Experts en legislació financera alerten que la Llei de mesures urgents per a la reestructuració o resolució d’entitats bancàries, la normativa aprovada pel Consell General el mes d’abril i que popularment es coneix com a ‘Llei BPA’, no contempla la venda directa del banc pont. És a dir, que el recentment constituït Vall Banc no pot transformar-se en un banc ordinari per l’adquisició directa que d’aquesta entitat en podria fer un tercer, tal com l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha anat pregonant com a raó del treball que està fent.
Que jurídicament aquesta transformació directa no sigui possible té diverses conseqüències. I una de les que pot tenir més impacte és el fet que, segons els economistes consultats, “els treballadors de Vall Banc hauran de ser objecte de nova contractació per part de qui adquireixi els actius i passius de Vall Banc o hauran de ser objecte del resultat d’una fusió per absorció per part de l’entitat que es fusioni amb Vall Banc”. I això seria així perquè, segons les mateixes fonts, les autoritats andorranes “actuen convençudes que el nou banc constituït recentment pot deixar de tenir la consideració d’entitat pont mitjançant la venda de les seves accions. Però el legislador andorrà no va incloure aquest mecanisme de transformació directa d’una entitat pont en un banc normal. El legislador andorrà va optar per la via indirecta de la liquidació, de la venda d’actius i passius o per la via de la fusió”.
Així, si finalment hi ha la compra-venda del banc pont que l’AREB pronostica, en cap cas el personal passarà directament a l’adquirent. És més, no només no es poden garantir les condicions que estableixi Vall Banc als treballadors que rebrà de BPA. És que ni tan sols estan assegurats els llocs de treball, segons les fonts consultades. De fet, i vist que responsables de l’AREB haurien comunicat als representants dels empleats de BPA que l’hipotètic futur comprador consolidarà els llocs de feina, una part de la plantilla ha reclamat als seus delegats que exigeixen a l’agència que tutela el banc intervingut que posi aquesta clàusula per escrit en el conveni que s’havia d’haver començat a sotmetre a votació divendres. El procés de validació del text es va aturar vist els dubtes que encara genera el redactat i, també, perquè hi ha una part dels treballadors que consideren que no s’ha recollit tot allò que s’havia demanat.
Els dubtes sobre què permet i què no permet la ‘Llei BPA’ tenen una raó de ser molt senzilla, segons els consultats. L’esmenada normativa és fruit del trasllat a l’ordenament jurídic andorrà d’una directiva europea. Però com recull l’exposició de motius de la llei aprovada el mes d’abril per procediment d’urgència quan encara no s’havia pràcticament ni iniciat la legislatura, la directiva “inspira” la llei. Però no n’és una transposició integral i exacta. De fet, la normativa andorrana no recull tots els supòsits que sí que es fixen en el text europeu. En l’article 17.5 de la llei andorrana 8/2015 de reestructuració i resolució s’hi estableix, recorden els experts, “que sols l’AREB o qualsevol altra autoritat pública andorrana poden ser titulars de les accions representatives del capital social de l’entitat pont (Vall Banc). Si Andorra hagués transposat totes les disposicions de la directiva comunitària, aleshores l’AREB podria vendre les accions de Vall Banc a una entitat privada i Vall banc deixaria de tenir la condició d’entitat pont per esdevenir un banc com un altre.
La comparativa
Efectivament, la Directiva 2014/59/UE disposa en el seu article 41.3 que l’autoritat de resolució decidirà que una entitat pont deixa de tenir aquesta consideració quan es produeixi alguna de cinc circumstàncies:
- La fusió de l’entitat pont amb una altra entitat
- La venda a un tercer de la totalitat o de la major part dels actius i dels passius de l’entitat pont
- L’expiració del termini de dos anys, i en aquest cas s’ha de liquidar l’entitat pont
- La liquidació d’actius i passius de l’entitat pont
- Les accions de l’entitat pont deixin de ser d’autoritats oficials i que l’entitat pont deixi de complir les tasques d’una resolució
En aquest sentit, el legislador espanyol va seguir aquestes mateixes directrius i va disposar (ho recull l’article 27.5 de la llei 9/2012) que l’entitat pont serà gestionada i administrada amb l’objectiu de vendre-la i la llei espanyola simplement fixa uns terminis dins dels qual l’entitat pont deixa d’operar com a tal i es procedeix a la seva liquidació si no ha estat objecte de venda.
Però la llei andorrana no ha copiat les disposicions de l’article 27 de la llei espanyola ni tampoc ha transposat tot el contingut de l’article 41.3 de la directiva comunitària. Efectivament, l’article 21 de la llei andorrana 8/2015 sols contempla quatre circumstàncies en les que Vall Banc deixarà de tenir la condició de entitat pont:
- La fusió de Vall Banc amb una altra entitat, que òbviament sols pot ser una societat anònima amb llicència bancària vàlida a Andorra.
- La venda a un tercer de la totalitat o la majoria d’actius i passius de Vall Banc
- La conclusió del termini de dos anys i, en aquest cas s’hauria de liquidar Vall Banc
- Liquidació de Vall Banc seguint la legislació concursal ordinària.
En conseqüència, recorden els juristes financers consultats, la ‘Llei BPA’ “no va considerar la venda de les accions de Vall Banc a un tercer com a circumstància mitjançant la qual, Vall Banc deixaria de ser una entitat pont per esdevenir un banc ordinari. És a dir que el legislador andorrà va optar clarament per facilitar la via de la reestructuració o de la recapitalització i que si l’AREB anava per la via de la resolució, no pogués fer una venda directa del banc sinó que hagués de passar per les altres quatre vies que contempla l’article 21 de la llei de mesures urgents. Tanmateix, el legislador andorrà tampoc va introduir el mecanisme explícit de la venda de Vall Banc com fa la llei espanyola”.
Per tant, i en opinió dels experts consultats, la transformació no pot ser directa i el traspàs de treballadors tampoc es pot considerar com a garantit. Ni les condicions de què disposin a Vall Banc ni, tampoc, els llocs de treball.
Comentaris