En un aute dictat aquest mateix dilluns i notificat encara més recentment, la sala ni tan sols admet a tràmit el recurs d’apel·lació presentat pels Cachafeiro. La ponent de la sentència, la magistrada Marie Conte, no s’esplaia gens ni mica en argumentar perquè ni tan sols admet ‘escoltar’ les pretensions dels recurrents. La resolució lamenta en certa manera que el recurs “torna a desenvolupar els mateixos motius ja plantejats” i recorda que els organismes jurisdiccionals que han analitzat el cas amb anterioritat, la Batllia i el Tribunal de Corts, ho han fet “de manera completa, precisa i extensa”.
Segons l’aute, “no s’ha produït indefensió al recurrent ni incongruència ni tampoc s’ha vulnerat cap dels drets fonamentals denunciats; a saber, dret a la jurisdicció i a obtenir un procés degut”. Els recurrents han lamentat que els tribunals mai no han analitzat degudament el fons de la qüestió plantejada. Ja la Batllia va considerar al seu dia que no hi havia motiu per pensar que el contracte entre els Mallol i els Pérez no havia de no ser real i amb disposició de les parts a complir-lo. I encara es va considerar que la querella era una simple maniobra dels Cachafeiro per dilatar el procés de desnonament instat per la via civil per la societat propietària del terreny on està construït el magatzem comercial.
La decisió del Tribunal Superior obre la porta a què el cas arribi al Tribunal Constitucional. Caldrà veure si essent en principi la decisió en la via penal ferma, la sala civil del Tribunal Superior entra ja a valorar el fons de la qüestió referida a l’expulsió dels Cachafeiro del Punt de Trobada. Els recurrents acudiran sí o sí al Constitucional. I no només denunciaran que efectivament se’ls ha vulnerat el dret a un procés degut sinó que, a més a més i en caràcter previ, demanaran que se suspenguin els efectes de l’arxiu de la querella. És a dir, insistiran en reclamar que es mantingui aturada processalment la resolució de la petició de desnonament.
Comentaris (3)