el dia fixat pel Govern per al cobrament dels salaris.

Ara diuen, que la modificació era necessària perquè hi ha hagut cobraments indeguts: ¿no hauria estat millor verificar l’acompliment els procediments interns de control tant de la CASS com de la Mútua i sancionar els culpables del frau? Pel contrari, s’adopta la solució estàndard “marca de la casa”, deixem tranquils els que han comés el frau i fem un Reglament que ho complica tot, emboliquem la troca, multipliquem els papers i perjudiquem els malalts que, en aquest cas, són els funcionaris que han perdut parcialment la condició de casta autoprotegida per aterrar al territori inhòspit dels demès administrats.

Ara ja estan aprenent el que és esperar una resolució, seguir un circuït infernal de procediments, mirar i tornar a mirar l’extracte bancari per veure si ja han rebut l’abonament, enfrontar-se a un funcionari (company??) que se’ls mira amb una fredor impertinent i els hi reclama dignitat; la dignitat de súbdits, dels serfs.