Els Governs estan rescatant desesperadament les empreses dels seus respectius països amb subvencions però sobretot amb préstecs bonificats i avalats per l’estat, amb l’esperança de que això els permeti guanyar temps per sobreviure a la pandèmia. ¿Realment es bona idea donar a les empreses préstecs palanquejats fins a l’infinit per bonificats que estiguin? Pregunteu-li a qualsevol que està perdent sis mesos de facturació i veureu que la resposta serà, no. El deteriorament de la solvència no es una bona solució. Per si no fos poc, la experiència ens diu que aquest tipus de préstecs tenen una taxa de retorn tirant a baix, normalment els respectius Governs acaben no cobrant, o cobrant poc. I això té una fàcil i ràpida solució. Segurament les empreses, els Governs i els ciutadans en general, que seran en última instancia qui acabarà pagant aquests préstecs en bona mesura, segurament tots, estaríem més còmodes si aquests préstecs de forma rapida i automàtica es convertissin en accions, enfortint els balanços d’aquestes empreses i deixant una cartera de participacions en mans dels Governs.

La idea no es nova, es tracta de que el Govern participi directament en les empreses. En les circumstancies actuals, ¿perquè no agafar tots els préstecs, convertir los en accions i crear un vehicle (SPV) per administrar-lo per al benefici general de la població? En aquest sentit hi ha diferents experiències en diferents èpoques i països que han estat un èxit, ¿perquè no aquí i ara? La manera en que s’hauria de pensar aquests vehicle d’inversió seria com si estiguéssim construint un gran Fons Sobirà professionalitzat. Òbviament la diferencia es que aquests últims son fons creats normalment per canalitzar l’excés d’efectiu i ara no es el cas, es tracta de fer-ho a l’inrevés. El resultat però pot ser molt útil: un fons de participacions empresarials diverses representatiu de l’economia nacional i amb l’objectiu pensat a llarg termini, un fons en el que tots els ciutadans tinguin indirectament una participació i que ho sàpiguen, i finalment les garanties dels Governs mutualitzen entre tota la població el risc dels préstecs concedits ja avui. D’aquesta manera es podria mantenir una política de concessió d’ajudes transparent i clara, tractant els ciutadans com a majors d’edat i condicionant els préstecs segons l’interès general real, fent partícips a la ciutadania de quins han de ser els condicionants derivats dels drets de vot en aquestes empreses. A les que ara els hi estan aportat capital clau per salvar-les, no serà just que un cop passat el temporal, els beneficis d’aquest capital segueixin sent 100% privats, obviant l’esforç de la ciutadania.

Els bons economistes liberals diran que els Governs no han de tenir interessos en el mercat i tenen raó. Ho subscric. Està clar que un món sense la actual bombolla de deute públic, sense pandèmia, sense confinament i sense intervenció hagués estat millor. Però ara, els principis els hem d’adaptar o canviar temporalment per mantenir la economia viva mentre es troba una vacuna i segur que ajudaria mentalment a la ciutadania a l’hora d’estrènyer-se fort el cinturó saber que podrà fer-se seus part dels beneficis d’aquestes empreses quan hagi passat la crisi, donat que ara si o si ja en rebran les conseqüències. 

Fer-ho diferent, a vegades, porta a resultats diferents als de sempre (els resultats de sempre ja els coneixem), en la meva opinió, resultats clarament millors.