Salut avisa que la unitat de radioteràpia tindria molts menys usuaris que la xifra òptima

La maquinària, que suposaria una inversió inicial de 5 milions i un manteniment anual d’un més, donaria servei a uns 100 pacients, quan la ràtio habitual és entre 300 i 400

Comentaris

La implantació dels equips per poder oferir el servei de radioteràpia suposaria un cost de més de 3,5 milions d’euros
La implantació dels equips per poder oferir el servei de radioteràpia suposaria un cost de més de 3,5 milions d’euros

La instal·lació d’una unitat de radioteràpia a Andorra requeria una inversió inicial d’aproximadament cinc milions d’euros i també suposaria unes despeses de funcionament al voltant d’un milió més anual. Així ho indica l’estimació de costos encarregada per Govern a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) en un treball que també adverteix que els usuaris potencials de la maquinària serien un centenar, molt per sota del nombre de pacients que, internacionalment, està establert, que és d’entre 300 i 400.

Així ho ha indicat l’executiu en resposta a la bateria de preguntes escrites que va formular la consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata Rosa Gili el passat mes de juliol. Des del ministeri de Salut s’explica que una de les decisions de la comissió de treball creada en el seu dia –i formada per representants del Govern, el SAAS i la CASS- va ser la contractació d’aquest assessorament extern, que ha costat uns 6.200 euros. L’entitat va realitzar un estudi sobre la qüestió –titulat ‘Assessorament en relació a la creació d’una unitat de radioteràpia a Andorra’- on s’analitza, entre altres detalls, quin tipus de tècnica seria més convenient al país i diferents consideracions a nivell de cost-eficiència.

És a aquí on Govern explica que “la ràtio de població aconsellada per instal·lar un accelerador lineal” és d’un per cada 183.000 habitants, és a dir, més del doble que la d’Andorra. Una possibilitat que es va valorar va ser la “d’explorar la possibilitat d’ampliar el nombre de tractaments amb la població de l’Alt Urgell”, però es va refusar, ja que el nombre de possibles pacients tot just s’incrementaria en uns 25 i, a més, “el sistema sanitari de Catalunya ja té una sobreimplantació d’aparells de radioteràpia i, per tant, difícilment s’arribaria a un conveni de col·laboració”.

A l’hora de desglossar el cost del projecte, el Govern, citant el mateix treball de l’ICO, indica que uns dos milions seria el que suposaria les obres d’adaptació de l’espai, al qual s’han de sumar la compra de la mateixa maquinària i la resta de tasques necessàries per a la seva instal·lació, com ara els honoraris d’arquitectura. L’executiu també revela que, fins ara, s’ha invertit uns 46.000 euros en els diferents treballs realitzats fins al moment, inclosos els assessoraments de l’ICO, d’Antares Consulting (17.000 euros) o el destinat al concurs d’idees.

Amb relació a la feina encarregada a Antares, el ministeri explica que les principals recomanacions són, en primer lloc, arribar a “aliances estratègiques per completar l’oferta de prestacions i el suport per als professionals”. També proposa un “model liderat pel SAAS” amb dues alternatives: una, integrar la parapública dins d’una xarxa pública de càncer amb un hospital universitari o bé, un “model de col·laboració publicoprivat” on, també amb el SAAS al capdavant, s’arribi a un treball conjunt amb un operador privat a Andorra que completi l’oferta actual. L’estudi d’Anteres també avisa que el servei de radioteràpia “tindrà un impacte en forma d’increment de cost per a les arques públiques”.

Es posa en relleu que amb els nous avenços es poden concentrar les sessions i, per tant, evitar que els pacients hagin de fer molts desplaçaments

Amb aquesta informació sobre la taula, el Govern considera necessari “reflexionar sobre les tendències i les darreres evolucions dels tractaments i de les tècniques i analitzar la necessitat de garantir la màxima qualitat i seguretat per al pacient”. També es posa en relleu que els avenços dels darrers anys permeten “fer realitat la concentració de les sessions”. Per tant, es considera que “en el cas que s’opti per no fer la radioteràpia al país i continuar derivant als països veïns, el nombre de desplaçaments es reduirà notablement”. Al mateix temps, això, si es construeix la unitat, provocaria que “l’ocupació de la màquina encara baixarà més i, per tant, dificultarà més l’atracció dels professionals i la garantia de qualitat i seguretat”.

En la resposta, el Govern referma que es vol “apostar amb convicció” per “oferir els millors i més capdavanters serveis per als malalts oncològics” i explica que el seu plantejament actual, “sense perjudici de la decisió que s’acabi adoptant” implica, per una banda, l’impuls “d’un servei d’acompanyament d’excel·lència als malalts que han de desplaçar-se als països veïns”. Per l’altra, fer un acord e col·laboració “amb una entitat d’excel·lència” per assegurar l’accés als tractaments i tècniques més avançades així com millorar “les indicacions de radioteràpia que es fan aportant encara més expertesa en el comitè de tumors” i l’accés a models en xarxa”.

Comentaris (2)

Trending