Atribuït a Horaci fa més de 2000 anys, “Carpe Diem”, interpretat sovint per “Aprofita el dia”, es un dels lemes més antics de la història de la filosofia, com a mínim de la filosofia occidental. I ara, ha tornat un altre vegada a l’actualitat amb tota la seva força. 

Els partidaris del “mindfulness” cada dia ens ho recorden. Però com també resa una coneguda dita popular castellana “de ilusión también se vive”, i la realitat davant d’aquesta nova realitat és que no podem fer cap tipus de plans i d’aquesta manera és molt difícil mantenir gaire temps cap il·lusió en el futur, que s’ha tornat, de cop, molt incert, canviant. Potser pensàveu fer un viatge aquest estiu, potser a alguna illa d’orient llunyà per allò de probar el “Carpe Diem” en la seva vessant més oriental, més hedonista..., o potser havíeu fet plans per casar-vos, per tenir un fill, per canviar de parella, per canviar de feina, per qui sap... Per canviar de vida. Aquesta crisi ens ha esmicolat tots els plans, sabent que segurament amb la que està caient, tots els plans que farem seran fallits. El 25 de juliol és el meu sant, ¿creieu que el podré celebrar? Jo no ho sé. ¿Potser en petit comité i per Zoom com Pasqua?. Potser els únics plans de futur reals que ens podem permetre a hores d’ara, és el de buscar una fórmula per poder arribar a final d’aquest mes o de que el nostre negoci no acabi en bancarrota el mes que ve. I si som privilegiats, podrem planificar tornar a passar uns dies a la platja, aquest estiu, a Salou, a casa la sogra com fa 25 anys. Així que en aquests moments per evadir-nos ens haurem de conformar amb l’entreteniment digital 24 hores / 24, que ens substitueix experiències vibrants per pseudo-plaers basats únicament en el que passa en una pantalla. En comptes d’experimentar el “Carpe Diem”, en poc temps, ens haurem acostumat cada cop més, simplement, a mirar-ho desde casa, com els hamsters fan kms dins d’aquella roda sense moure’s de la seva gàbia. Només desitjo que la realitat augmentada aviat ens ho faci més fàcil de portar.

Així que, en aquests moments, aquest lema llatí s’ha convertit en un malson per a tots. En plena era de les distraccions, de la malferida globalització, dels vols barats, de les compres compulsives on aquest lema tant antic s’ha substituït tantes vegades per el lema també ja vell, d’una coneguda i exitosa campanya de marca “Just Do It” (“simplement fes-ho”), l’esperit primigeni “d'aprofitar el dia” ha estat segrestat durant tots aquests anys amb fermesa per la cultura del consumisme desaforat (ja fa 25 anys de la companya de Nike), que tots l’hem anat reformant i modelant, a mesura que han anat passant les campanyes anuals de compres del Cyber Monday, Black Friday, etc... I les compres a cop de clic a Amazon de cada dia: “Just Do It” ha acabat significant “Just Buy It” (només compra-ho), desprès ja pensaràs que en fas. En un moment on estem revisant els nostres telèfons de mitjana 120 vegades al dia mentre estem confinats a casa, comprendre aquests significats és més important que mai. Finalment entendre com va dir Shakespeare que només som "menjar per a cucs", ens ajudarà a anar paint el que tots els Governs en diuen a l'uníson, ara, que d’aquí poc, entrarem en una “nova normalitat” (¡quina por!). Una realitat que ni ells ni nosaltres fa tres mesos haguéssim imaginat, però avui i al pas que anem, si ens despistem del “Just Do It” haurem passat al “Just Breathe” (només respira) i l’augment d’obligacions junt amb la retallada de drets i llibertats ja s’haurà instal·lat per quedar-se.

Ara, un cop el model s’ha trencat i s’està esmicolant. En un moment en que tot s’ha aturat. El vell adagi potser l’haurem de reinterpretar com “aprofita l'oportunitat”. Ara tenim l'oportunitat de pensar col·lectivament que volem i com volem viure la nova realitat. Potser mal apedaçar un model que no funciona bé no és gens intel·ligent. La vida és curta i el nostre temps s’acaba, però les generacions futures mereixen quelcom millor del que els estem deixant i ara tenim la oportunitat de fer-ho possible.