Justícia

L’ombra allargada de l’‘era Ubach’ torna a planar sobre la CASS

Un empresari espanyol a la qual la parapública va encomanar la gestió de diverses inversions a principi de la dècada de 1990 reclama ara 15 milions d’euros dels honoraris que no hauria percebut

T. S.

Ase magre, ple de mosques, fa la dita. I el refrany es podria aplicar a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). En un moment força delicat de la parapública, la interposició d’una demanda per part de l’empresari espanyol al qual va recórrer la CASS a finals de la dècada del1980 perquè gestionés tot un seguit d’inversions que van acabar generant algunes d’elles notables pèrdues torna a fer planar sobre la Seguretat Social andorrana l’ombra allargada d’un període encara més complicat de la mateixa: l’‘era Ubach’.

La CASS va acusar el 1995 José Manuel Rodríguez davant d’un jutjat de Valdepeñas d’apropiació indeguda i estafa pel forat que s’havia originat en una de les societats (la bodega Luis Megía) en la qual havia invertit la parapública amb l’empresari espanyol d’intermediari i la seva empresa Collins com a palanca per tal que la Seguretat Social andorrana no hagués d’aparèixer formalment en l’operació. Aquella acusació va acabar arribant a l’Audiència nacional espanyola i tant el 2004 com el 2010, després que el Tribunal Suprem anul·lés la primera sentència, va quedar absolt. També per la via civil les acusacions contra Rodríguez van decaure.

Per a la CASS no hi havia dubte que una part del forat generat a la CASS durant l’etapa en què Antoni Ubach va ser director es devien a la presumpta fraudulenta gestió de les inversions fetes per l’empresari espanyol, tal i com ha avançat aquest dilluns ‘Diari d’Andorra’. Dels 8.000 milions de pessetes (uns 48 milions d’euros) de forat, uns 8 milions serien provocats, sempre segons la parapública, per la gestió de Rodríguez, l’actuació de la seva societat Collins i la descapitalització de la bodega Luis Megía. Però jurídicament no s’ha pogut provar mai res o, almenys, mai no ha estat condemnat fermament l’empresari, tot i que durant el judici celebrat al 2004 a l’Audiència nacional la nebulosa era clara i els dubtes i el tuf més o menys evidents. Però hi va haver absolució. A Andorra, Rodríguez no s’ha presentat mai a cap judici.

La parapública i qui va ser el seu intermediari inversionista han mantingut plets creuats durant temps i, segons Rodríguez, des del 2010 fins ara s'ha estat negociant un acord extrajudicial

Ara, i abans que prescrigui segons el propi empresari, José Manuel Rodríguez ha decidit presentar una demanda per reclamar els honoraris que al seu dia hauria d’haver percebut per aquelles gestions. L’intermediari espanyol, avui de 77 anys, assegura que la CASS va guanyar molts diners amb algunes de les operacions -sobretot immobiliàries tant a Barcelona com a Madrid, i també amb l’adquisició d’una paquet accionarial de la constructora Ocisa- i que també va perdre, especialment amb Luis Megía. Sempre, assegura, hauria seguit ordres d’Ubach i del director d’inversions de l’època Fèlix Zapatero.

Rodríguez exigeix 15 milions en una demanda a Espanya que inclouria els honoraris que no hauria percebut més els interessos des de llavors fins ara. L’empresari espanyol afirma que durant aquests anys, i des que es va confirmar l’absolució el 2010, s’ha estat negociant més intensament alguns cops, sense gaire força en altres ocasions, per arribar a un acord extrajudicial i fer una transacció per la meitat aproximada de la xifra que ara es demana. Però en no haver-hi acord s’ha acabat formalitzant la demanda.  

La CASS ha confirmat a l’Altaveu l’existència d'una demanda de José Manuel Rodríguez i han recordat que “el cas està judicialitzat” i en conseqüència i “mentre duri el procés no farem declaracions per no afectar la defensa dels interessos” de la parapública. Altres fonts properes a la Seguretat Social andorrana han explicat que a final del mes d’agost el consell d’administració de la parapública va decidir contractar un prestigiós despatx d’advocats de Madrid per defensar-se. Segons les fonts consultades, hi ha el convenciment que la demanda de l’empresari espanyol no té cap base jurídica i, a més, la CASS ha respost amb una reconvenció. 

És a dir, i per dir-ho planerament, es defensa amb un atac i en lloc d’admetre que li degui cap cèntim d’euro d’honoraris, el que reclama és que sigui l’intermediari espanyol qui pagui pels danys i perjudicis que al seu dia hauria causat a la Seguretat Social andorrana. Rodríguez està tranquil. “Jo no m’aturaré. De la CASS hi va haver algú que se’n va endur diners i no va ser pas per les meves gestions o les de Collins. Si falten diners a la caixa, que mirin bé qui va ser”.

 

Comentaris


Ordena per: Data  Més valorats
Pere
5.
Contra pitjor funcioni la CASS, millor ho tenen les companyies privades d'assegurances. En algun cas, utilitzen la mateixa tàctica que els necròfags i carronyaires. Paciència, discreció i esperar que tot caigui per si mateix, abans de clavar la primera mossegada. I si de pas, poden contractar els serveis d'algun exempleat de la CASS, doncs millor que millor, així s'aprofiten dels coneixements i la sàvia ensenyada per altres, podent estar a la frontera d'una presumpta competència deslleial, que afecta directament la competència.
  • 6
  • 0
PerElsI·lustrats
4.
El Toni Ubach va fer guanyar molts diners a la CASS, molts, va construir Prada Casadet, va pagar el hospital i si no fos per ell avui no tindríem la CASS. Els anys 90 hi havien uns 34000 assalariats i 38 empleats a la CASS, tot s'entrava a ma. Avui no hi molts més de 43000 i més de 120 empleats directes i uns 60 indirectes, feu la proporció i tot esta informatitzat... Un monument a la plaça del poble li hauríem de fer. Cert va perdre diners en algunes inversions i el varen criminalitzar, avui en dia si es perden accions en Hispanair o males inversions no passa res... la vara de mesurar es ben diferent segons l’època en la que visquis...
  • 4
  • 5
Toni
3.

El Director no va fer res que no estigués autorizat a fer, pot ser el problema era intern de la CASS I aquest senyor va carregar amb les culpes, per tapar altres errors, i que no es veiessin certes miseries ....

  • 7
  • 0
xori
2.

que asco de gente, q lo pague el ubach q seguro q tiene para dar y regalar

  • 5
  • 2
antonio
1.

que los pague el ubach , con el dinero que malgasto

  • 6
  • 2

Comenta aquest article