En les passades eleccions generals, tot eren promeses de prosperitat i bona avinença amb el poble i els seus representants. Fins al punt de dir: “Hem fet de la transparència la nostra bandera”.
Poc després va esclatar la ‘crisi de Martí’. Perdó, el ‘cas BPA’. En aquesta part encara no hi puc entrar, algun dia ho explicaré. Només faré una puntualització: després de repetir insaciablement que el Govern va conèixer les intencions del FinCEN el dia 9 de març, poc després vam saber que varen faltar a la veritat. Era mentida: ho sabien des del dia 4.
En aquest any hem vist com aquest Govern ha estat marejant la perdiu amb una Rosa Ferrer massa confiada en les bones intencions de DA. Fins que va topar amb la crua realitat. Després de la renúncia presentada per la fins aleshores ministra de Salut, s’incorpora al gabinet Carles Álvarez. Primera mesura? Fitxar fora un nou director pel SAAS. Per la xifra gens menyspreable de 12.500 euros bruts al mes.
Hem vist com fitxaven a dit un lletrat de Valencià del govern PP on tots estan sota sospita pública excepte el que ha fitxat l’executiu andorrà. Com a mínim resulta curiós. Segons els diaris, aquest senyor ve al Principat perquè no disposem del perfil al país. També segons les notícies amb un contracte de 8.000 euros mensuals. Així ja poden fer pujar la mitjana salarial d’Andorra!
Segons el cap de Govern, el dia 24 de gener encara s’estava negociant el contracte. Segons Jordi Cinca el contracte es va iniciar el dia 4 de gener. Seria més fàcil ensenyar el contracte i fer de la transparència la bandera.
Per si encara no estàvem prou emprenyats, per desmentir que també s’havia donat el permís de residència al seu fill d’aquella manera, el ministre Xavier Espot va fer unes declaracions a les xarxes que no feien res més que agreujar les sospites. Jo no acabo d’entendre com pot demanar reagrupament familiar el 29 de desembre si tal com diu el ministre Cinca no és fins al 4 de gener que es tanca el contracte. Embolica que fa fort. ¿A algú li ha quedat clar quan el van fitxar?
Espereu, que la cosa no s’acaba aquí. Estem capficats en l’heliport. Abans que quedés descartat el seu emplaçament a la Comella, per tal de fer pressió el ministre Jordi Alcobé va insinuar que si no es feia allà, ell dimitiria. Doncs bé, de moment sembla que ha quedat descartat i no he vist pas cap dimissió. Tot el contrari, encara seguim parlant d’heliport, no sabem pas on és col·locarà, però, ep!, ja el tenim mig pressupostat. Els comptes per aquest 2016 contemplen una partida d’un milió d’euros. Com diuen… la casa és gran!
Mentre sentíem el cap de Govern dient que la situació està encarrilada, la realitat és que tot això ho fem amb un deute de 920.320.000 i amb una previsió pressupostària per als pròxims quatre anys -el famós marc pressupostari- que no fa res més que incrementar aquesta xifra.
El Govern intenta aferrissadament arribar a un acord amb els comuns sobre la Llei de transferències, fent passar la mala gestió realitzada en l'àmbit governamental a la política comunal. Passar la patata calenta, doncs, del Govern als comuns. ¿Potser s’hauria de revisar la Constitució per tal de validar fins a quin punt això es pot fer?
Ara el Govern de DA només sap parlar de pactes d’Estat i de patriotisme. Com veieu no cal que ens preocupem. Estem en mans de bons gestors. Tan de bo al final el sentit comú s’apliqui i comencem a pensar en el país.
Encara som a temps de reconduir tot aquest despropòsit.
Lluís Ferreira
Comentaris