Afers Socials

La majoria de fugides de menors de la Gavernera duren entre sis i dotze hores

Afers Socials afirma que “no és un problema majoritari sinó puntual” i que no només afecta els adolescents tutelats per l’Estat sinó també d’altres que conviuen en famílies convencionals

ALTAVEU
| ALTAVEU

T. S.

La fugida de menors tutelats per l’Estat i usuaris de la Gavernera “no és un problema majoritari sinó puntual”, que es dóna igual que es pot donar en adolescents de llars estàndard. Normalment la majoria de casos de ‘desaparicions’ es donen entre nois i noies d’edats concretes -tot sovint entre 14 i 18 anys- i les fugides solen durar entre sis i dotze hores. Cert, però, que encara molt més puntual hi ha casos més greus. Actualment com a mínim hi ha una adolescent que porta molts dies sense tornar al centre d’acollida d’infants (CAI). I no és la primera vegada que ho fa.

 

 

El ministeri d’Afers Socials, departament que té el control i la gestió del CAI, està preocupat per la qüestió, però no pas concretament pels usuaris de la Gavernera sinó per una problemàtica que afecta un determinat grup d’adolescents en una edat concreta. Les fonts oficials consultades recorden que el CAI és un centre de règim obert i que opera, per als menors que hi estan ingressats, com un domicili qualsevol. “La Gavernera és casa seva”. Per tant, i davant la protecció de dades i l’edat que tenen els seus usuaris, l’administració declina parlar de casos concrets.

De forma genèrica, quan es detecta que un usuari del centre, un menor tutelat per l’Estat, no ha tornat a la Gavernera com ho hauria d’haver fet, s’activen els protocols interns i es deriva la situació a un tractament policial. Primer és la policia la que fa les indagacions corresponents amb la col·laboració dels responsables del centre. Quan ha calgut s’han activat les autoritats policials dels països veïns i encara si cal es fan les comunicacions pertinents a la Batllia.

Una vegada el desaparegut o desapareguda retorna es fa un pla d’acollida i contenció valorant el perfil de l’usuari i les circumstàncies de la fugida

Una vegada retornat el menor en qüestió, es fa, segons les fonts consultades, un pla d’acollida i contenció adaptat a cada usuari. Es té en compte el perfil del menor que ha marxat i les circumstàncies de la seva fugida (que té a veure des de la durada de la marxa a la motivació de la desaparició o com s’ha produït el retorn). En funció del cas, la readaptació de l’adolescent que retorna té el suport, si cal, de psicòlegs especialistes.

Més enllà d’això, de si hi ha hagut darrerament l’activació de cossos policials veïns o no, oficialment des del ministeri no s’hi entra. Tampoc si els darrers temps hi ha hagut un increment de casos. Altres fonts, però, han explicat que malgrat que sempre s’han donat situacions similars, els darrers temps, potser per pura coincidència, s’han ajuntat més casos, que han afectat tant usuaris de la Gavernera com adolescents de llars convencionals. Molt sovint formen petits grupets on coincideixen uns i altres.

Les fonts no oficials consultades han explicat que ara mateix, com a mínim, hi ha una menor fora del control de l’Estat que no és la primera vegada que no es presenta al centre. Tant és al país com fora. Les línies de transport públic fins a la Seu no solen imposar un control gaire estricte als menors i una vegada en territori espanyol és més senzill moure’s, segons les fonts. La situació d’aquesta menor ‘desapareguda’ preocupa perquè l’entorn en què es mou no és el més segur, amb companys, majors d’edat, empresonats o bé que han de fer nits al centre penitenciari per qüestions de drogues incloses.