La comunitat equatoriana d’Andorra viu amb “angoixa” els fets que, des de fa dies, s’estan produint al seu país, amb greus enfrontaments al carrer –víctimes mortals incloses- en contra de les polítiques del president Lenin Moreno. Per ara, no es té constància que cap familiar dels residents al Principat hagi sofert danys, però la preocupació creix dia a dia a l’espera que es pugui reconduir la situació.
Així ho explica Sònia Cedeño, presidenta de l’Associació d’Equatorians Residents al Principat d’Andorra (AERPA). “Ens preocupa molt”, afirma, tot posant en relleu que “és el nostre país i molts de nosaltres tenim família allà”. També assegura que és “desesperant” veure tot el que està succeint al seu país d’origen, amb “la revolta i la manca de menjar”. Per això, “estem pendents de les notícies tota l’estona; la nostra ment està ara mateix allà”.
Cedeño apunta que a Andorra viuen ara mateix entorn de 90 equatorians. Són, per tant, una comunitat reduïda que sent “impotència” per tot el que es viu al seu país. “Estem molt angoixats”, remarca. Per ara, “gràcies a Déu”, no es té constància que hi hagi cap familiar proper que hagi resultat ferit o mort en els greus enfrontaments entre la gent que ha sortit al carrer i les forces de l’ordre.
La revolta popular al carrer va esclatar després de l’anunci del govern de Moreno de l’eliminació de les subvencions que s’aplicaven als carburants. Això, de facto, feia disparar el seu preu, amb el que això suposa especialment per a les classes més baixes. La situació, fins i tot, ha forçat l’executiu equatorià a abandonar la capital, Quito. Per a Cedeño, però, tot ve de més enrere.
“S’ha anat a poc a poc traient ajuts a la gent. No només és la benzina. Tot puja, menys els salaris”, explica la presidenta de l’AERPA, per a qui el tema del carburant és tot just “la gota que ha fet vessar el got”. Al seu entendre, el que vol la gent “són solucions” i remarca que “quan fins i tot han sortit al carrer els indígenes és perquè no es pot més”.
Des de l’entitat, però, es fa una crida a què es trobi una solució dialogada que posi fi als enfrontaments i, per tant, al creixement del nombre de víctimes. “Al president li demano que doni la cara, que no s’amagui i s’assegui a parlar amb la gent; que es trobi una solució perquè no continuï morint gent”, reclama Cedeño.
Comentaris (1)